+ Finançament: Per millorar el transport públic

Aquestes darreres setmanes on el principal debat polític gira a l’entorn del finançament m’ha arribat a les mans l’últim numero de la revista Mobilitat que edita la PTP (Plataforma pel Transport Públic) i on el principal tema gira en la comparació de les rodalies de Barcelona i Madrid. Llegint-la, he trobat dos quadres on s’analitza els dos plans de rodalies que ha elaborat el Govern espanyol i la inversió corresponent per als dos sistemes de rodalies.

El cert, es que ja portava dies rumiant fer una entrada al bloc parlant del finançament, però també un altre al voltant de les rodalies de Barcelona i més en concret de l’estació de tren que uso normalment de Mollet-Sant Fost. Aquest article de la PTP m’ha permès lligar-ho tot plegat.

Es ben sabut que Catalunya, així com la resta de Països Catalans, tenim un dèficit important de finançament com van reflectir les balances fiscals, aquest dèficit es constata i produeix a través de molts aspectes, però allà on més es reflecteix és en les infraestructures i les rodalies de Renfe en són un clar exemple. Trens desfasats, interrupcions constants de les línies, poca o mala cobertura del territori, freqüències insuficients, i sobretot estacions en molt mal estat. Doncs bé, el pla de rodalies que ha presentat el Govern espanyol per a Barcelona i Madrid, on un dels aspectes ha de ser millorar i amortir el dèficit financer en infraestructures, ens torna a deixar per sota Madrid, en aquest cas en un 20% de la inversió.

Analitzant les dades d’aquest pla, constatem que per una població similar a la que ha de fer front els dos sistemes de rodalies, al de Barcelona supera a l’altre únicament en el fet que s’hi duplicaran 70 km més que Madrid que es quedarà només amb 11, i que es faran 11 nous intercanviadors pels 5 que es faran a Madrid, i res més. Per a la resta, Madrid disposarà de 285 combois pels 198 de Barcelona, el doble de trens diaris, es faran 115 km nous de via pels 25 km de Barcelona, s’arribaran a quadruplicar vies, i fins i tot es realitzaran el doble de noves parades, 27 per les 13 de Barcelona. Això es resumeix en una inversió de 5 mil milions d’euros per a Madrid pels 4 mil milions per a Barcelona. Arribats aquest punt, no entenc com encara esperem i confiem en que el govern central i les seves bones paraules, ens donin el que ens mereixem, sinó únicament allò que el senyor Zapatero i el PSOE han promès a Catalunya.

I parlant de les estacions, vull aprofitar per a denunciar l’estat de l’estació de Rodalies Renfe de Mollet-Sant Fost, com suposo que tantes d’altres. Una estació que ha quedat totalment desfasada, gens digne d’una ciutat com és Mollet del Vallès, totalment col·lapsada pel fet que ha de fer front als milers d’habitants de Mollet i dels pobles de l’entorn, gairebé 100 mil habitants. Però també sense que els seus usuaris puguin esperar els combois en condicions dignes sota cobert, en cap cas adaptada als mínims d’accessibilitat i que la fan inviable a les persones amb mobilitat reduïda, amb un aparcament que a les 8 del matí ja queda obsolet i on no es pot aparcar als carrers de l’entorn per la pressió, amb multes, que fa l’Ajuntament de Mollet, i finalment amb una freqüència de trens insuficient. Cal que a Mollet i parin els trens regionals com o fan a totes les ciutats de l’Àrea Metropolitana.

Ha arribat l’hora de posar fi a una estació de tercera per a Mollet i el Baix Vallès, i obtindre una estació digne, i això només ho poden fer els Ajuntaments afectats treballant junts. Al capdavall, el problema de l’estació de Mollet-Sant Fost es pot solucionar com la resta, amb voluntat política, però em fa l’efecte que aquesta voluntat política al PSC del Baix Vallès i al PSOE a Madrid no existeix. Sinó no es pot comprendre com volen esdevenir una ciutat i exercir de centre d’aquesta zona geogràfica sense una estació digne. Si creuen en el transport públic i en l’accessibilitat, tenen molta feina a fer amb aquesta estació. Allà ens hi trobaran als que creiem amb el transport públic.