El darrer intent per colar el 4rt cinturó

Darrerament tothom parla de la necessitat d’infraestructures que té Catalunya, una necessitat palpable per a la societat en general, però que no ens ha de fer perdre la consciencia.

Que hi hagi una necessitat imperant de solucionar els problemes d’infraestructures del Principat, no vol dir, n’hi ha de portar, a un desenvolupament de les infraestructures desmesurat ni a oblidar antigues, o no tan antigues, discussions i batalles sobre la conveniència d’algunes infraestructures que ara amb aquest boom d’infraestructures, aquells que no trobaven arguments sòlids per a convèncer la societat sobre aquella infraestructura, l’intentin passar. Aquest es el cas del quart cinturó que ha d’unir el Baix Llobregat, amb el Vallès i el Maresme.

El quart cinturó es una infraestructura, de la qual se’n va començar a parlar a finals dels anys 80 i que havia de servir per a potenciar l’àrea metropolitana de Barcelona. Ja aleshores, els únics partits que li donaven suport eren els que el promovien PSOE i CiU, ambdós al govern.

Vint anys més tard, el PSOE intenta colar any si any també als Pressupostos del Estat una partida per a la construcció del 4rt cinturó, que aprova amb el beneplàcit de CiU. El problema augmenta quan al govern de la Generalitat s’imposa la llei del president, del PSOE, i ICV accepta per omnisió el 4rt cinturó, i ERC no s’atreveix a posicionar-se totalment en contra.

La solució al 4rt cinturó, que es proposa des de la Plataforma en contra del 4rt Cinturó, i entitats adherides, com ERC i ICV, és la no construcció de l’autovia per la part nord del Vallès, que serviria per potenciar l’especulació urbanística, a canvi de l’ampliació a autovia de la carretera que uneix Sabadell amb Polinyà, Santa Perpetua i Mollet.
Però amb això no n’hi ha prou, cal una clara potenciació del transport intern del Vallès a través de la millora de la xarxa viaria, d’una clara potenciació del transport públic intern amb 2 cinturons ferroviaris i la eliminació total, d’una vegada per totes, dels peatges de La Roca, Mollet i Sant Cugat.

Ara es l’hora que fem la posada apunt de Catalunya per a poder tenir un país fort i competitiu per als propers anys, però fort i competitiu, també vol dir, sense malgastar aquells recursos com el nostre entorn, que ens defineixen i ens han fet forts i competitius.