1.2.09

El millor homenatge, l’anulació del judici

Divendres passat el ministeri de justícia de l’Estat Espanyol treia la notícia en què el Govern Espanyol acceptava que el judici contra el president Lluís Companys havia estat il·legal, i que per tan emprenia la restitució de la memòria de l’expresident afusellat. Immediatament tota la premsa va començar a esbombar la notícia com si fos una gran fita aconseguida, i remarcaven les gestions del líder d’ICV en aquest afer, però parem-nos aquí i mirem enrere.


La figura de Lluís Companys està restituïda per qui l’ha hagut de restituir des de fa molts anys, la societat civil catalana. Hi ha gent que fa més de 70 anys que treballa per aquesta causa, una causa justa, i per a la qual no es necessari que consellers i partits amb la única intenció d’aparentar i penjar-se una medalla, què sembla que faci dos dies que coneguin aquesta causa, ara vulguin restituir-ne la memòria i aparenten que pressionen al Govern Espanyol per què la restitueixi.


L’Estat Espanyol i el seu govern al cap davant, l’únic que han de fer si realment creuen que el procés judicial contra Lluís Companys va ser il·legal es anul·lar-lo, res més, la qüestió de fons es si realment volen.


Clar, aquí s’hi afegeix una Llei, la de la Recuperació de la Memòria Històrica, que no obliga a l’Estat Espanyol ha anular i recompensar econòmicament a les persones, famílies, entitats i organitzacions que van ser jutjats per processos irregulars i il·legals. Una Llei que cal recordar que van pactar el PSOE i ICV, i que no canvia la situació anterior, principalment per aquest fet de no anular els judicis il·legals. Aquest és el fet per al qual Esquerra Republicana hi vam votar en contra i continuem exigint una llei democràtica i efectiva per a recuperar la memòria d’aquells que la van perdre injustament.


La memòria de Lluís Companys no necessita més restitucions de la seva memòria, sinó l’anulació del procés judicial sumaríssim, malgrat el que vulguin aparentar o fer veure certa gent . Aquesta gent que es volen apropiar la figura i el llegat de Companys han de saber que la seva memòria i el seu llegat són del poble de Catalunya, de tots i cadascuna de les persones que amb el seu granet de sorra fa més de 70 anys que en pobles i barris l’homenatgen i fan difusió de les seves idees, la seva lluita i el seu llegat, i en el cas que algun partit se’l vulgui apropiar, com han volgut fer tan ICV, com el PSC, com CiU, han de recordar que Lluís Companys i Jover va ser membre fundador i candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya, malgrat els pesi, i que es aquesta organització política l’única hereva d’una lluita radical per a la justícia social i la llibertat del poble de Catalunya i dels seus treballadors. Precisament, aquesta organització política, Esquerra, es la única que des de fa 70 anys demanem l’anul·lació del judici.


I tornant a la Llei de la Memòria Històrica, i als seus buits permesos per ICV que impedeixen anular judicis il·legals i irregulars contra gent que va lluitar per la defensa de la democràcia i la llibertat. Cal fer esment, que aquest buits permesos pels qui ara s’apunten les medalles permeten que no es jutgin aquelles persones que en ambdós bàndols van cometre atrocitats i van signar condemnes de mort, o per exemple, que es continuï permeten què un partit del Congrés Espanyol encara no hagi condemnat l’alçament militar i antidemocràtic del 36. Què hi amaga ICV darrera de tot això? I sinó hi amaga res, per què ho permet? Seria bo per a la democràcia que s’apuntessin menys medalles i expliquessin per què ho han permès, i per què gent del seu partit o el mateix Carrillo estan en contra de jutjar aquells que van fer atrocitats. Potser podríem conèixer més a fons el cas Nin.


Vull acabar amb una crida a tothom, per a Lluís Companys el millor homenatge serà l’anul·lació del seu judici i la victòria per a les llibertats de Catalunya. Aquest és el camí i la lluita de Companys, i avui dia encara la lluita de moltes persones.

Perdonin que em repeteixi; El millor homenatge, la victòria! Per una Catalunya lliure i amb justícia social!

Cap comentari: