12.3.08

Necessitat de SUMAR, per avançar

Les ultimes eleccions generals han portat a molts partits polítics haver de reflexionar sobre la seva estartegia, en el cas que em pertoca a mi i als meus companys sobre el futur d’Esquerra.

Una Esquerra que en la seva etapa moderna a passat de la marginalitat política, a sortir-ne, a fer de l’independentisme una opció política ferma, i des del 1996 a lligar-ho amb el misstage social. Tots aquests periodes han tingut un inci i un final que han suposat una avenç pel nostre partit. Ara, després del periode electoral comprés entre les eleccions al Parlament del 2006 i les Generals d’aquest mes de març, es evident que s’ha acabat el periode engegat el 1996.

Cal engegar un nou periode dins d’Esquerra un cop hem evidènciat que el camí a la independència no es el federalisme a l’Estat Espanyol. Ara el camí es directe, ja sabem i coneixem que no hi han, ni hi podran ser, passos intermedis. Per tant, cal que replantegem l’estrategia, l’organigrama, el lideratge i les cares publiques del nostre partit. Cal netejar-nos la cara i posar rumb a l’objectiu.

Es conegut els diferents sectors de que es composa el nostre partit, dos d’inicials personificats amb en Carod i en Puigcercós, i dos de més recents sorgits del sector d’en Puigcercós veient que no s’acavaba de fer el canvi necessari. Per raons de proximitat i per convenciment polític, no m’en amago que formo part del corrent Esquerra Independentista, del qual en vaig ser un dels primers signants del seu manifest. Tot i això, entenc que la voluntat d’aquell manifest sorgit de l’entorn de les JERC, encara no fa un any, ha aconseguit els seus objectius i que per tant aquella voluntat ha estat asolida.

Les intencions del sorgiment d’Esquerra Independentista com a sector d’Esquerra era forçar la sortida del Secretari General del partit del Govern de la Generalitat per dedicar-se al dia a dia del partit, que s’avances el Congrés Nacional per a redefinir l’estrategia del partit, i que hi hagués un canvi de lideratge al partit que fos encapçalat per Joan Puigercós. Tot això, a succeit ara, encara no fa un any de quan es va demanar. Potser no va anar tot tant de pressa com alguns ens hagués agradat, però crec que tampoc s’ha trigat tant, encara que segurament era l’últim tren que es podia agafar.

Crec que ara el que toca es sumar, per construïr al voltant del canvi de lideratge del partit, encapçalat per en Joan Puigcercós. Cal que la gent d’Esquerra Independentista arrivem acords amb la gent de Puigcercós, així com amb la gent de Reagrupament i reafundem Esquerra, sempre tenint en compte la naturalesa assamblearia i l’objectiu de l’independència i la justicia social del nostre partit.

3 comentaris:

Lluís ha dit...

Malauradament, Marc, dos no es posen d'acord si un no vol. I prop d'en Puigcercós hi ha gent que fa temps que s'ha proposat d'esclafar l'Uriel i Esquerra Independentista, prenent-s'ho quasi com un afer personal. O aquestes persones baixen del burro o el que em veig venir és un pacte mortuori Carod - Puigcercós.

I... en fi, no és que en Carod sigui sant de la meva devoció, però penso que una persona de la seva volada i experiència no hauria de ser simplement "jubilat", sinó més aviat reciclat. Si la refundació d'Esquerra passa per una altra escissió colomina, malament rai.

Una abraçada d'un altre company d'Esquerra Independentista :-)

Marc Candela ha dit...

Bones Lluís. Crec que ha de ser el Puigcercós qui vagi a veure l'Uriel. Ho ha de fer. Per altra banda, aquest que volen sclafar l'Uriel son de la gent més mal vista per a tota la organització, crec que son ells els k hauran de vigilar no quedar aïllats.

Pel que fa en Carod, també crec que el que s'ha de fer amb ell i uns quants es reciclar-los, ni molt menys hem de patir una escissió ara si volem ser un partit madur i gran.

Una abraçada company

Jordi Molinera i Poblet ha dit...

Bones Marc,

Realment ignorava que tu també estiguessis a Esquerra Independentista, me n'alegro molt, de debó. Espero, però, que les JERC siguem un motor de canvi en el procés que ara comença Esquerra, i no una simple moneda de canvi.

Salut!