21.4.10

Resposta a la Falange: El vot a les consultes

Aquest diumenge 25 d’abril hi haurà la tercera tongada de Consultes populars per a la independència, que més enllà del contingut d’aquesta consulta ens ensenya que la ciutadania podem, si volem, definir com ha de ser el nostre espai de convivència ara i en el futur, i això en un marc de llibertat. La recent Llei de Consultes Populars aprovada al Parlament de Catalunya, és l’eina que ens ha de permetre a tots i totes poder opinar sobre un tema en concret quan nosaltres, la ciutadania, o els partits polítics o els governs ho creguem convenient. Una Llei exemplar del fet democràtic, única a l’Estat Espanyol, però semblant a la que tenen a les democràcies consolidades europees. Diumenge tocarà parlar de la independència, però més endavant poden servir per a parlar de les zones de 80km/h, dels noms de carrers, del ús d’alguns equipaments, etc..

El passat dimarts 14 d’abril, coincidint amb el 79é aniversari de la proclamació de l’Estat Català i la II República Espanyola, la Falange es va dedicar a arrencar dues pancartes a Martorelles anunciant la trobada per al dia 25 d’abril a les 7 de la tarda a les Escoles Montserrat per a coordinar una consulta popular a Martorelles. Però aquestes no van ser les úniques, també van estripar i arrencar pancartes a La Roca, Vilanova, Sant Fost i Mollet demanant la participació a les consultes de diumenge. I per si això no fos poc, van tapar amb pintades eludint l’alçament militar del 18 de juliol del 36, insultant als independentistes, i proclamant lemes franquistes, que per si algú no se’n recorda va ser un règim dictatorial feixista, a diversos llocs, però sobretot en un mural legal a Sant Fost al carrer Barcelona davant de la Derbi.

Tot i aquesta intimidació d’aquells que no creuen en la democràcia, la tolerància i el respecte cap a d’altres idees i la llibertat que això suposa, no ens arrugarem. Les seves amenaces, insults i proclames feixistes ja no ens intimiden a aquesta ciutadania que dia a dia construïm, per què així ho desitgem, un futur democràtic, de respecte i llibertat, que ens ha de portar com a societat a assolir allò que desitgem, i si els catalans desitgem per a Catalunya o els Països Catalans esdevenir un estat propi, ningú, i menys els residus d’una època rància totalitària ens ho privaran, i per això la millor resposta que els podem respondre des d’una ciutadania democràtica i respectuosa, és anar a votar el diumenge, i a les properes eleccions i consultes. Com diu una frase castellana; Ladran, luego cavalgamos.

El paradigmàtic de tot plegat, es que en ple segle XXI, encara sigui legal a l’Estat Espanyol un partit feixista, que va alçar un cop militar contra un règim legalment constituït, i que posteriorment van ordenar assassinats i extermini de societats i ideologies, i que encara a hores d’ara no ho ha condemnat, sinó que ara més que mai fa bandera de totes aquestes atrocitats anti-democràtiques. Alhora l’Estat Espanyol il·legalitza organitzacions polítiques i socials del País Basc per què no han condemnat públicament els atemptats terroristes d’ETA. Es a dir, la violència i la no tolerància d’altres ideologies es permesa a l’Estat Espanyol si es en nom i defensa de la unitat d’Espanya, però si es a l’inrevés o només s’insinua lleument es perseguit. Això és la democràcia espanyola, una democràcia adulterada, de la qual en són els culpables i còmplices principals els Partit Popular, i encara amb més vergonya el Partit Socialista que permeten aquesta situació.

Però malgrat tot això, els temps canvien. La societat cada dia és més conscient del seu poder alhora de canviar les coses, i que si vol pot aconseguir allò que es proposin. Com va dir el poeta; serem allò que vulguem ser. Aquest fet la classe política dels partits majoritaris encara no l’ha entès, i s’omplen la boca amb la paraula participació sense saber ven bé que vol dir, i sense voler perdre el control de la situació que han tingut fruit del pacte de la transició, que els permetia fer i desfer en una democràcia no prou madura, però que ara, la seva societat si que ha madurat i vol adquirir més responsabilitat alhora de decidir. Aquest es un dels possibles fets que hagin produït la desafecció política. Paradoxalment la gent deixa de votar, per que l’hi falten mecanismes més oberts per a participar.

Cal doncs que els partits polítics es regenerin, s’obrin, i apostin d’una vegada per totes per una democràcia pura i oberta, on existeixin més mecanismes de participació que unes eleccions cada 4 anys, i aquí les consultes populars ens poden ajudar molt en aquest sentit. No obstant, cal passar pagina al pacte de la transició, i il·legalitzar i deixar fora de joc aquelles organitzacions polítiques i socials que no apostin per una democràcia participativa, tolerant i universal, siguin d’on siguin i lluitin pel que lluitin. Cal acabar també amb tarannàs totalitaris i irresponsables com la del PSC i l’alcalde Monràs a Mollet en respecte amb les consultes, ja que només donen oxigen a la gent que no creu en la participació ciutadana com la Falange.

Es per això que vull animar a tothom a participar el 25 d’abril efectuant el seu vot per una raó només; per a la llibertat i la democràcia. Cada vot efectuat caurà com lloses de pedra sobre aquells que no creuen en que la ciutadania podem decidir ser allò que vulguem ser cada dia. El pes de la democràcia, la millor resposta.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Una Grande y Libre.

ARRIBA ESPAÑA

Anònim ha dit...

Marc, jo també sòc CATALÀ, però em sento molt espanyol. Que vols dir quan parles de tindre llibertat? España es molt gran, en tots els sentits..., no comprenc que es lluitar,per a vosaltres. Si ens deixen fer tot el que ens surt dels c....!!