9.10.06

Construïm país des de l'oposició?

Es sabut, i fins a cert punt lògic, que els partits que es presenten a les eleccions, s’hi presenten per a guanyar-les i governar aplicant les seves propostes. Tot i així, moltes vegades no s’aconsegueix un suport suficient per governar amb majoria i s’han de buscar pactes i aliances, el problema es quan les aliances que es poden formar no interessen, en aquest moment, la única opció digne, és l’oposició. Intentar plasmar les teves propostes des d’un altre punt de vista.

Aquests últims dies, i veient que el panorama polític català continua donant la possibilitat a molts pactes, i on sembla que l’independentisme podria tornar al govern de la Generalitat, s’obren les apostes.

Apostes per saber amb qui i com governaran o el PSOE o CiU. Aquest debat, el que intenta és marginar l’independentisme de la centralitat política aconseguida en les ultimes eleccions catalanes. Als poders fàctics espanyols i catalans, no els interessa que l’independentisme dirigeixi el govern català.

Personalment, crec, i veient com quedarà probablement l’arc parlamentari català, i el desenvolupament en augment d’espai polític que s’ha tingut estan al govern i a l’oposició, que una bona sortida és tornar a l’oposició, però no a les trinxeres. M’explico. És l’hora de provocar a la sociovergència més pura, evidenciar a la societat el mal endèmic del nostre país, i des de l’oposició, com a principal partit d’aquesta, crear una alternativa.

Per altra banda, en qüestions importants de país, no hem de dubtar a consensuar-les i donar-hi suport. Sempre, però, provocant la contraposició dels aliats sociovergents, invertint el sentit de les nostres aliances segons ens convingui, i poc a poc, anar construint una alternativa de país en tots els seus aspectes, que arribi a tota la societat i trenqui els models de la sociovergència, per en un termini no gaire llarg treure’n millors resultats i una majoria social favorable a la independència del Principat de Catalunya, en primer terme.

Una alternativa única de país, al marge de l’opció que formen la sociovergència amb la complicitat d’ICV, del PP i dels poders fàctics catalans ( La Caixa, diàris, ..), que gota a gota, com una gota malaia, vagi penetrant a la societat, és la única manera de trencar pel mig el règim actual i ampliar la majoria social i electoral de l’esquerra independentista, fet que ha quedat palès que des del govern no podia ser. Per tant, primer ser el primer partit i opció a la oposició, per acte seguit governar com a principal força política.

Tot i això, un cop siguem al govern, no hem de deixar d’adoptar immediatament certes polítiques que han usat els nostres contrincants. Dominar el mitjans de comunicació, i les principals empreses del país serà una qüestió d’Estat.

Cap comentari: