Un poble en la total anarquia, un poble en la misèria, es encara un poble i té dret a tota esperança. Però un poble sense ideals, no és ni serà res i per tant no té dret a res.
Joan Maragall.
Aquesta frase de Joan Maragall, de principis del segle XX reflexa la situació d’aquells temps on Barcelona i Catalunya bullien en la lluita per les llibertats de classe i de país.
Aquesta frase m’ha fet pensar en el moment actual que viu la política catalana, i del punt d’impàs que estem en aquests moments. Per terra, mar i aire, cada dia ens bombardegen amb quina de les dues opcions (PSOE o CiU) es faran amb la generalitat, esbombant, de passada, als quatre vents les grans diferències que hi ha entre els programes dels dos partits i dels seus líders, ja que segons ells, Catalunya necessita un gran líder com a president.
Ara bé, si ens fixem en els programes dels dos partits veurem que no disten gaire un del altre, que volen continuar amb l’status quo, que tenen certs sectors en aquest país. Si ens fixem en els seus líders, si se’n pot dir així, veurem que cap dels dos no requereix les condicions de líders. Un líder es forja amb el temps, el treball i la coneixença de la societat. Un líder, es aquella persona que es capaç de dirigir la societat, còmplice o no, fins a un punt determinat, un objectiu, amb el respecte de la resta. Permeteu-me la grolleria, però ni Mas ni Montilla fan trempar a ningú en aquest país.
Tant el PSOE de Montilla, com Artur Mas de CiU, han deixat ven clar que el seu objectiu en els propers 15 anys es desplegar l’estatut de la Moncloa, i afegint a la cua, que amb aquest estatut Catalunya ja ha assolit el seu sostre autonòmic, no li cal més autonomia. Resumint, en el seu discurs no hi ha cap projecte per al futur del país.
En aquest punt, recordo la frase de J.Maragall: Un poble sense ideals, no és ni serà res i per tant no té dret a res. Aquesta és la clau. Si el nostre poble no té un projecte de futur, no és ni serà res i per tant no té dret a res. I aquest es l’únic objectiu i projecte de la sociovergència que Catalunya no sigui ni tingui dret a res més que la resta de comunitats autònomes espanyoles.
Esquerra, molesta, els hi molesta per que Esquerra té un projecte pel país, més enllà de mantenir l’status quo d’alguna gent. El projecte d’Esquerra, és un projecte transversal a la societat i al país, que afecta a tots nivells. El punt fort d’Esquerra és el seu projecte de país i això fa perillar l’objectiu de la sociovergència de mantenir-ho tot igual. Per això, s’intenta marginar a Esquerra dels grans debats del país, com a una opció immadura, i s’intenta desanimar al seu electoral preveient una baixada electoral.
Personalment, crec que Esquerra, com a màxim reflex de l’esquerra nacional i independentsista pujarà, estant a peu de carrer es nota. Ara bé, si tant CiU com PSOE estan faltats de projecte de país, no ha de ser una excusa per que ERC entri a govern, per introduir-hi el nostre projecte, o més vent dit, descafeïnar-lo.
Esta prou clar, que la sociovergència no pactarà explícitament per formar govern. El que veurem es com el PSOE, li posa fàcil a CiU per a governar amb minoria. Arribats en aquest punt, l’Esquerra nacional, la d’ERC, s’ha de posar al servei de la societat i del país per explicar el que passa, donar guerra des de l’oposició i estendre que la solució és el projecte d’Esquerra, és l’emancipació del país per a ser estat el mitjà per a la millora del benestar social català.
Joan Maragall.
Aquesta frase de Joan Maragall, de principis del segle XX reflexa la situació d’aquells temps on Barcelona i Catalunya bullien en la lluita per les llibertats de classe i de país.
Aquesta frase m’ha fet pensar en el moment actual que viu la política catalana, i del punt d’impàs que estem en aquests moments. Per terra, mar i aire, cada dia ens bombardegen amb quina de les dues opcions (PSOE o CiU) es faran amb la generalitat, esbombant, de passada, als quatre vents les grans diferències que hi ha entre els programes dels dos partits i dels seus líders, ja que segons ells, Catalunya necessita un gran líder com a president.
Ara bé, si ens fixem en els programes dels dos partits veurem que no disten gaire un del altre, que volen continuar amb l’status quo, que tenen certs sectors en aquest país. Si ens fixem en els seus líders, si se’n pot dir així, veurem que cap dels dos no requereix les condicions de líders. Un líder es forja amb el temps, el treball i la coneixença de la societat. Un líder, es aquella persona que es capaç de dirigir la societat, còmplice o no, fins a un punt determinat, un objectiu, amb el respecte de la resta. Permeteu-me la grolleria, però ni Mas ni Montilla fan trempar a ningú en aquest país.
Tant el PSOE de Montilla, com Artur Mas de CiU, han deixat ven clar que el seu objectiu en els propers 15 anys es desplegar l’estatut de la Moncloa, i afegint a la cua, que amb aquest estatut Catalunya ja ha assolit el seu sostre autonòmic, no li cal més autonomia. Resumint, en el seu discurs no hi ha cap projecte per al futur del país.
En aquest punt, recordo la frase de J.Maragall: Un poble sense ideals, no és ni serà res i per tant no té dret a res. Aquesta és la clau. Si el nostre poble no té un projecte de futur, no és ni serà res i per tant no té dret a res. I aquest es l’únic objectiu i projecte de la sociovergència que Catalunya no sigui ni tingui dret a res més que la resta de comunitats autònomes espanyoles.
Esquerra, molesta, els hi molesta per que Esquerra té un projecte pel país, més enllà de mantenir l’status quo d’alguna gent. El projecte d’Esquerra, és un projecte transversal a la societat i al país, que afecta a tots nivells. El punt fort d’Esquerra és el seu projecte de país i això fa perillar l’objectiu de la sociovergència de mantenir-ho tot igual. Per això, s’intenta marginar a Esquerra dels grans debats del país, com a una opció immadura, i s’intenta desanimar al seu electoral preveient una baixada electoral.
Personalment, crec que Esquerra, com a màxim reflex de l’esquerra nacional i independentsista pujarà, estant a peu de carrer es nota. Ara bé, si tant CiU com PSOE estan faltats de projecte de país, no ha de ser una excusa per que ERC entri a govern, per introduir-hi el nostre projecte, o més vent dit, descafeïnar-lo.
Esta prou clar, que la sociovergència no pactarà explícitament per formar govern. El que veurem es com el PSOE, li posa fàcil a CiU per a governar amb minoria. Arribats en aquest punt, l’Esquerra nacional, la d’ERC, s’ha de posar al servei de la societat i del país per explicar el que passa, donar guerra des de l’oposició i estendre que la solució és el projecte d’Esquerra, és l’emancipació del país per a ser estat el mitjà per a la millora del benestar social català.
1 comentari:
No crec que s'arribi a la sociovergència, doncs això donaria el proxim govern a Esquerra. no es barallarant mutuament perquè Esquerra surti guanyant. I governar amb CiU crec que és auto-marginar-se i desgastar-se. De totes maneres, com em va dir en Carles ahir:
No podran res contra un poble unit, alegre i combatiu!
Publica un comentari a l'entrada