5.7.06

Procés de pau, o no.

Escric sobre els processos de pau, que en teoria s’estan duent a terme actualment, per que crec que alguns dels interlocutors en els processos de pau, així com la opinió pública no entenen ven bé que és un procés de pau.

Un procés de pau, és un marc polític, on durant un temps les parts implicades es van posant d’acord i acostant les seves posicions. Això vol dir, que ambdues posicions han de cedir aspectes que fins a les hores no havien cedit, però igualment han de cedir per un igual. D’un procés de pau, no n’han de sortir ni vencedors ni vençuts, i s’ha de deixar la força ( de les armes o de la població) de banda.

És horrible, veure el genocidi que està duent a terme Israel amb el poble Palestí. Un poble que habita aquelles terres des de temps ancestrals, que no té cap mena de riquesa i que l’únic que volen és poder viure tranquils i conreant els camps que sempre han conreat.
És totalment vergonyós, i diguem-ho clar, d’una actitud totalment feixista, com Israel amb l’excusa del holocaust nazi ara actuen igual, en teoria buscant la pau, amb un poble que només es pot defensar amb rocs, i que es busca mitjans per defensar-se, com auto immolant-se.

Es esgarrifós, el silenci de la comunitat internacional, quan Israel no respecte la democràcia i la voluntat de Palestina, quan mata infants, joves, mares, avies, homes innocents a cabassos i captura la majoria de diputats, ministres i càrrecs polítics Palestins, per aconseguir la seva pau.

Cal recordar que l’Estat d’Israel, ha estat imposat en aquell territori per EUA. Que fa unes setmanes, el Parlament Palestí deia que ells reconeixerien l’Estat d’Isarel, quan Israel reconegués l’Estat Palestí i les seves fronteres, Per que no ho reconeix Isarel? Que el senyor Bush no els hi permet?

L’altre procés de pau actual, això diuen, és a Euskalherria. Però altra vegada veiem qui s’ho pren en serio i amb ganes de fer-la realitat ( ETA, Batasuna, Eusko Alkartasuna i PNV ) , els que sempre estan a l’expectativa ( PSOE i EUA ) i els que no els interessa ( PP, i la caverna mediàtica).

Un altre cop veiem, com la dreta formada pel PP i la seva caverna, i el que és més preocupant, la justícia, pressionen al govern per que el procés de pau no es dugui a terme apel·lant a la unitat d’Espanya i la memòria dels morts. Mentrestant al PSOE li fa por continuar decidit amb el procés de pau, malgrat que sap que aquest cop es bastant ferma la posició de l’esquerra abertzale.

A Euskadi, no hi ha d’haver vencedors ni vençuts, com vol el PP. Cal primer de tot, que l’esquerra abertzale tingui la representació política legal que li correspon. Cal que l’esquerra abertzale sigui a les meses polítiques de resolució del conflicte. Cal un gest del govern espanyol apropant els presos bascos a Euskadi, cal que la justícia no posi través a la pau.

La posició del PP, es pot entendre bastant bé, ja que respon a que veuen com es pot acabar l’argument que donava consistència a la seva estratègia política, per això intenten com sigui aturar el procés de pau a Euskadi, com van fer amb l’Estatut del 30 de setembre català, amb pressió social per a baixar-ne el contingut i el fons. Ara sense terrorisme i amb la força de la democràcia els hi serà encara més difícil evitar la seva gran catàstrofe, la destrucció de l’Espanya totalitària i centralista, l’Espanya que heretada de l’època imperial que ells s’han inventat.


Cal que el govern socialista actuí amb valentia i no escolti els cants de sirena del PP, com van fer amb l’estatut català. L’oportunitat que hi ha, requereix un esforç per part espanyola, i es ven sabut, que el preu que haurà de pagar Espanya ha de ser el reconeixement de les diferents nacions que hi ha Espanya, les seves cultures i llengües i del seu dret a autodeterminació amb llibertat, així com un major autogovern, no només a Euskadi, sinó també a Catalunya i Galícia.