15.9.09

Un somni o la realitat?

La veritat, es que divendres quan em vaig llevar ja tenia la impressió que alguna cosa havia de passar.

Quan a les 11 del matí arribava a la plaça on des de fa uns anys es celebra la Diada Nacional de Catalunya, de la qual no diré el nom per què no ho tinc clar, tothom ens mirava a la representació d’Esquerra encapçalada per en Roger Parera amb el ram de flors. Un cop a la plaça, en Joan Marc que havia arribat amb antelació s’atansava a nosaltres i ens feia destacar la placa col·locada amb el nom de la plaça....

Plaça Lluís Companys, idèntica a les normals...amb l’escut municipal i tot!. Al·lucinació. Somriures. Incògnites. Alegria, algú més al poble creu que aquesta plaça s’hauria d’anomenar així, contràriament al que pensa l’ajuntament, i no només això, sinó que fa una placa idèntica i la col·loca.

Tornant a la normalitat, em dirigeixo al tècnic de cultura per informar-lo que l’entrega del ram serà a càrrec d’en Roger Parera i el parlament per mi mateix, quan l’alcalde nerviós es col·loca al costat del tècnic i algú que no diviso, però amb la clara intenció de que ho escolti jo, i diu: “ tranquils, ja està solucionat, ara ve la brigada amb una escala i la treu”.

Ara començava a entendre que tothom ens mires amb curiositat, les cares de mal humor dels membres de l’equip de govern, els somriures d’aquells que conformen el nostre entorn, i una afirmació comuna a l’aire....”Han estat els d’Esquerra!”. Es pensaven que havíem estat nosaltres! En aquell moment ho comentem amb els companys, i intentem esbrinar qui ha estat. Nosaltres no, però qui? Alhora ens arriba el sentiment de no estar sols, de no ser els únics que entenem que aquella plaça s’ha de dir de Lluís Companys, i que la proposta de l’ajuntament es una decisió per interessos polítics. I que quedi clar, que respectem i ens sentim orgullosos la forta vinculació de Martorelles amb la Sardana. Però una cosa no comporta l’altre.

A partir d’aquí decidim no comentar-ho en els parlaments. Total normalitat. La resta ho comenten i ho critiquen des de l’ajuntament. Un dels arguments que s’esgrimeix per a col·locar la placa segons els regidors de CiU i PSC es la falta de celeritat en canviar la placa quan el Ple va aprovar el canvi de nom el desembre, feia més de 9 mesos. Però es que a més utilitzava l’antiga denominació encara en els díptics de la Festa Major. A aquesta argument l’alcalde replica que falta, després de 9 mesos, un altre Ple Municipal que ratifiqui l’antiga aprovació. Estupefacció al públic en constatar la poca celeritat i voluntat de canviar el nom per part de l’equip de govern.

A tot això, durant els parlaments, la brigada que ja feia estona que esperava l’ordre amb l’escala en mà en una cantonada de la plaça, reben l’ordre de l’alcalde, i durant el parlament de la formació de l’alcalde intenten treure la placa. Primer intentant decargolar-la, i finalment fent palanca. Una actuació al meu entendre, i al de molts dels assistents que m’ho han comentat, lletja, desafortunada i poc elegant per a un acte institucional.

M’hagués agradat, i il·lusionat quedar-me amb la reproducció de la placa. Però només hagués faltat que l’anés a demanar per que se’ns assenyales encara més.

Va ser una situació estranya, no sabia si era un somni fet realitat o la realitat. El que tinc clar es que tard o d’hora aquella plaça es deixarà de dir Espanya, i això ja serà un èxit. Tot i això, vull agrair a la persona o persones que em van fer somiar per uns moments, i ens van demostrar que no estem sols. Algú hauria de reflexionar-hi.

Cap comentari: