L'hora de la dignitat

"Només els pobles que cauen dignament, es poden tornar a alçar!". aquesta frase que Francesc Macià va pronunciar quen van fallir els Fets de Prats de Molló són totalment afirmables, també, en la situació actual del país, avui que celebrem 75 anys de la seva mort.

Aquests dies molts polítics s'omplen la boca parlant de Francesc Macià, fins hi tot, alguns s'atorguen la seva herència, però són els fets els qui demostren qui conserva l'esperit de Macià que barrejava rauxa i seny. Ara tenim davant nostre un altre bon escull per veure a la realitat qui conserva l'esperit de Macià, hi es que la negociació del nou finançament de Catalunya i la retallada previsible de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional seran una bona prova per saber que en queda als polítics i a la societat de l'esperit de Francesc Macià.

Ara es l'hora de demostrar com a país la dignitat que tenim. Si hem aguantat un país fins al dia d'avui es per que hi ha gent que ha caigut amb dignitat davant els embats de l'Estat Espanyol, com per exemple la dignitat de l'Esquerra Nacional de votar negativament a un Estatut que havia promogut, per que no recollia les necessitats i els reptes del segle XXI que ha d'afrontar el nostre país. Aquella dignitat d'uns pocs, fa que avui ens haguem tornat a alçar i puguem tornar a plantejar un pols a l'Estat havent aprés dels errors passats, per què caure aquest cop seria gairebé definitiu.

No aconseguirem res sino som capaços d'anar units, i seguir un objectiu clar per a tothom. Per això cal deixar de banda objectius i interessos de partit, l'objectiu es el país i els seus interessos. Això es el que va fer Macià tres dies després d'haver proclamat la República Catalana com volíem ERC, va acceptar el millor en aquell moment pel país, una Generalitat que servis per a construir estructures d'estat i buscar un millor moment per a la independència.

Avui el país necessita un model de finançament que no perjudiqui Catalunya, el més semblant al model d'un estat independent, i això ha de passar per davant dels interessos del PSC-PSOE i de CiU. S'ha acabat el model de la xocolata per a tothom. L'interés de Catalunya ha de ser el de solucionar el problema del 34% de nova immigració que tenim, del milió llarg de pobres, de la pèrdua de competitivitat mundial de la nostra econòmia i industria, del deficient estat de la sanitat pública, de la falta de beques per a estudiants, ... etc. Són tants reptes, que si no som capaços de treure'n un bon acord ens acabarem sometent a l'Espanya uniforme.

El PSC i CiU, han de saber que aquest cop no val caure dignament. Aquest cop cal anar amb un sol cos fins al final, i el final pot voler dir plantar-nos davant l'Estat, i posant el pes de la democràcia sobre la taula dir, que el que el poble de Catalunya decideixi per sufragi universal, ningú està capacitat per invalidar-ho. Què el model de finançament que vulguem tindre el decidirem nosaltres, no el president d'Andalusia, i que el nivell de la nostra autonomia el marcarem nosaltres, no el Tribunal Constitucional. Això es el que faria Macià. Hi ho faria per que com va dir: Nosaltres som ciutadans d'un poble que ha estat lliure i que vol tornar-ho a ser!