L'alternativa ecologista.

El moment actual de crisis es una bona oportunitat, fins i tot una obligació, reflexionar per què hem arribat en aquest punt, i un dels paràmetres a reflexionar es la nostra intervenció i relació amb el medi que ens envolta. Això es el que hem fet les JERC en la Conferència Nacional de Medi Ambient que celebràvem el passat dissabte 18 d’octubre a Terrassa.

Les JERC, des de la nostra fundació l’any 1931, hem tingut la defensa del territori com un dels nostres principals eixos de lluita, però des dels anys 90 és un dels quatre pilars ideològics de la nostra organització; independència, socialisme, ecologisme i feminisme. Es per això que en el moment actual en que es troba el planeta i l’estancament del model ecologista actual del creixement sostenible, veiem necessari redefinir els nostres plantejaments ecologistes per marcar i dissenyar el país i el planeta que volem pel futur.

L’estancament del ecologisme polític a través del moviment socialista s’ha generat a mesura que el socialisme acceptava el model del sistema capitalista del creixement econòmic com a vàlid, i intentava fer funcionar ara un sistema (el creixement sostenible) que fallava per la base, i es que no es pot pretendre créixer en un planeta finit. A partir d’aquesta reflexió, gira tot el nou model que agafem les JERC per intentar d’una banda corregir els efectes lesius que hem generat al nostre medi, i per l’altre assegurar un estat de benestar a la societat.

En aquest nou model, s’ha de valorar el creixement humà i del medi de les persones per sobre del creixement econòmic, i això passa, evidentment, per un progressiu decreixement econòmic al món occidental, un decreixement que pot ser voluntari i per tan no tant dolorós, ho forçós. M’explicaré: Quan els treballadors de la Xina que ara produeixen xips per un cèntim, acabin amb la dictadura que els sotmet i puguin organitzar-se sindicalment, cobraran aquest xip deu vegades més car, i per efecte directe el cost dels ordinadors al món occidental també es multiplicaran per deu, per tan no tothom podrà accedir a aquest nivell de béns materials imprescindibles.

Però per a viure en un estat del benestar segur, ens cal com a país garantir la suficient sobirania i autonomia sobre recursos primaris i de valor en augment cada dia com l’aigua, l’energia, l’alimentació i la planificació del territori. Un aspecte molt important i de nivell transversal es la pagesia, molt infravalorada pel sistema capitalista i que s’ha de tornar a revaloritzar com a principals agents productors d’aliments i gestors del territori i el paisatge, sobretot un paisatge agrícola, que en molts casos els tòpics ecologistes involuntàriament han fet acabar amb aquestes planes agrícoles, molt sovint més riques ecològicament que les zones forestals, però que han hagut de patir la seva pèrdua per implantar-hi urbanitzacions i polígons industrials.

Cal que ens conscienciem tot plegats del repte que tenim davant, i fem un exercici profund de solidaritat amb nosaltres mateixos i la resta d’essers que vivim en aquest planeta i aquest país. Ni nosaltres, ni el nostre país ni la resta d’essers del planeta sobreviurem si seguim amb la tendència actual, cal doncs un canvi, una alternativa al model actual que es basi en l’autosuficiència, la responsabilitat i la solidaritat envers els altres i les generacions futures, i aquest canvi, malgrat que ens sembli difícil el podem fer, i el jovent independentista estem disposats a fer-ho possible.