25.8.09

Política per a persones

Les nits d’estiu i les festes majors, fan viure molt sovint els pobles, les seves entitats, associacions, en definitiva la seva gent. Participant aquests darrers dies de la Festa Major de Mollet i abans haver-ho fet a les de Sant Fost, m’han fet reflexionar força sobre la desconnexió de la societat civil de la política, o més ven dit, dels polítics.

El cas és, que l’Ajuntament de Mollet, en una decisió sense consensuar amb les entitats i apel·lant a les obres que s’estan executant al Parc de Can Mulà, espai on sempre s’han realitzat els concerts de la Festa Major al centre de la ciutat, els ha traslladat al Parc de Ca l’Estrada a les rodalies de la ciutat. En principi el canvi d’ubicació havia de ser únicament per aquest any i per això les entitats i la societat civil amb resignació van acceptar el canvi temporal. Canvi que cal dir-ho a estat un fracàs per la ubicació de l’espai i per no tindre les infraestructures necessàries. Doncs malgrat les queixes constants dels joves durant aquests dies l’Ajuntament s’ha fet un far de dir el contrari, i altre vegada i abans d’acabar les festes va emetre un comunicat valorant com un èxit el canvi d’ubicació. Altra vegada sense comentar-ho amb les entitats participants. Llògicament això ha despertat les ires i les crítiques als polítics del govern, i el descontentament amb el sistema polític.

El problema al meu entendre rau en polítics allunyats de la societat civil, de les entitats. Se de que parlo, per què conec el cas de forma directa i ho comprovo cada dia, i es un fet que cada dia més passa a tots els partits. No vull que ara això pugui suposar una crítica a d’altres persones, companys, col·legues, amics, ...sinó que es com deia una reflexió en veu alta, per que l’agafin, si volen, com a toc d’alerta. Jo l’he agafada fa temps, i intento tindre-la en compte sovint.

La meva reflexió em fa entendre que actualment molts polítics, tinguin l’edat que tinguin, s’hi dediquin professionalment o no, treballin en partits, departaments governamentals, per compte propi o en empreses, etc... pateixen el vici d’aïllar-se de l’entorn social més enllà del familiar, per a reduir el seu àmbit d’interrelació professional, social i sentimental entorn de la política. Persones que prescindeixen dels amics externs a la política, o que els hi dediquen menys temps, per dedicar-los o substituir-los pels amics i coneguts a la política. Persones que tendeixen a ser membres de moltes entitats, associacions, organitzacions, plataformes i que no participen en cap d’elles de forma activa. Podríem reconèixer-los com a professionals de la política o intent de professionals de la política convencional, la dels partits polítics. Un canvi de sentit que humilment crec que ha adulterat el terme política o polítics.

Al meu entendre la política és una eina al servei de les persones i de la societat per a confeccionar el futur que el col·lectiu, o la majoria del col·lectiu desitja. Fer política per tan, vol dir reconèixer que vol la societat i el col·lectiu per a configurar-ho i portar-ho a terme. I els polítics, són aquelles persones que dins el col·lectiu agafen el rol de fer política. Crec que aquest plantejament no es troba gaire allunyat del que entenien els grecs per política, ells que li van donar sentit aquest mot. Per tan, interpretant política en aquest sentit, qualsevol persona que es troba al cap davant d’entitats, associacions, organitzacions, ... fa i participa de la política. Al meu entendre, son aquestes persones qui configuren la direcció del col·lectiu. I aquestes objectius, en el món actual canvien de direcció, sentit i es regeneren de forma molt ràpida, més que la política.

Arribat aquest punt em plantejo qui es actualment la veu de la societat, quan els polítics, els que intenten (o intentem) ser-ho, o els que simplement opinen de política, no coneixem de forma directa cap a on volen anar entitats, associacions, organitzacions, ... més enllà del que ens aporten els mitjans de comunicació. Això provoca el tancament d’idees dels polítics i dels partits polítics, prenent decisions que creuen totalment correctes i encertades des de tota la bona voluntat del món, però que no ho són, ni representen la majoria del col·lectiu més enllà del seu entorn, el polític. En aquest punt, es quan el polític no accepta la proposta, la critica o negativa de l’element social representat per entitats, associacions,... i es tanca de forma hermètica creient que té tota la raó pel poder que l’avalen un cert nombre de vots, sigui dit de passada, cada cop menys vots. I es aquí, crec, en aquest raonament de no compartir el tempo dels objectius on es trenca la relació entre societat i polítics, i la conseqüent frustració de la societat civil amb la classe política.

Entenc, per tan que la solució a aquesta falta de connexió passa per que els polítics tornin a participar de les entitats, associacions, organitzacions, ...de forma activa. No fa falta participar en totes les que un està vinculat per conviccions, però si en alguna d’elles. Però també en conservar, mantenir de forma habitual la relació amb amics i conegut externs de la política, d’una forma sincera. En definitiva, sortir de la closca de l’ou en què molts polítics, intents de polítics o opinadors estan col·locats. Ja sé que s’hi està còmode, però no es ni perillós ni perjudicial. Ans el contrari.

Es per això, que en els darrers mesos, com havia fet sempre he decidit participar de forma més activa d’entitats i col·lectius del meu entorn físic; colles, castellers, teatre, ... Estic segur que si els regidors/es i polítics molletans haguessin participat i participessin de forma activa de les entitats que participen de la Festa Major, com son les colles de Morats i Torrats, Castellers, Geganters, ... o haver escoltat el jovent, el desastre de Ca l’Estrada no hauria passat, i no se’ns plantejaria un altre any d’estira i arronses entre entitats, joves i l’ajuntament.

2 comentaris:

antondensi ha dit...

Estic d'acord amb el que dius. En general, els polítics estan allunyats dels ciutadans. Resulta molt dificil trobar politics que tinguin clar que han de servir als ciutadans i no als interessos del seu partit politic. Ja sabem que no es fàcil però si entres en politica has de tenir molt clar aquest objectiu: servir al ciutadá.
Antonio

Marc Candela i Calldo ha dit...

Ben tornat Antoni,

Es un aspecte que intento tindre present sempre que faig política. Si més no ho intento!

Espero que t'hagin anat bé les vacances!

Una abraçada.

Marc