9.11.06

Guanyem l'esquerra nacional!

Aquestes ultimes setmanes, he intentat des d’aquestes línies exposar els meus punts de vista sobre quin posicionament, a parer meu, havia de prendre Esquerra a l’hora de pactar. Com haureu pogut llegir, la meva opció era la oposició. Una oposició en positiu, intentant desgastar al PSOE i a CiU. Malgrat que continuo pensant que era la millor posició a mig termini per Esquerra, no em desagrada la posició que s’ha pres de reeditar el pacte d’esquerres, l’acord d’Entesa Nacional pel progrés.

Primer de tot, crec, que cal analitzar com queda l’arc parlamentari català amb aquest acord. Així, veiem com es diferencien 2 blocs, el de l’esquerra i la dreta.

A la dreta i trobem un PP que tot i que es manté estable en diputats, no té el suport del partit des de Madrid. Trobem els Ciutadans de Catalunya, que han robat vots al PP, però majoritàriament al PSOE, i que són el partit unionista-radical, que existeix en qualsevol procés d’alliberació nacional amb cara i ulls. I per acabar, a Convergència i Unió, el centre-dreta nacional, segons ells, però a l’hora de la veritat la dreta regionalista.

Per la banda de les esquerres, ens trobem amb un PSOE fluix, per que no ha estat capaç de guanyar les eleccions per enèsima vegada, i que va a la baixa. Trobem, la marca blanca dels socialistes, ICV que augmenten de vot fruit de la conjuntura política i del missatge buit que han portat fins al extrem. I Finalment, Esquerra, que ha parat en l’augment de vots, demostrant que ha assentat un gruix important d’aquests, i que està en condicions de prendre nous reptes.

L’estratègia d’Esquerra que es va aprovar al Congrés de Lleida, deixava ven clara, que el camí que duria a terme Esquerra en els propers anys, era conquerir l’esquerra i passar-ne a ser el partit hegemònic. Està clar que per dur a bon port aquesta estratègia, era imprescindible el pacte d’Entesa Nacional pel progrés, per conquerir espai electoral al PSOE i a ICV. Amb CiU, no s’hauria conquerit.

Ara bé, amb anterioritat apuntava el fet de l’existència d’un partit unionista al Parlament, Ciutadans de Catalunya. Això és una bona notícia per Esquerra, per que assegura que el procés d’alliberament nacional va per bon camí. Amb Ciutadans de Catalunya al Parlament, Esquerra ha de fer un joc que no sens pot escapar, provocant les queixes anti-catalanistes d’aquests, per des del govern, la gent d’Esquerra, rebatre’ls amb rigor i amb sentit de país. L’auto odi, que pot generar això a la societat civil, són electors cap Esquerra, que no es poden desaprofitar. Però per altra banda, el Partit Socialista, es veurà en una cruïlla molt important alhora de decidir si vol recuperar l’electorat que ha anat a parar a Ciutadans, o vol seguir en l’estratègia adoptada pel pacte d’Entesa. Al meu parer, tant un com l’altre els duen en un carreró sense fons per a les properes eleccions al Parlament.

Pel que fa a ICV, i no es sentin exclosos del meu article, felicitar i agrair-los el gest agafant la Conselleria d’Interior. Ara hauran d’actuar i fer alguna cosa, ja que no ho han fet durant els tres anys de tripartit, i coneixent al senyor Saura els problemes que resultaran d’aquesta conselleria faran tornar a guanyar més espai a Esquerra en l’electorat d’esquerres i jove.

Crec, que ara toca a Esquerra, com a màxim exponent de l’esquerra independentista, ser seriosos. Demostrar que no som el partit freak i desgavell que tothom ha volgut vendre de nosaltres. Ara hem de treballar de valent per demostrar a tots els racons del país, que tenim un projecte de social i nacional del país, aquests és el fet diferenciador d’Esquerra amb la resta de partits de l’arc parlamentari català. Ara toca, acabar de guanyar l’esquerra, ser el partit hegemònic de l’esquerra a Catalunya, i després arrossegar als a la dreta nacional-regionalista de CiU cap a la independència.

Cap comentari: