BLOC D'EN MARC CANDELA

Resposta a la Falange: El vot a les consultes

2010-04-21T12:34:00.004+02:00

Aquest diumenge 25 d’abril hi haurà la tercera tongada de Consultes populars per a la independència, que més enllà del contingut d’aquesta consulta ens ensenya que la ciutadania podem, si volem, definir com ha de ser el nostre espai de convivència ara i en el futur, i això en un marc de llibertat. La recent Llei de Consultes Populars aprovada al Parlament de Catalunya, és l’eina que ens ha de permetre a tots i totes poder opinar sobre un tema en concret quan nosaltres, la ciutadania, o els partits polítics o els governs ho creguem convenient. Una Llei exemplar del fet democràtic, única a l’Estat Espanyol, però semblant a la que tenen a les democràcies consolidades europees. Diumenge tocarà parlar de la independència, però més endavant poden servir per a parlar de les zones de 80km/h, dels noms de carrers, del ús d’alguns equipaments, etc..

El passat dimarts 14 d’abril, coincidint amb el 79é aniversari de la proclamació de l’Estat Català i la II República Espanyola, la Falange es va dedicar a arrencar dues pancartes a Martorelles anunciant la trobada per al dia 25 d’abril a les 7 de la tarda a les Escoles Montserrat per a coordinar una consulta popular a Martorelles. Però aquestes no van ser les úniques, també van estripar i arrencar pancartes a La Roca, Vilanova, Sant Fost i Mollet demanant la participació a les consultes de diumenge. I per si això no fos poc, van tapar amb pintades eludint l’alçament militar del 18 de juliol del 36, insultant als independentistes, i proclamant lemes franquistes, que per si algú no se’n recorda va ser un règim dictatorial feixista, a diversos llocs, però sobretot en un mural legal a Sant Fost al carrer Barcelona davant de la Derbi.

Tot i aquesta intimidació d’aquells que no creuen en la democràcia, la tolerància i el respecte cap a d’altres idees i la llibertat que això suposa, no ens arrugarem. Les seves amenaces, insults i proclames feixistes ja no ens intimiden a aquesta ciutadania que dia a dia construïm, per què així ho desitgem, un futur democràtic, de respecte i llibertat, que ens ha de portar com a societat a assolir allò que desitgem, i si els catalans desitgem per a Catalunya o els Països Catalans esdevenir un estat propi, ningú, i menys els residus d’una època rància totalitària ens ho privaran, i per això la millor resposta que els podem respondre des d’una ciutadania democràtica i respectuosa, és anar a votar el diumenge, i a les properes eleccions i consultes. Com diu una frase castellana; Ladran, luego cavalgamos.

El paradigmàtic de tot plegat, es que en ple segle XXI, encara sigui legal a l’Estat Espanyol un partit feixista, que va alçar un cop militar contra un règim legalment constituït, i que posteriorment van ordenar assassinats i extermini de societats i ideologies, i que encara a hores d’ara no ho ha condemnat, sinó que ara més que mai fa bandera de totes aquestes atrocitats anti-democràtiques. Alhora l’Estat Espanyol il·legalitza organitzacions polítiques i socials del País Basc per què no han condemnat públicament els atemptats terroristes d’ETA. Es a dir, la violència i la no tolerància d’altres ideologies es permesa a l’Estat Espanyol si es en nom i defensa de la unitat d’Espanya, però si es a l’inrevés o només s’insinua lleument es perseguit. Això és la democràcia espanyola, una democràcia adulterada, de la qual en són els culpables i còmplices principals els Partit Popular, i encara amb més vergonya el Partit Socialista que permeten aquesta situació.

Però malgrat tot això, els temps canvien. La societat cada dia és més conscient del seu poder alhora de canviar les coses, i que si vol pot aconseguir allò que es proposin. Com va dir el poeta; serem allò que vulguem ser. Aquest fet la classe política dels partits majoritaris encara no l’ha entès, i s’omplen la boca amb la paraula participació sense saber ven bé que vol dir, i sense voler perdre el control de la situació que han tingut fruit del pacte de la transició, que els permetia fer i desfer en una democràcia no prou madura, però que ara, la seva societat si que ha madurat i vol adquirir més responsabilitat alhora de decidir. Aquest es un dels possibles fets que hagin produït la desafecció política. Paradoxalment la gent deixa de votar, per que l’hi falten mecanismes més oberts per a participar.

Cal doncs que els partits polítics es regenerin, s’obrin, i apostin d’una vegada per totes per una democràcia pura i oberta, on existeixin més mecanismes de participació que unes eleccions cada 4 anys, i aquí les consultes populars ens poden ajudar molt en aquest sentit. No obstant, cal passar pagina al pacte de la transició, i il·legalitzar i deixar fora de joc aquelles organitzacions polítiques i socials que no apostin per una democràcia participativa, tolerant i universal, siguin d’on siguin i lluitin pel que lluitin. Cal acabar també amb tarannàs totalitaris i irresponsables com la del PSC i l’alcalde Monràs a Mollet en respecte amb les consultes, ja que només donen oxigen a la gent que no creu en la participació ciutadana com la Falange.

Es per això que vull animar a tothom a participar el 25 d’abril efectuant el seu vot per una raó només; per a la llibertat i la democràcia. Cada vot efectuat caurà com lloses de pedra sobre aquells que no creuen en que la ciutadania podem decidir ser allò que vulguem ser cada dia. El pes de la democràcia, la millor resposta.

Parlament 11 de setembre.

2009-09-15T12:14:00.003+02:00

Benvolguts conciutadans i conciutadanes de Martorelles,

En primer lloc volem agrair l’assistència i participació de les persones, entitats i partits polítics que som avui en aquesta ofrena, una ofrena simple i austera possiblement, però amb molt de sentiment acumulat.

Ens trobem en una Diada Nacional on el nostre país ens torna a necessitar més que mai. La realitat política, social i econòmica que viu Catalunya i els catalans i catalanes no es la desitjada. L’Estat Espanyol a través dels seus organismes d’estat ens recorda i anul·la sistemàticament qualsevol expressió d’afirmació i normalitat del poble català.

Avui amb aquesta ofrena floral, no només homenatgem la figura del president màrtir Lluís Companys, sinó a totes aquelles persones, familiars, amics, companys, coneguts, desconeguts que al llarg de l’extensa història del nostre país han posat el seu granet de sorra i han lluitat a vegades fins a la mort per a la persistència de la nostra nació, i el que significa Catalunya de llibertat i justícia social davant d’Europa i el món, però sobretot d’un Estat Espanyol que s’entesta sistemàticament anular la nostra voluntat de ser i decidir.

Avui volem recordar aquells companys de Martorelles que la història i el franquisme els han fet oblidar. Avui volem reivindicar davant d’aquest monument les figueres dels alcaldes d’ERC durant els anys de la República a Martorelles, l’Albert Gimeno, i el Francesc Xicola, però també els germans Joan i Josep Puig, o en Bonaventura Masmitjà. Martorellencs que ho van donar tot pel seu poble i el seu país, i que van haver d’acabar vivint amagats en el silenci de la dictadura, marxant del poble o exiliant-se del país. Per a tots ells el nostre profund reconeixement.

Aquests darrers mesos i setmanes, l’Estat Espanyol se’n ha fet un fart de recordar-nos que vivim sota el seu jou. L’enèsim intent de l’Estat per a retallar l’Estatut d’Autonomia ara a través del Tribunal Constitucional després d’haver patit les retallades del Congrés de Diputats pel PSOE i el PP, o un finançament que malgrat millorar moltíssim la nostra situació econòmica i financera no elimina el dèficit fiscal existent, o darrerament l’intent de prohibició de la consulta popular per a la independència que tindrà lloc diumenge a Arenys de Munt. En definitiva la negació de l’Estat a reconèixer el dret dels catalans i catalanes a decidir lliurement què volem, i en front d’això cal articular una resposta per dignitat democràtica i nacional.

Aquesta resposta s’haurà d’articular des de tots els fronts i sectors de la societat catalana. Quan dintre d’aquí pocs dies el Tribunal Constitucional emeti la seva sentència, i acabi d’aigualir encara més la voluntat dels catalans i dels martorellesencs, caldrà una resposta ferma, forta i unitària. Desitgem que arribat aquest dia, l’Ajuntament de Martorelles respongui amb fermesa i al costat del Govern de la Generalitat transmetin a l’Estat Espanyol la negativa de Martorelles a acatar una sentència contrària al que el poble de Martorelles i els catalans lliurement hem decidit.

Arribats aquest punt, analitzant el context polític del país i de Martorelles, ens reafirmem en la nostra voluntat d’esdevenir un Estat independent dins la Unió Europea, ens reafirmem en la nostra voluntat independentista, des de la consciencia que allò que es bo per Martorelles ho és per Catalunya, i allò que ho és per Catalunya ho és per Martorelles. Com més lliure, forta i pròspera sigui Catalunya, més o serà Martorelles i de més i millors recursos per a millorar el nostre poble podrem disposar.

I permeteu-me que reciti finalment d’intel·lectual de Sueca, Joan Fuster.

“Tota política què no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres, o ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble. O ara o mai!”

Es a dir, sinó fem respectar el nostre dret com a col·lectiu a decidir què ser i cap a on volem anar, així com la nostra llengua i cultura, l’Estat Espanyol i les seves estructures faran tot el possible per a que desapareixem. O ara o mai!

Avui com ahir, avui com demà, des de Martorelles cap a la independència!

Visca Martorelles i Visca Catalunya lliure!

Un somni o la realitat?

2009-09-15T10:36:00.004+02:00

La veritat, es que divendres quan em vaig llevar ja tenia la impressió que alguna cosa havia de passar.

Quan a les 11 del matí arribava a la plaça on des de fa uns anys es celebra la Diada Nacional de Catalunya, de la qual no diré el nom per què no ho tinc clar, tothom ens mirava a la representació d’Esquerra encapçalada per en Roger Parera amb el ram de flors. Un cop a la plaça, en Joan Marc que havia arribat amb antelació s’atansava a nosaltres i ens feia destacar la placa col·locada amb el nom de la plaça....

Plaça Lluís Companys, idèntica a les normals...amb l’escut municipal i tot!. Al·lucinació. Somriures. Incògnites. Alegria, algú més al poble creu que aquesta plaça s’hauria d’anomenar així, contràriament al que pensa l’ajuntament, i no només això, sinó que fa una placa idèntica i la col·loca.

Tornant a la normalitat, em dirigeixo al tècnic de cultura per informar-lo que l’entrega del ram serà a càrrec d’en Roger Parera i el parlament per mi mateix, quan l’alcalde nerviós es col·loca al costat del tècnic i algú que no diviso, però amb la clara intenció de que ho escolti jo, i diu: “ tranquils, ja està solucionat, ara ve la brigada amb una escala i la treu”.

Ara començava a entendre que tothom ens mires amb curiositat, les cares de mal humor dels membres de l’equip de govern, els somriures d’aquells que conformen el nostre entorn, i una afirmació comuna a l’aire....”Han estat els d’Esquerra!”. Es pensaven que havíem estat nosaltres! En aquell moment ho comentem amb els companys, i intentem esbrinar qui ha estat. Nosaltres no, però qui? Alhora ens arriba el sentiment de no estar sols, de no ser els únics que entenem que aquella plaça s’ha de dir de Lluís Companys, i que la proposta de l’ajuntament es una decisió per interessos polítics. I que quedi clar, que respectem i ens sentim orgullosos la forta vinculació de Martorelles amb la Sardana. Però una cosa no comporta l’altre.

A partir d’aquí decidim no comentar-ho en els parlaments. Total normalitat. La resta ho comenten i ho critiquen des de l’ajuntament. Un dels arguments que s’esgrimeix per a col·locar la placa segons els regidors de CiU i PSC es la falta de celeritat en canviar la placa quan el Ple va aprovar el canvi de nom el desembre, feia més de 9 mesos. Però es que a més utilitzava l’antiga denominació encara en els díptics de la Festa Major. A aquesta argument l’alcalde replica que falta, després de 9 mesos, un altre Ple Municipal que ratifiqui l’antiga aprovació. Estupefacció al públic en constatar la poca celeritat i voluntat de canviar el nom per part de l’equip de govern.

A tot això, durant els parlaments, la brigada que ja feia estona que esperava l’ordre amb l’escala en mà en una cantonada de la plaça, reben l’ordre de l’alcalde, i durant el parlament de la formació de l’alcalde intenten treure la placa. Primer intentant decargolar-la, i finalment fent palanca. Una actuació al meu entendre, i al de molts dels assistents que m’ho han comentat, lletja, desafortunada i poc elegant per a un acte institucional.

M’hagués agradat, i il·lusionat quedar-me amb la reproducció de la placa. Però només hagués faltat que l’anés a demanar per que se’ns assenyales encara més.

Va ser una situació estranya, no sabia si era un somni fet realitat o la realitat. El que tinc clar es que tard o d’hora aquella plaça es deixarà de dir Espanya, i això ja serà un èxit. Tot i això, vull agrair a la persona o persones que em van fer somiar per uns moments, i ens van demostrar que no estem sols. Algú hauria de reflexionar-hi.

Política per a persones

2009-08-25T13:32:00.004+02:00

Les nits d’estiu i les festes majors, fan viure molt sovint els pobles, les seves entitats, associacions, en definitiva la seva gent. Participant aquests darrers dies de la Festa Major de Mollet i abans haver-ho fet a les de Sant Fost, m’han fet reflexionar força sobre la desconnexió de la societat civil de la política, o més ven dit, dels polítics.

El cas és, que l’Ajuntament de Mollet, en una decisió sense consensuar amb les entitats i apel·lant a les obres que s’estan executant al Parc de Can Mulà, espai on sempre s’han realitzat els concerts de la Festa Major al centre de la ciutat, els ha traslladat al Parc de Ca l’Estrada a les rodalies de la ciutat. En principi el canvi d’ubicació havia de ser únicament per aquest any i per això les entitats i la societat civil amb resignació van acceptar el canvi temporal. Canvi que cal dir-ho a estat un fracàs per la ubicació de l’espai i per no tindre les infraestructures necessàries. Doncs malgrat les queixes constants dels joves durant aquests dies l’Ajuntament s’ha fet un far de dir el contrari, i altre vegada i abans d’acabar les festes va emetre un comunicat valorant com un èxit el canvi d’ubicació. Altra vegada sense comentar-ho amb les entitats participants. Llògicament això ha despertat les ires i les crítiques als polítics del govern, i el descontentament amb el sistema polític.

El problema al meu entendre rau en polítics allunyats de la societat civil, de les entitats. Se de que parlo, per què conec el cas de forma directa i ho comprovo cada dia, i es un fet que cada dia més passa a tots els partits. No vull que ara això pugui suposar una crítica a d’altres persones, companys, col·legues, amics, ...sinó que es com deia una reflexió en veu alta, per que l’agafin, si volen, com a toc d’alerta. Jo l’he agafada fa temps, i intento tindre-la en compte sovint.

La meva reflexió em fa entendre que actualment molts polítics, tinguin l’edat que tinguin, s’hi dediquin professionalment o no, treballin en partits, departaments governamentals, per compte propi o en empreses, etc... pateixen el vici d’aïllar-se de l’entorn social més enllà del familiar, per a reduir el seu àmbit d’interrelació professional, social i sentimental entorn de la política. Persones que prescindeixen dels amics externs a la política, o que els hi dediquen menys temps, per dedicar-los o substituir-los pels amics i coneguts a la política. Persones que tendeixen a ser membres de moltes entitats, associacions, organitzacions, plataformes i que no participen en cap d’elles de forma activa. Podríem reconèixer-los com a professionals de la política o intent de professionals de la política convencional, la dels partits polítics. Un canvi de sentit que humilment crec que ha adulterat el terme política o polítics.

Al meu entendre la política és una eina al servei de les persones i de la societat per a confeccionar el futur que el col·lectiu, o la majoria del col·lectiu desitja. Fer política per tan, vol dir reconèixer que vol la societat i el col·lectiu per a configurar-ho i portar-ho a terme. I els polítics, són aquelles persones que dins el col·lectiu agafen el rol de fer política. Crec que aquest plantejament no es troba gaire allunyat del que entenien els grecs per política, ells que li van donar sentit aquest mot. Per tan, interpretant política en aquest sentit, qualsevol persona que es troba al cap davant d’entitats, associacions, organitzacions, ... fa i participa de la política. Al meu entendre, son aquestes persones qui configuren la direcció del col·lectiu. I aquestes objectius, en el món actual canvien de direcció, sentit i es regeneren de forma molt ràpida, més que la política.

Arribat aquest punt em plantejo qui es actualment la veu de la societat, quan els polítics, els que intenten (o intentem) ser-ho, o els que simplement opinen de política, no coneixem de forma directa cap a on volen anar entitats, associacions, organitzacions, ... més enllà del que ens aporten els mitjans de comunicació. Això provoca el tancament d’idees dels polítics i dels partits polítics, prenent decisions que creuen totalment correctes i encertades des de tota la bona voluntat del món, però que no ho són, ni representen la majoria del col·lectiu més enllà del seu entorn, el polític. En aquest punt, es quan el polític no accepta la proposta, la critica o negativa de l’element social representat per entitats, associacions,... i es tanca de forma hermètica creient que té tota la raó pel poder que l’avalen un cert nombre de vots, sigui dit de passada, cada cop menys vots. I es aquí, crec, en aquest raonament de no compartir el tempo dels objectius on es trenca la relació entre societat i polítics, i la conseqüent frustració de la societat civil amb la classe política.

Entenc, per tan que la solució a aquesta falta de connexió passa per que els polítics tornin a participar de les entitats, associacions, organitzacions, ...de forma activa. No fa falta participar en totes les que un està vinculat per conviccions, però si en alguna d’elles. Però també en conservar, mantenir de forma habitual la relació amb amics i conegut externs de la política, d’una forma sincera. En definitiva, sortir de la closca de l’ou en què molts polítics, intents de polítics o opinadors estan col·locats. Ja sé que s’hi està còmode, però no es ni perillós ni perjudicial. Ans el contrari.

Es per això, que en els darrers mesos, com havia fet sempre he decidit participar de forma més activa d’entitats i col·lectius del meu entorn físic; colles, castellers, teatre, ... Estic segur que si els regidors/es i polítics molletans haguessin participat i participessin de forma activa de les entitats que participen de la Festa Major, com son les colles de Morats i Torrats, Castellers, Geganters, ... o haver escoltat el jovent, el desastre de Ca l’Estrada no hauria passat, i no se’ns plantejaria un altre any d’estira i arronses entre entitats, joves i l’ajuntament.

+ Finançament: Per millorar el transport públic

2009-07-08T19:20:00.002+02:00

Aquestes darreres setmanes on el principal debat polític gira a l’entorn del finançament m’ha arribat a les mans l’últim numero de la revista Mobilitat que edita la PTP (Plataforma pel Transport Públic) i on el principal tema gira en la comparació de les rodalies de Barcelona i Madrid. Llegint-la, he trobat dos quadres on s’analitza els dos plans de rodalies que ha elaborat el Govern espanyol i la inversió corresponent per als dos sistemes de rodalies.

El cert, es que ja portava dies rumiant fer una entrada al bloc parlant del finançament, però també un altre al voltant de les rodalies de Barcelona i més en concret de l’estació de tren que uso normalment de Mollet-Sant Fost. Aquest article de la PTP m’ha permès lligar-ho tot plegat.

Es ben sabut que Catalunya, així com la resta de Països Catalans, tenim un dèficit important de finançament com van reflectir les balances fiscals, aquest dèficit es constata i produeix a través de molts aspectes, però allà on més es reflecteix és en les infraestructures i les rodalies de Renfe en són un clar exemple. Trens desfasats, interrupcions constants de les línies, poca o mala cobertura del territori, freqüències insuficients, i sobretot estacions en molt mal estat. Doncs bé, el pla de rodalies que ha presentat el Govern espanyol per a Barcelona i Madrid, on un dels aspectes ha de ser millorar i amortir el dèficit financer en infraestructures, ens torna a deixar per sota Madrid, en aquest cas en un 20% de la inversió.

Analitzant les dades d’aquest pla, constatem que per una població similar a la que ha de fer front els dos sistemes de rodalies, al de Barcelona supera a l’altre únicament en el fet que s’hi duplicaran 70 km més que Madrid que es quedarà només amb 11, i que es faran 11 nous intercanviadors pels 5 que es faran a Madrid, i res més. Per a la resta, Madrid disposarà de 285 combois pels 198 de Barcelona, el doble de trens diaris, es faran 115 km nous de via pels 25 km de Barcelona, s’arribaran a quadruplicar vies, i fins i tot es realitzaran el doble de noves parades, 27 per les 13 de Barcelona. Això es resumeix en una inversió de 5 mil milions d’euros per a Madrid pels 4 mil milions per a Barcelona. Arribats aquest punt, no entenc com encara esperem i confiem en que el govern central i les seves bones paraules, ens donin el que ens mereixem, sinó únicament allò que el senyor Zapatero i el PSOE han promès a Catalunya.

I parlant de les estacions, vull aprofitar per a denunciar l’estat de l’estació de Rodalies Renfe de Mollet-Sant Fost, com suposo que tantes d’altres. Una estació que ha quedat totalment desfasada, gens digne d’una ciutat com és Mollet del Vallès, totalment col·lapsada pel fet que ha de fer front als milers d’habitants de Mollet i dels pobles de l’entorn, gairebé 100 mil habitants. Però també sense que els seus usuaris puguin esperar els combois en condicions dignes sota cobert, en cap cas adaptada als mínims d’accessibilitat i que la fan inviable a les persones amb mobilitat reduïda, amb un aparcament que a les 8 del matí ja queda obsolet i on no es pot aparcar als carrers de l’entorn per la pressió, amb multes, que fa l’Ajuntament de Mollet, i finalment amb una freqüència de trens insuficient. Cal que a Mollet i parin els trens regionals com o fan a totes les ciutats de l’Àrea Metropolitana.

Ha arribat l’hora de posar fi a una estació de tercera per a Mollet i el Baix Vallès, i obtindre una estació digne, i això només ho poden fer els Ajuntaments afectats treballant junts. Al capdavall, el problema de l’estació de Mollet-Sant Fost es pot solucionar com la resta, amb voluntat política, però em fa l’efecte que aquesta voluntat política al PSC del Baix Vallès i al PSOE a Madrid no existeix. Sinó no es pot comprendre com volen esdevenir una ciutat i exercir de centre d’aquesta zona geogràfica sense una estació digne. Si creuen en el transport públic i en l’accessibilitat, tenen molta feina a fer amb aquesta estació. Allà ens hi trobaran als que creiem amb el transport públic.

El Ple de Martorelles, un digne gag de Polònia

2009-03-10T10:00:00.002+01:00

Al darrer Ple de l’Ajuntament, ahir dilluns, va succeir un fet surrealista que al meu entendre constata la falta de nord de l’equip de govern, i que podria ser un magnífic gag del Polònia de tv3.

Tot començava amb la convocatòria d’un Ple d’urgència per a tractar tres temes, dos dels quals de relativa urgència, i el segon, l’urgent, es on es van desenvolupar tots els fets. L’alcalde, sr Miquel Àngel Sòria, explica que el Ple a de votar el jutge de pau substitut, però que no s’ha presentat cap persona dins el termini, i que per això l’equip de govern portava al Ple la proposta d’una veïna que complia tots els requisits però que s’havia presentat fora de termini. Seguidament els dos partits de l’oposició criticaven tot el procés de l’elecció del jutge de pau i el seu substitut que havia dut a terme l’equip de govern, i manifestaven que malgrat la persona proposada s’hagués presentat fora de termini, al complir tots els requisits, i votarien a favor. El regidor del PSC, Felip Elices, remarcava que la persona, malgrat havia estat vinculada al seu partit, no era una proposta d’aquesta formació política. A partir d’aquí es va començar a desenvolupar el fet surrealista.

L’alcalde intervenia i manifestava que l’equip de govern no tenia vot marcat i donava llibertat de vot als seus regidors. Seguidament, el tinent d’alcalde de l’altre formació de l’equip de govern, anunciava que ell votaria en blanc. La incredulitat s’estenia per l’oposició i el públic assistent. El portaveu de CiU, manifestava la falta de coherència de l’equip de govern en portar una proposta fora de termini al Ple i a més a més votar-hi en blanc. La secretaria de l’ajuntament responia la pregunta del regidor de CiU Marc Pertiñez, i aclaria que per a sortir escollida la proposta havia de ser per majoria absoluta del ple, es a dir, amb 6 vots a favor, hi havia 5 membres de l’oposició i 5 membres del govern per què en faltava la regidora de joventut.

L’alcalde, per a seguir amb la línia del punt, anunciava que ell també votaria en blanc la proposta. A les files de l’oposició augmentava la incredulitat, i fins a cert punt l’al·lucinació. El regidor del PSC tornava a afirmar amb rotunditat que no era una proposta del PSC, i què el que estava passant era una falta de respecte cap a la persona que s’havia presentat. Seguidament, el portaveu de UxM (membres del govern), Romuald Velasco, justificava el seu vot en blanc per que la persona proposada era socialista i havia anat a les llistes d’aquest partit. La oposició s’encenia, i el portaveu de CiU exigia a Romuald Velasco que retires les seves paraules. L’alcalde intervenia i demanava que es passes directament a la votació.

Sorpresa. Quan el regidor d’ICV, Joan Garcia, trencava el vot en blanc de l’equip de govern i votava a favor. La proposta sortia aprovada amb els vots favorables de l’oposició i el del regidor d’urbanisme. Ara la incredulitat s’estenia cap als membres d’UxM que no entenien com era que s’havia trencat la disciplina de vot.

Hi hagués o no hi hagués disciplina de vot a les files de l’equip de govern, aquest fet demostra la falta de rumb i unitat del govern municipal, on cadascú mira pels seus interessos personals i de partit i no pel bé comú del municipi. Ahir l’equip de govern, únicament no havia de portar la proposta al Ple per estar fora de termini si no la volien votar afirmativament. Una mica de serositat i rigor, sisplau a l’equip de govern.

Finalment, vull felicitar personalment i en nom d’Esquerra a la Carme Marin, per a sortir escollida, i transmetre-li el nostre profund suport. Segur que farà una gran feina pel poble.

El millor homenatge, l’anulació del judici

2009-02-01T18:10:00.002+01:00

Divendres passat el ministeri de justícia de l’Estat Espanyol treia la notícia en què el Govern Espanyol acceptava que el judici contra el president Lluís Companys havia estat il·legal, i que per tan emprenia la restitució de la memòria de l’expresident afusellat. Immediatament tota la premsa va començar a esbombar la notícia com si fos una gran fita aconseguida, i remarcaven les gestions del líder d’ICV en aquest afer, però parem-nos aquí i mirem enrere.

La figura de Lluís Companys està restituïda per qui l’ha hagut de restituir des de fa molts anys, la societat civil catalana. Hi ha gent que fa més de 70 anys que treballa per aquesta causa, una causa justa, i per a la qual no es necessari que consellers i partits amb la única intenció d’aparentar i penjar-se una medalla, què sembla que faci dos dies que coneguin aquesta causa, ara vulguin restituir-ne la memòria i aparenten que pressionen al Govern Espanyol per què la restitueixi.

L’Estat Espanyol i el seu govern al cap davant, l’únic que han de fer si realment creuen que el procés judicial contra Lluís Companys va ser il·legal es anul·lar-lo, res més, la qüestió de fons es si realment volen.

Clar, aquí s’hi afegeix una Llei, la de la Recuperació de la Memòria Històrica, que no obliga a l’Estat Espanyol ha anular i recompensar econòmicament a les persones, famílies, entitats i organitzacions que van ser jutjats per processos irregulars i il·legals. Una Llei que cal recordar que van pactar el PSOE i ICV, i que no canvia la situació anterior, principalment per aquest fet de no anular els judicis il·legals. Aquest és el fet per al qual Esquerra Republicana hi vam votar en contra i continuem exigint una llei democràtica i efectiva per a recuperar la memòria d’aquells que la van perdre injustament.

La memòria de Lluís Companys no necessita més restitucions de la seva memòria, sinó l’anulació del procés judicial sumaríssim, malgrat el que vulguin aparentar o fer veure certa gent . Aquesta gent que es volen apropiar la figura i el llegat de Companys han de saber que la seva memòria i el seu llegat són del poble de Catalunya, de tots i cadascuna de les persones que amb el seu granet de sorra fa més de 70 anys que en pobles i barris l’homenatgen i fan difusió de les seves idees, la seva lluita i el seu llegat, i en el cas que algun partit se’l vulgui apropiar, com han volgut fer tan ICV, com el PSC, com CiU, han de recordar que Lluís Companys i Jover va ser membre fundador i candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya, malgrat els pesi, i que es aquesta organització política l’única hereva d’una lluita radical per a la justícia social i la llibertat del poble de Catalunya i dels seus treballadors. Precisament, aquesta organització política, Esquerra, es la única que des de fa 70 anys demanem l’anul·lació del judici.

I tornant a la Llei de la Memòria Històrica, i als seus buits permesos per ICV que impedeixen anular judicis il·legals i irregulars contra gent que va lluitar per la defensa de la democràcia i la llibertat. Cal fer esment, que aquest buits permesos pels qui ara s’apunten les medalles permeten que no es jutgin aquelles persones que en ambdós bàndols van cometre atrocitats i van signar condemnes de mort, o per exemple, que es continuï permeten què un partit del Congrés Espanyol encara no hagi condemnat l’alçament militar i antidemocràtic del 36. Què hi amaga ICV darrera de tot això? I sinó hi amaga res, per què ho permet? Seria bo per a la democràcia que s’apuntessin menys medalles i expliquessin per què ho han permès, i per què gent del seu partit o el mateix Carrillo estan en contra de jutjar aquells que van fer atrocitats. Potser podríem conèixer més a fons el cas Nin.

Vull acabar amb una crida a tothom, per a Lluís Companys el millor homenatge serà l’anul·lació del seu judici i la victòria per a les llibertats de Catalunya. Aquest és el camí i la lluita de Companys, i avui dia encara la lluita de moltes persones.

Perdonin que em repeteixi; El millor homenatge, la victòria! Per una Catalunya lliure i amb justícia social!

Per un nomenclator de tots i per a tots

2008-12-30T18:28:00.003+01:00

Ahir va haver-hi Ple ordinari a Martorelles. Un Ple prou important pel fet que després de 18 anys en que de diferent gent hem demanant el canvi de nom de la Plaça Espanya i del Carrer Calvo Sotelo, i tan ICV com CiU no s’atrevien a canviar-ho, la pressió popular i la d’Esquerra hem aconseguit que això canvies, i el Ple d’ahir aprovés el canvi de nom.

Era una vergonya per a Martorelles mantenir encara un carrer dedicat a un feixista com Calvo Sotelo, i que el monument a Lluís Companys es trobes a la Plaça Espanya. Era una bufetada a la cara a la memòria històrica i democràtica, que com he dit anteriorment, CiU però sobretot ICV de Martorelles, n’han estat els principals còmplices.

Esquerra per aquests dos emplaçaments proposàvem primer de tot, recuperar els seus noms originaris abans de la guerra, així el carrer Calvo Sotelo es tornaria a dir Francesc Macià, i la plaça Espanya com que no existia amb anterioritat, proposàvem el nom de Plaça Llibertat. Dues propostes ben vistes i acceptades per la ciutadania de Martorelles.

Però ahir al Ple, l’equip de govern d’ICV i UxM, ens va tornar a sorprendre amb una proposta gens convincent, poc sentida per la ciutadania i amb una falta de participació de la ciutadania alarmant. L’equip de govern proposa que la plaça s’anomeni Plaça de la Sardana, i el carrer Mercé Rodoreda, noms que ja m’agraden per a Martorelles, però que no crec que el lloc més adient sigui on proposa l’equip de govern.

A la proposta d’Esquerra, sense resposta via formal de l’Ajuntament, es rebutja pel fet de tindre contingut polític, fet que prohibeix el reglament de nomenclàtor. Ara bé, Francesc Macià no era un simple polític, era el president que va retornar la Generalitat a Catalunya, es més que una institució, es un personatge històric. I per altra banda, que tenen en contra de la Llibertat? No acceptar aquestes dues propostes es una altra vegada una insult a la memòria històrica i a la democràcia, i un flac favor a aquesta darrera en els temps actuals de desconnexió entre la classe política i la ciutadania, altre vegada a mans d’aquells que diuen apostar per la radicalitat democràtica.

A ningú se li escapa, d’aquells que seguim a l’equip de govern, que darrera aquests noms si amaga un joc de cartes de fireta dins el govern local. La proposta de Mercé Rodoreda per part d’una entitat de l’entorn d’ICV al carrer d’una regidora de l’equip de govern, membre implicada a les Joventuts Sardanistes de Martorelles, i l’assignació de Plaça de la Sardana a la plaça on es troba el monument a Lluís Companys, proposta que no s’havia sentit mai amb anterioritat, fa un cert tuf a pacte dins el govern local.

Davant d’aquests fets, i el silenci de l’ajuntament davant les nostres instàncies, proposo: Que es retorni com a homenatge el carrer Calvo Sotelo el seu primer nom, carrer Francesc Macià; Que la dita actualment plaça Espanya s’anomeni Plaça Llibertat; Que la nova Llar d’Infants es digui Mercé Rodoreda (segur que a ella li agradaria més aquesta proposta que no pas un carrer); Que la plaça del final del carrer Horta es digui Plaça de la Sardana.

Com que coneixent que el diàleg i la participació no són el fort de l’actual equip de govern, si realment aposten per la radicalitat democràtica, insto a l’Alcalde a sotmetre a un referèndum popular les diferents propostes que puguin sorgir, i que sigui el poble qui decideixi. Hi ha exemples semblants a Castellar del Vallès o Sant Adrià del Besós, només es voluntat, i no tindre por de perdre.

Tot i així, si o tiren endavant, que estaria molt bé, esperem que no facin com amb l’enquesta sobre el nom de la plaça del final del carrer Horta que es va quedar sense nom per que a l’enquesta no va guanyar la proposta que ICV desitjava.

Per la dignitat i la radicalitat democràtica, siguem seriosos i no caiguem en el partidisme i la política de fireta.

L'hora de la dignitat

2008-12-26T12:34:00.007+01:00

"Només els pobles que cauen dignament, es poden tornar a alçar!". aquesta frase que Francesc Macià va pronunciar quen van fallir els Fets de Prats de Molló són totalment afirmables, també, en la situació actual del país, avui que celebrem 75 anys de la seva mort.

Aquests dies molts polítics s'omplen la boca parlant de Francesc Macià, fins hi tot, alguns s'atorguen la seva herència, però són els fets els qui demostren qui conserva l'esperit de Macià que barrejava rauxa i seny. Ara tenim davant nostre un altre bon escull per veure a la realitat qui conserva l'esperit de Macià, hi es que la negociació del nou finançament de Catalunya i la retallada previsible de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional seran una bona prova per saber que en queda als polítics i a la societat de l'esperit de Francesc Macià.

Ara es l'hora de demostrar com a país la dignitat que tenim. Si hem aguantat un país fins al dia d'avui es per que hi ha gent que ha caigut amb dignitat davant els embats de l'Estat Espanyol, com per exemple la dignitat de l'Esquerra Nacional de votar negativament a un Estatut que havia promogut, per que no recollia les necessitats i els reptes del segle XXI que ha d'afrontar el nostre país. Aquella dignitat d'uns pocs, fa que avui ens haguem tornat a alçar i puguem tornar a plantejar un pols a l'Estat havent aprés dels errors passats, per què caure aquest cop seria gairebé definitiu.

No aconseguirem res sino som capaços d'anar units, i seguir un objectiu clar per a tothom. Per això cal deixar de banda objectius i interessos de partit, l'objectiu es el país i els seus interessos. Això es el que va fer Macià tres dies després d'haver proclamat la República Catalana com volíem ERC, va acceptar el millor en aquell moment pel país, una Generalitat que servis per a construir estructures d'estat i buscar un millor moment per a la independència.

Avui el país necessita un model de finançament que no perjudiqui Catalunya, el més semblant al model d'un estat independent, i això ha de passar per davant dels interessos del PSC-PSOE i de CiU. S'ha acabat el model de la xocolata per a tothom. L'interés de Catalunya ha de ser el de solucionar el problema del 34% de nova immigració que tenim, del milió llarg de pobres, de la pèrdua de competitivitat mundial de la nostra econòmia i industria, del deficient estat de la sanitat pública, de la falta de beques per a estudiants, ... etc. Són tants reptes, que si no som capaços de treure'n un bon acord ens acabarem sometent a l'Espanya uniforme.

El PSC i CiU, han de saber que aquest cop no val caure dignament. Aquest cop cal anar amb un sol cos fins al final, i el final pot voler dir plantar-nos davant l'Estat, i posant el pes de la democràcia sobre la taula dir, que el que el poble de Catalunya decideixi per sufragi universal, ningú està capacitat per invalidar-ho. Què el model de finançament que vulguem tindre el decidirem nosaltres, no el president d'Andalusia, i que el nivell de la nostra autonomia el marcarem nosaltres, no el Tribunal Constitucional. Això es el que faria Macià. Hi ho faria per que com va dir: Nosaltres som ciutadans d'un poble que ha estat lliure i que vol tornar-ho a ser!

L'alternativa ecologista.

2008-11-02T18:10:00.009+01:00

El moment actual de crisis es una bona oportunitat, fins i tot una obligació, reflexionar per què hem arribat en aquest punt, i un dels paràmetres a reflexionar es la nostra intervenció i relació amb el medi que ens envolta. Això es el que hem fet les JERC en la Conferència Nacional de Medi Ambient que celebràvem el passat dissabte 18 d’octubre a Terrassa.

Les JERC, des de la nostra fundació l’any 1931, hem tingut la defensa del territori com un dels nostres principals eixos de lluita, però des dels anys 90 és un dels quatre pilars ideològics de la nostra organització; independència, socialisme, ecologisme i feminisme. Es per això que en el moment actual en que es troba el planeta i l’estancament del model ecologista actual del creixement sostenible, veiem necessari redefinir els nostres plantejaments ecologistes per marcar i dissenyar el país i el planeta que volem pel futur.

L’estancament del ecologisme polític a través del moviment socialista s’ha generat a mesura que el socialisme acceptava el model del sistema capitalista del creixement econòmic com a vàlid, i intentava fer funcionar ara un sistema (el creixement sostenible) que fallava per la base, i es que no es pot pretendre créixer en un planeta finit. A partir d’aquesta reflexió, gira tot el nou model que agafem les JERC per intentar d’una banda corregir els efectes lesius que hem generat al nostre medi, i per l’altre assegurar un estat de benestar a la societat.

En aquest nou model, s’ha de valorar el creixement humà i del medi de les persones per sobre del creixement econòmic, i això passa, evidentment, per un progressiu decreixement econòmic al món occidental, un decreixement que pot ser voluntari i per tan no tant dolorós, ho forçós. M’explicaré: Quan els treballadors de la Xina que ara produeixen xips per un cèntim, acabin amb la dictadura que els sotmet i puguin organitzar-se sindicalment, cobraran aquest xip deu vegades més car, i per efecte directe el cost dels ordinadors al món occidental també es multiplicaran per deu, per tan no tothom podrà accedir a aquest nivell de béns materials imprescindibles.

Però per a viure en un estat del benestar segur, ens cal com a país garantir la suficient sobirania i autonomia sobre recursos primaris i de valor en augment cada dia com l’aigua, l’energia, l’alimentació i la planificació del territori. Un aspecte molt important i de nivell transversal es la pagesia, molt infravalorada pel sistema capitalista i que s’ha de tornar a revaloritzar com a principals agents productors d’aliments i gestors del territori i el paisatge, sobretot un paisatge agrícola, que en molts casos els tòpics ecologistes involuntàriament han fet acabar amb aquestes planes agrícoles, molt sovint més riques ecològicament que les zones forestals, però que han hagut de patir la seva pèrdua per implantar-hi urbanitzacions i polígons industrials.

Cal que ens conscienciem tot plegats del repte que tenim davant, i fem un exercici profund de solidaritat amb nosaltres mateixos i la resta d’essers que vivim en aquest planeta i aquest país. Ni nosaltres, ni el nostre país ni la resta d’essers del planeta sobreviurem si seguim amb la tendència actual, cal doncs un canvi, una alternativa al model actual que es basi en l’autosuficiència, la responsabilitat i la solidaritat envers els altres i les generacions futures, i aquest canvi, malgrat que ens sembli difícil el podem fer, i el jovent independentista estem disposats a fer-ho possible.

El feixisme no ens farà callar.

2008-09-26T13:54:00.001+02:00

Aquestes darreres setmanes hem pogut tornar a comprovar que n’entén l’Estat Espanyol per justícia i sobretot per democràcia. Hem hagut de tornar a assistir a l’espectacle, contrari als drets humans, de veure com s’il·legalitzen partits polítics pel que representen i sobretot, per què s’oposen al principal valor de l’Estat Espanyol, la unitat. De ven segur, que si poguessin ens il·legalitzarien a molts més, tot això sota l’empara d’una justícia i una democràcia adulterades.

I això es pot afirmar, quan altres organitzacions polítiques totalment antidemocràtiques, clarament feixistes, que han provocat cops d’estat, participat en una dictadura, i que no amaguen la seva voluntat d’acabar amb el sistema democràtic actual de la forma que sigui, continuen sent legals, car, o fan en nom i per la unitat d’Espanya.
Des d’abans de l’estiu, a Mollet i els pobles del voltant, assistim en directe a veure com membres d’aquesta organització feixista, amb total llibertat amenacen, fins i tot de mort, a aquells demòcrates, aquella gent pacífica, que expressem les nostres idees i voluntats polítiques sense fer servir la força. Sí, em refereixo a la Falange Española, que a través de pintades i enganxines, amenaçadores de mort, intenten persuadir aquells que no pensem com ells, aquells que lluitem per la llibertat i la justícia social a tots nivells.

No puc entendre com a demòcrata, com el PSOE, il·legalitza partits polítics a Euskalherria per no condemnar la violència d’ETA, i en canvi no fa el mateix amb la Falange, que directament amenaça de mort als que no pensen com ells. Els és necessari que corri la sang per il·legalitzar a aquesta organització feixista? Per què si es així, el seu immobilisme per Espanya els farà responsables si un dia hem de plorar la caiguda d’un demòcrata a les mans de la Falange.

Vull aprofitar, per animar a tots els que creiem en la democràcia, la llibertat i la justícia social a plantar cara, a no intimidar-nos, per què tenim la raó i els arguments, per què el Baix Vallès sempre ha estat i serà antifeixista. Però sobretot em vull dirigir al jovent independentista, a organitzar-se, a sortir al carrer, a manifestar el que pensem i a lluitar per la via pacifica per la independència i el socialisme als Països Catalans, i tot això per com molt bé deia l’Ovidi Montllor, i les parets de Mollet en són testimoni: “Hi ha gent a qui no l’hi agrada que es parli, es pensi o s’escrigui en català. Es la mateixa gent a qui no agrada que es parli, es pensi o s’escrigui”.

Contra el feixisme; Independència i socialisme!

Política social? electoralisme? populisme?

2008-09-18T10:58:00.005+02:00

Un govern local, una de les principals tasques que ha de fer es atendre les necessitats socials dels seus habitants. Aquestes atencions, al meu entendre, s’han de caracteritzar per ser universals, es a dir, que n’hi hagi per a la gent gran, la gent jove, els infants, però sobretot per aquelles persones més necessitades tinguin l’edat que tinguin, i en aquest punt Esquerra discrepem força de la política social populista de l’actual equip de govern.

Entenem la necessitat d’ajudar a les famílies amb infants i/o joves estudiants amb el cost d’escolarització, però creiem que hi ha famílies que ho necessiten més que d’altres que poden directament no necessitar l’ajuda, i poder millorar d’aquesta manera a les famílies amb menys recursos, o per exemple, emprar aquests diners sobrants en altres serveis socials com el comandament de tele-assistència sanitària per a gent gran. Aquest servei que no arriba a més de cent persones grans de Martorelles, que el necessiten per viure soles i no tenir la fortalesa econòmica per fer front a un assistent social, el govern local no el veu tan necessari com donar 100€ a cada estudiant, i farà pagar a cada persona gran el cost íntegre del comandament, al voltant de 60€ anuals.

Esquerra, creiem que aquest no es el camí a seguir. Creiem que les partides econòmiques d’àmbit social les han de rebre aquelles persones necessitades d’aquest diners, en aquest cas, la gent gran de Martorelles, o els infants amb risc d’exclusió social, o els joves sense pis, o tan d’altres problemàtiques social, entenent però, que llògicament porta més vots repartir 100€ al any a les famílies de més de 500 estudiants, que a gairebé 100 avis. A veure qui es el polític que ara o en el futur s’atreveix a retirar els 100€ per estudiant. Nosaltres en tot cas o faríem diferent, per exemple fraccionant el cost dels comandaments, o donant els diners als que ho necessitessin, i no caient en el populisme i l’electoralisme.

Aconseguirem canvia el nom

2008-09-18T10:58:00.001+02:00

Com cada any arriba la diada nacional, i per enèsim any tornarem a manifestar el nostre desacord amb topònims locals com la plaça Espanya i el carrer Calvo Sotelo. Per cinquè any consecutiu celebrarem la botifarrada a la plaça Espanya en homenatge a Lluís Companys, el qual el monument de Martorelles a la seva memòria es troba en aquesta plaça, un fet que trobem prou greu pel que va significar, va lluitar i va morir el president màrtir.

Esquerra i les JERC portem des del 2003 demanant el canvi de nom d’aquesta plaça i carrer, i això sota una empara reglamentada com es un Nomenclàtor que marques les regles de com s’han d’anomenar els topònims de Martorelles. Durant el nostre pas pel govern en l’anterior legislatura no va ser possible aprovar el reglament del Nomenclàtor, que s’ha aprovat al inici de l’actual legislatura sense tindre’ns en compte per la nostra reclamació. I tot i l’aprovació del reglament local, el poc interès del govern local, ha fet que fins al darrer ple no s’aprovés la seva comissió de seguiment, on llògicament no hi som, no fos cas que aconseguíssim canviar aquests dos topònims.

En els darrers cinc anys, les JERC, hem anat entrant instàncies demanant el canvi del nom de la plaça, que se’ns ha denegat, primer per que no hi havia reglament de nomenclàtor, després per que s’havia de consultar als veïns, per que no els agradava el que proposàvem, i la darrera, al tancament d’aquesta edició no teníem resposta del Alcalde. La primera proposta que vam fer arribar al ajuntament, era que es canvies el nom de la plaça per la de Lluís Companys o Països Catalans, topònims que altrament farien més fàcil la celebració de la Diada Nacional en aquesta plaça. L’alcalde, en una conversa privada amb un membre del nostre partit, li va reconèixer que ell era espanyol, i que no li molestava. El senyor Soria, i els seus companys, encara no han entès res.

Esquerra no estem en contra de que a la nostra vila existeixi la Plaça Espanya, sinó que estem encontra de que aquesta sigui la plaça on hi ha el monument a Lluís Companys. Per això enguany, els hem proposat que aquesta plaça es digui Plaça Llibertat, i que qualsevol altra plaça que es faci nova al municipi es digui Plaça Espanya. Continuem sense resposta. Què tindran contra la llibertat? Esperem que res. Seria un nom adient, pel que va significar Lluís Companys per Catalunya, però sobretot com advocat laboralista i els treballadors que va defensar, i un bon lloc per a celebrar la Diada Nacional.

Pel que fa al carrer Calvo Sotelo, i entenent el malestar dels veïns pel maldecap que significa el canvi de papers, volem que es canvi sobretot com a demòcrates que som, però també per que el nostre govern local compleixi la llei. La Llei per a la Recuperació de la Memòria Històrica aprovada pel Congrés espanyol i on ICV va donar suport, i ERC no per que la trobàvem massa fluixa, obliga a retirar qualsevol símbol feixista, i Calvo Sotelo, com a fundador de la Falange ho era. Per aquest carrer únicament demanem que s’anomeni com es deia abans que el cop d’estat militar del 1936 i la pèrdua de la guerra civil en fes canviar el nom. Amb documentació de l’arxiu local de Martorelles aquest carrer, curiosament, es deia Francesc Macià, el primer president una Generalitat autònoma amb poder legislatiu.Per a tot això, i com us dèiem anteriorment, el 10 de setembre a les 9 del vespre, celebrarem un acte festiu, però sobretot reivindicatiu i d’homenatge a Lluís Companys, Francesc Macià i de totes les persones que han lluitat per les llibertat catalanes. L’acte serà com sempre a la Plaça Espanya, i enguany comptarem amb la Diputada i Portaveu d’Esquerra al Parlament de Catalunya, la companya Anna Simó, consellera de Benestar i Família des del desembre del 2003 a la primavera del 2006. Però també amb parlaments dels membres d’Esquerra i les JERC de Martorelles, Roger Parera i Marc Candela, que juntament amb la resta de companys faran l’ofrena floral al monument a Lluís Companys per acabar tots els assistents cantant l’himne nacional de Catalunya, els Segadors.

Que Martorelles continuï sent poble

2008-09-18T10:58:00.000+02:00

A principis de juny, el Govern de la Generalitat a través de la seva pàgina web va publicar el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB). Aquest pla, que a hores d’ara esta pendent de la imminent aprovació del Govern per passar a tràmits parlamentaris, té una vigència de 15 anys i regula el nivell de creixement urbanístic, industrial i les infraestructures necessàries per a l’àrea Metropolitana de Barcelona, i Martorelles entra dintre aquest pla.

Des d’Esquerra de Martorelles, quan vam saber de la seva existència i de la seva finalitat el vam consultar. El PTMB, marcava per a Martorelles un creixement de cohesió urbana sense passar el sostre del 7.000 habitants, donant la possibilitat al Ajuntament amb una modificació del Pla General d’urbanitzar tota la vessant de la muntanya compresa entre Can Puig i Can Fenosa, a mà dreta per la carretera de La Roca en direcció Montornès, avui dia forestal.

Esquerra creiem que aquest espai de Can Fenosa ha de continuar sent forestal, es més, creiem que tot l’espai forestal i agrícola, principalment les vinyes que es troben al nostre municipi s’han d’incloure dins el Parc de la Serralada de Marina, i protegir-los com a PEIN. Es per això, que d’Esquerra al Govern de la Generalitat hem fet un al·legació al PTMB per que la zona forestal i agrícola protegida de Martorelles arribi fins a la carretera de la Roca, com passa amb tots els pobles com Sant Fost, Montornès, Vilanova, La Roca, ...
Esquerra volem que Martorelles continuí sent un poble, i no un dormitori. Volem viure en respecte i protegint el nostre entorn que es el que ens defineix com a poble, i des de l’oposició, farem el necessari per que així sigui.

Qui portarà la pluja a escola?

2008-06-24T20:13:00.002+02:00

Al meu país la pluja no sap ploure:
O plou poc o plou massa;
Si plou poc es la sequera,
Si plou massa es la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Al meu país la pluja no sap ploure.

Passades les ultimes setmanes de pluja al nostre país, i el resultat d’aquestes, no puc, ni podem deixar escapar l’obvietat de que malgrat tinguem els pantans plens i l’abastament d’aigua assegurat més d’un any continuem en període de sequera.

La sequera es un període a mitja o llarg termini de falta d’aigua, i es en aquest període on està immers el nostre país des de fa quasi 10 anys, encara que fins ara no havíem començat a notar i conèixer les conseqüències. Per tan, les darreres pluges no han acabat amb la realitat de la sequera que ens afecta, sinó que no són més que una cortina de fum que actua com a miratge sobre nosaltres, i que no ens permet veure la cruesa del problema.

Encara avui hi ha pobles de l’interior de Catalunya que s’han de subministrar de camions cisterna per a accedir a aigua de boca la seva població, i en els nostres pantans només tenim acumulada la suficient aigua per abastir-nos fins el setembre del 2009.

Cal doncs que no enterrem els debats i propostes metodològiques que hem parlat aquestes darreres setmanes per a preparar i prevenir el nostre país quan la sequera es torni a manifestar a casa nostra. Ara es hora de posar solucions i actuar, a la llarga es més barat prevenir que no curar. Es més barat recuperar pous i fonts, millorar l’eficiència del consum d’aigua, instal·lar més dessaladores, que no a última hora i a un cost exagerat fer transvasaments, portar aigua en vaixell o d’altres que hem vist i sentit les darreres setmanes.

Malgrat tot, el mal seny del nostre país amb el Govern de la Generalitat i TV3 al cap davant, estan actuant com a bàlsam o somnífer sobre la població, en no acceptar la greu situació hídrica del país i apostar per a mesures de prevenció, com les de la nova cultura de l’aigua. Es per això, que arribats en aquest punt, per a conscienciar la població del greu problema, hagués estat positiu al meu entendre arribar al punt d’haver de fer restriccions d’aigua, hagués estat com portar la població a escola i apendren, ja que l’aigua no la hi podem dur.

Ara mateix! reflexionem

2008-05-27T11:08:00.004+02:00

Aquestes ultimes setmanes, veient com està l'ambient polític a Esquerra i la tensió que està agafant tot plegat, m'ha vingut al cap un poema d'en Miquel Martí i Pol. "Ara mateix!"

Ara mateix,
enfilo aquesta agulla amb el fil d’un propòsit que no dic i em poso a apedaçar,
cap del prodigis que anunciaven els matons insignes no s’ha acomplert,
i els anys passen de pressa,
de res a poc i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d’angoixes i silencis.

I som on som,
més val saber-hi o dir-ho
i plantar el peus en terra
i proclamar-nos hereus d’un temps de dubtes i renuncies
en que els sorolls ofeguen les paraules,
i amb els miralls mig estrafem la vida.

De res no ens val l’enyor a la complanta,
ni el toc de displicent melancolia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer.

Tenim a penes el que tenim i prou.
L’espai concret d’ historia que ens pertoca
i un minúscul territori per viure-la.

Posem-nos d’en peus altre vegada
i que es sentí la veu de tots solemnement i clara,
cridem qui som i que tothom o escolti,
i en acabat que cadascú es vesteixi com bonament li plagui
i Via fora!
que tot està per fer
i tot es possible.

Miquel Martí i Pol

Res més a dir. Abaixem els ànims, i tinguem tots clar aque a partir del dia 15 de juny hem d'estar més units que mai que hi ha molta feina per fer i que si som units i ens ho creiem ho podem aconseguir. L'enemic es a fora, cerquem-l'ho, combatem i guanyem!

La joventut i la política local. Poder i voler es saber.

2008-05-11T13:19:00.004+02:00

Aquest escrit és la resposta a “L,independent” d’Units per Martorelles. Document distribuït la setmana passada per aquesta agrupació política.

Es cert que a Esquerra som majoritàriament joves, però es que el jovent som el futur. Tenim ganes i volem tirar endavant un projecte amb idees noves. Potser no tenim l’experiència en política local que tenen els nostres companys d’Units per Martorelles, companys que porten molts anys estant a l’ajuntament. Masses segurament. I això es el que produeix el desencís amb la política que té la nostra societat, potser seria hora de deixar pas a persones més joves i deixar endarrere antigues trifulgues locals.

Una de les crítiques que se’ns fa en el flaier d’UxM, es la nostra falta d’experiència, segurament la coneixen, però en mostren una realitat distorsionada per a confondre a la ciutadania. Els hi recordarem per a que no quedin dubtes: Roger Parera, 12 anys en la vida política: 10 dels quals a les JERC i 7 també a ERC; Marc Candela, 7 anys en política: 7 dels quals a les JERC i 4 també a ERC, dels quals els 3 últims a la Direcció Nacional de les JERC; Joan Marc Flores, 10 anys col·laborant amb ERC Santa Perpetua i 2 a Martorelles; i Sergi Gali, 9 anys a les JERC i 4 també a ERC. Si això en gent jove es poc, que deu ser molt? I per que estiguin més tranquils, recordar-los que en Pere Truyols continua amb nosaltres i ens està preparant perfectament.

Per altra banda, podem entendre el seu nerviosisme atacant a tot allò que fem des de l’oposició quan no estan fen la feina ben feta. Després d’un any al govern local, atribuir a la mala gestió de la recollida de residus, l’estat dels passos de les voreres, i d’altres que s’exposaven a la nostra campanya de foto-denuncia, al nostre pas pel govern i a la mala gestió del nostre regidor Pere Truyols, es una falta de respecte als ciutadans de Martorelles que necessiten un govern solvent i treballador, i no un govern que es dediqui als interessos de la seva gent.

Cal dir també, que si l’anterior equip de govern no va poder realitzar molts dels projectes previstos, que estan acabant actualment la gent d’UxM posant-se medalles, es per que durant el seu pas pel govern del 1995 al 2003, formant part de CiU i dels governs de Jaume Mompel, van deixar un dèficit escandalós a les arques municipals, que l’anterior equip de govern es va dedicar a eixugar.

L’alteració de la realitat continua amb l’afirmació que Coca-Cola paga el rebut de l’aigua per que ells ho han aconseguit, i dos dies més tard el diari Línia Vallès ho desmenteix corroborant la nostra denuncia i estenent-la. Tan es així, que Coca-Cola a part de no pagar el rebut de l’aigua pel desacord entre els ajuntaments de Martorelles i Montornès, produït per la prepotència de l’equip de govern de Martorelles, sinó que a més a més, la part de l’IAE que paga no és ni el 50% del que haurien de pagar. Tot això en detriment de les arques municipals.

Però el pamflet d’UxM, no acaba aquí i continua alterant la realitat, en aquest cas per atacar a les nostres joventuts, les JERC, l’única organització política juvenil de Martorelles, quan les titllen d’incíviques i les acusen d’enganxar cartells on és prohibit fixar-ne. Nosaltres els emplacem a trobar un cartell penjat a on no toca per part de les JERC i demostrar-ho. I sobre les pintades de les JERC, que en són set, ens hagués agradat veure com també denunciaven el centenar llarg de pintades que posa Vota PP a tot el poble, car aquestes ja els deuen anar bé. O la d’innumerables pintades de firmes i d’altres que també hi ha pel poble i que segurament fan més mal als ulls.

Finalment els volem recordar que estan al equip de govern per a governar, i no per a fer-ne d’oposició des d’aquest. Els ciutadans de Martorelles necessiten un govern cohesionat, treballador i solvent, i no un govern que es dedica més per la seva gent i pel que dirà l’oposició.

Avui com ahir! 20 anys de les JERC al Vallès Oriental

2008-04-18T18:43:00.004+02:00

En el IX Congrés Comarcal de les JERC del Vallès Oriental celebrat a Palau Solità i Plegamans (Vallès Occidental) el desembre del 2004 vaig sortir escollit portaveu comarcal. En aquells moments desconeixia que era el IX Congrés, i la història de les JERC a la meva comarca, ja que per motius que no venen al cas s’havia fet un reset. En aquells temps feia falta aixecar una comarca desanimada de militància i que segons es deia havia estat una de les grans.

Dimecres passat, tot mirant l’arxiu de les JERC, vaig començar a encaixar peces del trencaclosques i dibuixar la història de les JERC a la meva comarca, i resultava que enguany el 2008 les JERC del Vallès Oriental celebrem el vintè aniversari, concretament el 10 de desembre, i es per això que modèstia a part vull fer un homenatge aquells que van lluitar, lluitem i lluitarem al Vallès Oriental. A nivell anecdòtic, dir també que la nostra federació comarcal es de les més antigues de les JERC, i això m’omple d’orgull.

Les JERC al Vallès Oriental van començar en una assemblea comarcal el 10 de desembre del 1988 a la seu d’Esquerra de Granollers al carrer Roger de Flor. En aquell moment es va posar al capdavant en Lluís Noguera de Granollers com a cap comarcal. El febrer del 1992, el substituiria com a coordinador comarcal un persona prou important per les JERC, com ho va ser en Camil Ros de Vallromanes que el 1996 substituiria a en Joan Puigcercós com a Secretari General de les JERC. Tot i això, Camil Ros va ser coordinador comarcal poc més de mig any, ja que el novembre del 1992 els substituïa com a coordinador comarcal la molletana Carme Solà fins el 1995, on el mes de gener Jordi Escusa de Granollers es posava al capdavant de l’organització comarcal. Un any més tard, a Caldes de Montbui, el sant feliuenc Jordi Freixenet agafava la coordinació comarcal, càrreg que deixaria a un altre dels noms significatius de les JERC a la nostra comarca, en Pau Vericat, a l’octubre del 1997.

L’any 2001 amb el VII Congrés comarcal, es posava al capdavant de les JERC a la comarca, com a portaveu en Josep Lluís Òdena (Ode) de Sta. Maria de Palautordera fins el febrer del 2004, on la granollerina Anna Deumal passava a ser la portaveu comarcal poc més de mig any. A partir d’aquí, el 11 de desembre del 2004 jo mateix passava a ocupar el càrreg de Portaveu de les JERC del Vallès Oriental, càrreg que deixaria per a passar a ser portaveu regional del Vallès, a mans de l’actual portaveu, el garriguenc Bernat Ilari, que des del octubre del 2005 es el Portaveu comarcal, escollit en el X Congrés i re-escollit en el XI Congrés el març del 2007 a La Garriga.

Les JERC del Vallès Oriental, com a tota organització es defineix per les persones que n’han format part i pels projectes i lluites que ha dut a terme. Persones que han deixat petjada a la nostra organització com en Camil Ros, en Pau Vericat o en Gerard Piñero, però també militants com la Carme Solà, l’Esteve Trias, l’Eli Molina, l’Oscar Riu, l’Ode, En Jordi Urgell, en Francesc Feliu, els germans Freixenet, en Xavi Conesa, en Saulo Pujolàs o tots els que en formem part avui dia. Però també projectes i lluites, com les campanyes contra els Jocs Olímpics del 92, la Solidaritat amb Bòsnia i Palestina, amb les seleccions catalanes, amb murals arreu del territori, però sobretot una lluita que ha perdurat durant aquest 20 anys, l'oposició al 4rt Cinturó.

Avui com ahir, avui com fa 20 anys, continuem cridant No al 4rt Cinturó! Per la nostra terra i pel Vallès Oriental. Endavant les JERC del Vallès Oriental!.

Un país amb aigua

2008-03-31T12:35:00.004+02:00

Aquestes darreres setmanes s’està parlant del tema de la sequera que afecta tota la nostra nació, però que s’agreuja al Principat de Catalunya on la falta de plujes ha portat a una situació gairebé límit. Tothom dona la seva posició i els seus punts de vista de la situació, intentant solucionar el problema.

Personalment, crec que la problemàtica de l’aigua, al afectar a tota la ciutadania i estaments, es necessari arribar a un conscens nacional sobre la gestió d’aquest recurs al nostre país que miri més enllà del tacticisme polític, dels interessos de les administracions locals o de la industria i l’agrícultura. Cal que mirem el nostre país, amb com es sol dir, “visió d’Estat” per junts arribar a dissenyar unes polítiques d’aigües justes, coherents, efectives, universals, i sobretot que col·loquin el servei hidràulic al nostre país preparat per al futur.

Tot i això, crec que abans cal localitzar punts que la majoria, i personalment, crec que ha de tenir en compte i reflexionar-hi.

Vagi per endevant, que sempre he estat i sóc contrari als transvassaments, així ho vaig mostrar amb el Transvassament del Ebre i ho torno a manifestar amb el transvassament del Segre i, o del Roine. Crec que alhora de fer polítiques d’aigüa s’ha de tenir en compte la idosincràcia del nostre clima mediterràni, on les sequeres en formen part, i també i per això, que canvis no naturals d’aigües entre conques afecten directament sobre el curs lògic del medi.

També cal explicar que existeix un gran transvassament intern i ocult a Catalunya que porta aigua des del riu Ter fins a l’Area Metropolitana de Barcelona. Un transvassament que en periodes normals redueix el cabal del Ter fins al 30-40%, però en anys com l’actual on el Ter baixa al 70% del seu cabal l’arriba a assecar, provocant que el Ter no arrivi al mar ni a les planes agrícoles de Girona i l’Empordà, assecant així també les collites d’allà. Pel que fa a la possiblitat de fer un transvassament del Segre, de manera “puntual” com es proposa, crec que es una proposta ilògica, sense cap mena de coherència i que l’únic que evidència es l’ecologisme estètic i sense sentit de país d’ICV.

Es injust que per a satisfer d’aigüa l’area metropolitana, eixuguem d’aigua una part del país. Per altra banda es poc sostenible i alarmant que gairebe el 60% de la població de Catalunya visqui en una zona que ocupa unicament el 15% del territori català, on llogicament aquesta alta densitat de població no pot viure del propis recusos que genera el seu territori inmediat, per que s’esgoten ràpidament. Aquest es un fet que existeix i difícil de contrarestar, però que alhora s’ha de solucionar.

Per altra banda, l’alta demanda de recurosos (aigua) que té aquest territori de l’area metropolitana, comporta un altre problema que agreuja encara més el problema de la falta d’aigua i que ens dirigeix directament a les adminsitracions públiques. Aquest nou problema es amb el sistema de conduccions i abastament d’aigua, un sistema desfasat, antic i abandonat per les administracions que fa que es perdi a l’area metropolitana el 30% de l’aigua que es baixa del Ter, en filtracions pel mal estat de les canonades.

Finalment existeix la “solució” si se’n pot dir així, de les dessaladores. Instrument útil si se’n fa un ús adequat i racional de les seves implantacions. Cal tenir en compte la gran quantitat d’energia que consumeixen i de residus que generen, que de forma descontrolada poden provocar salmorra.

Sóc del parer de la idea que cada territori ha de consumir allò que es capaç de generar amb els seus propis recursos, i no portar-los de fora (cas Roine). Aquest sistema, poc capitalista, el que ve a dir principalemnt es que ens hem d’adaptar al lloc on vivim i no alterar-lo de forma anti-natural.

Fetes aquestes reflexions, refermo la meva convicció de la necessitat d’un pacte nacional de l’aigua on intervinguin tots els agents que influeixen, des de totes les administracions públiques, partíts polítics, cambres de comerç, sindicats agrícoles, entitats ecologístes i tècnics especialitzats, de forma urgent. Es necessàri acabar amb la política de “tiretes” que fa ICV des del departament de Medi Ambient de la Generalitat, per afrontar els problemes del país de cara i amb el convenciment de solucionar l’abastament d’aigua sostenible a tot el país, aquest es el millor pas que podem fer pel futur dels nostre medi i del nostre país.

Per acabar dibuixaré una mica, després d’unes quantes reflexions, en quin camí crec que hauría de caminar aquest pacte nacional. El primer que crec que cal fer es invertir en la millora de la xarxa d’abastament d’aigua de boca a l’area metropolitana i si pot ser a tot el país. També penalitzar l’ús abusiu d’aigua per part d’industries i particulars. Caldrà també aportar ajudes econòmiques a l’agrícultura per ajudar aquest camp a millorar els seus sistemes de rec. I pel que fa a les infraestructures grans, i rebutjant la idea del Roine, s’ha d’alliberar el Ter de la pressió al que està sotmes, i això es pot fer si conduïm el sobrant d’aigua, si fem més efectius els sitemes de rec, del canal Segarra-Garrigues fins a Barcelona. Aquesta proposta que ja es fa des la UPC a través d’estudis, assegura que amb el mateix cabal del Segarra-Garrigues si se’n millora el rendiment, es pot portar suficient cabal a Barcelona per afegint-li la dessaladora del Llobregat, alleugerir la pressió al Ter. Per tan, no es reduirià el cabal del Ebre, que continuaria sent el mateix

Malgrat tot, aquestes propostes quedaran obsoletes si no aconseguim regularitzar el creixement de població de l’Area Metropolitana, fins i tot arribant al punt de descongestionar-la i creant un creixement igual i sostingut arreu del territori.

Als companys als que rellevem en la lluita

2008-03-27T09:42:00.008+01:00

Fa pocs dies ens deixava el company Josep Benet, fa uns dies el company Fabra i al estiu en Xirinacs, tots ells parts important de la lluita per l'alliberament social i nacional dels Països Catalans. Els vui retre el meu sentit homenatge amb dues cançons, una del també company desaparegut i magnífica persona que m'encanta, el cantautor Ovidi Montllor.

Corrandes d'exili.

I l'altre del també cantant del País Valencià, Raimon, que parla de tots els d'abans els d'avui i els del demà que lluitem per aquesta terra.

Jo vinc d'un silenci

I si parlem d'idees de futur?

2008-03-26T11:32:00.001+01:00

Aquests últims dies s’esta parlant sobre el futur d’Esquerra, i tothom parla de persones i càrregs i ningú de projectes, estrategia i futur, i això es el que intentaré fer tot seguit. Ahir vespre es va marcar una mica, en el programa sobre en Josep Benet, de cap on crec que ha de caminar el nostre partit.

Abans de tot, dir que quan vaig saber de la mort d’en Josep Benet no n’era del tot conscient de qui era i que significava. N’havia sentit a parlar a casa de petit, sobretot a l’avi, i quan la mare va arribar em va comentar l’afecte que tenia l’avi amb en Josep Benet, amb qui havien estat companys i coneguts al front d’Aragó amb la quinta del biberó, i amb qui compartien molts aspectes de la visió politica i social del país. Es aquí quan veient el documental, vaig entendre d’on provenia tot el pensament i la meva visió politica i social del país.

Benet deia, que havia votat No al Estatut aprovat recentment, per que no aportava res i s’havia fet des de bon principi sense reflexar les necessitats del país, amb una visió del país com a Estat, i que això havia fet que no tingués cap força i que fos retallat a Madrid, fet que comparteixo. També deia, Benet, que des de la transició l’única viabilitat administrativa que té Catalunya i els Països Catalans es la d’un Estat Lliure associat o directament la d’un estat independent, altre aspecte que hi estic totalment d’acord.

Amb tot això vui expressar quins crec que han de ser els objectius a mig i llarg termini d’Esquerra. El procès de l’Estatut ha evidenciat que l’únic futur que té Catalunya i/o els Països Catalans dins l’Estat Espanyol, no n’es cap més que accedir a la sobirania administrativa amb un Estat associat o no a Espanya, i que aquesta ha de ser l’objectiu d’Esquerra a tots nivells, des del govern de la Generalitat, al Parlament, al partit, a tots els municipis. Cal doncs orientar els pactes i l’obra de govern en el sentit d’aconseguir aquest objectiu, cal aprovar una llei de referendums com a eina per accedir-hi, i cal conscenciar a la població que un estat propi es la millor solució per el dia a dia de la societat civil, que no del catalanisme.

Arribats en aquest punt, vui reflexionar sobre el catalanisme i l’independència. Fa anys que crec que el sentit de l’independentisme català es el de millorar les condicions socials de la ciutadania i el potencial econòmic català. Entenc que posar, com alguns han volgut, independentisme i catalanisme en un mateix sac perjudica ambdues opcions. El catalanisme es un moviment cultural popular que ha de vetllar per la persistència de la nostra cultura tinguem estat o no, en canvi l’independentisme es la visió pragmàtica de que Espanya perjudica els interessos com a persones de tota la societat i de l’economia catalana. En aquest sentit, tinc molt clar que es necessari fer independentisme català amb llengua castellana. Podriem diferenciar entre independentisme ètnic i independentisme social, del qual em sento unicament identificat amb el social, tot i que també soc catalanista, però crec que no s’han de barrejar els termes.

Crec que el sentit d’Esquerra en els propers anys ha de ser el de deixar l’independentisme en sí, i apostar per l’independentisme social cap a una majoria, catalana o no, a favor de l’assoliment d’un estat propi. Tenint en compte que l’assoliment d’un estat propi, es l’unica garantia de la persistència de la cultura, llengua i història catalana, i o és per que quan es tingui un estat propi serà quan millor podrem treballar per a la integració dels nouvinguts a la nostra cultura. Però també, per que l’assoliment d’un estat propi, millorant el nostre potencial empreserial i econòmic, farà que el nostre govern autònom (independent) tingui més recursos per acabar amb les problemàtiques socials que pateix la nostra societat, com per exemple; més d’un milió de pobres, persones sense un accès digne a la Seguretat social, estudiants sense recursos per a formra-se amb condicions, i tans d’altres.
Espero rebre aportacions i crítiques, però la meva intenció es començar a orientar el debat a Esquerra al voltant de les idees i del futur, i al meu entendre passa per l’independentisme social integrador com a unic objectiu, i com a finalitat de tots els pactes i moviments.

Necessitat de SUMAR, per avançar

2008-03-12T10:30:00.004+01:00

Les ultimes eleccions generals han portat a molts partits polítics haver de reflexionar sobre la seva estartegia, en el cas que em pertoca a mi i als meus companys sobre el futur d’Esquerra.

Una Esquerra que en la seva etapa moderna a passat de la marginalitat política, a sortir-ne, a fer de l’independentisme una opció política ferma, i des del 1996 a lligar-ho amb el misstage social. Tots aquests periodes han tingut un inci i un final que han suposat una avenç pel nostre partit. Ara, després del periode electoral comprés entre les eleccions al Parlament del 2006 i les Generals d’aquest mes de març, es evident que s’ha acabat el periode engegat el 1996.

Cal engegar un nou periode dins d’Esquerra un cop hem evidènciat que el camí a la independència no es el federalisme a l’Estat Espanyol. Ara el camí es directe, ja sabem i coneixem que no hi han, ni hi podran ser, passos intermedis. Per tant, cal que replantegem l’estrategia, l’organigrama, el lideratge i les cares publiques del nostre partit. Cal netejar-nos la cara i posar rumb a l’objectiu.

Es conegut els diferents sectors de que es composa el nostre partit, dos d’inicials personificats amb en Carod i en Puigcercós, i dos de més recents sorgits del sector d’en Puigcercós veient que no s’acavaba de fer el canvi necessari. Per raons de proximitat i per convenciment polític, no m’en amago que formo part del corrent Esquerra Independentista, del qual en vaig ser un dels primers signants del seu manifest. Tot i això, entenc que la voluntat d’aquell manifest sorgit de l’entorn de les JERC, encara no fa un any, ha aconseguit els seus objectius i que per tant aquella voluntat ha estat asolida.

Les intencions del sorgiment d’Esquerra Independentista com a sector d’Esquerra era forçar la sortida del Secretari General del partit del Govern de la Generalitat per dedicar-se al dia a dia del partit, que s’avances el Congrés Nacional per a redefinir l’estrategia del partit, i que hi hagués un canvi de lideratge al partit que fos encapçalat per Joan Puigercós. Tot això, a succeit ara, encara no fa un any de quan es va demanar. Potser no va anar tot tant de pressa com alguns ens hagués agradat, però crec que tampoc s’ha trigat tant, encara que segurament era l’últim tren que es podia agafar.

Crec que ara el que toca es sumar, per construïr al voltant del canvi de lideratge del partit, encapçalat per en Joan Puigcercós. Cal que la gent d’Esquerra Independentista arrivem acords amb la gent de Puigcercós, així com amb la gent de Reagrupament i reafundem Esquerra, sempre tenint en compte la naturalesa assamblearia i l’objectiu de l’independència i la justicia social del nostre partit.

Als meus avis

2008-02-25T18:38:00.005+01:00

Dissabte farà un any que vau començar a marxar, primer l'avi, de cop i volta, i després d'una llarga agonia de quatre anys el vas acompanyar. Avui, 9 anys més tard que comencessiu a marxar, continuo trovant-vos a faltar.

Avi, com ve saps he pres l'humil decisió de lluitar, de seguir la teva lluita per la justícia social i les llibertats que et van dur amb 16 anys al front d'Aragó, a estar amb 17 anys reclòs a un camp de concentració, a patir una dura repressió, i tot i així no rendir-te i lluitar sindicalment. Mai oblidaré quan hem recriminaves que parles únicament en català ( ara ho entenc), quan em parlaves de la duresa del front, i sobretot quan hem parlaves de la humilitat i l'esforç, però l'orgull que es ser de classe treballadora.

A l'avia, que m'aixecava i em curava tots els cops que hem fes falta, que hem mimava, que em cuidava amb les millors menges que recordo i que radiava felicitat i estima adojo. Si una cosa no oblidaré mai es la calidesa que transmeties i quan em parlaves de l'enterrament de l'Avi Macià.

Us vui dedicar uns trossos de dues cançons que em duen a vosaltres:

No hi ha dema.

Camí del front, hivern del 39:

avui t'escric callat potser per darrer cop.

He caigut pres de la nit i l'enyor

entre camins gelats, de neu i companys morts.

Fa tant de fred que no puc ni pensar,

se'm trenquen les paraules als papares mullats.

Tot s'ha acabat i tu ja no em veuràs

i espero que recordes el que vam parlar...

Ploro de ràbia i l'apreto amb les mans

i dic les paraules que em vas ensenyar...

No hi ha demà

si no és amb tu.

No hi ha demà

si no el fem junts.

Camí del front, hivern del 39:

avui t'escric callat potser per darrer cop.

He caigut fugint de l'últim front

entre camins gelats, de neu i companys morts.

Fa tant de fred que no puc ni pensar,

se'm trenquen les imatges als meus ulls cansats.

Tot s'ha acabat i tu ja no em veurà

si esper que recordes el que vam parlar...

11 de setembre:

Era l'11 de setembre de 1977,

el pare treia la senyera amb els ulls plorosos cap al cel,

em va dir: mira aquestes barres

represneten tot el que tu ets.

No li sortien les paraules

però no calia dir res més.

Temps era temps

quan jo era un vailet,

i el pare em va ensenyar d'on sóc.

I ara el guardaré,

agafaré aquest sentiment

i el tindré sempre

dins el meu cor.

Seré fort, seré fort,

dins del meu cor.

Avis, moltes gràcies per tot el que em vau donar i ensenyar. un petó molt gran, us estima el vostre net.

Kosovo, i Espanya tapant-se les vergonyes

2008-02-18T10:10:00.002+01:00

Ahir diumenge 17 de febrer, un nou Estat va sorgir a Europa, Kosovë. Aquest fet obre un precedent, que alguns creien tancat després del procés d’independència dels Països de l’Europa de l’est a principis dels anys 90, que aquelles nacions i països sota ocupació d’algun dels grans estats europeus no podem desaprofitar.

La independència de Kosovë, ha vingut precedida pels posicionaments en els darrers anys dels grans estats referent a la independència d’aquesta regió. Cal tenir en compte primer, que la sobirania i el dret de decidir si un país vol ser independent rau directament sobre la seva ciutadania, tot i això es molt important el suport que puguin donar i excercir grans potències mundials, en el cas de Kosovë dels Estats Units i de la majoria dels estats europeus. La majoria, per que n’hi han hagut que per raons diferents no donen suport ni reconeixament al nou estat, aquest són Rússia i Espanya.

El cas de Rússia es peculiar, ja que està en contra d’aquest nou sorgiment d’un estat, però alhora denúncia la incoherència d’alguns, principalment d’Espanya. La Russia de Putin fomenta principalment el seu rebuig, per la perdua de control polític que tindra Rússia sobre una regió dels països bàltics, un altre cop a mans dels EEUU, però també per que obre una altra onada de procès independentista a la bella europa, en el seu cas, obre la porta a Txetxènia a reclamar la seva independència. Com deia, però, Rússia alerta i demana que la comunitat internacional es centri en casos necessaris de debó de nacions que necessiten un estat propi, com els Països Catalans i Euskalherria. Aquest fet, malgrat venir de qui ve, demostra que la nostra causa continua sobre la taula, pel fet que Putin el reclami.

El fet de la negativa d’Espanya es tan ridicula i barruera, gens digna d’un Estat suposadament democràtic del segle XXI que es troba dins la Unió Europea. La negativa espanyola rau unicament en no crear un precedent dins la UE que obri les portes als Països Catalans i Euskalherria a independitzar-se també. A l’Estat Espanyol, i al partit que el governa PSOE, els es igual la voluntat i les raons de la ciutadania de Kosovë, l’únic que els interessa es la unitat d’Espanya.

La falta de democràcia o de sentit democràtic d’Espanya, per a tapar l’avenç independentista dins l’Estat Espanyol no es nou. Cal recordar, ara que s’acosten eleccions, quin es el modus operandi del Govern espanyol i dels seus principals inquilins; PP i PSOE, que il·legalitzen partits polítics completament democràtics, o que per mitja del Tribunal Constitucional volen anul·lar o retallar l’Estatut aprovat ampliament per la ciutadania de Catalunya. No es estrany que amb aquest enfrontament i abús d’autoritat espanyola, no tinguin el suficient valor d’admetre i reconèixer el nou Estat de Kosovë, per que saben que amb la crispació que estan provocant contra els Països Catalans i Euskalherria, el que ha passat a Iugoslàvia amb molts pocs anys pot passar a Espanya.

La ciutadania dels Països Catalans, ha de tenir clar que un cop passin les eleccions espanyoles, governi qui governi, l’Estatut de Catalunya serà ampliament retallat o anul·lat, i que com a societat democràtica no ho podem permetre. L’unica manera es amb previsió, i per radicalitat democràtica el 8 de març només hi ha un camí, apostar per partit independentistes com Esquerra.

Que la ideologia no perjudiqui el poble!

2008-02-03T16:10:00.000+01:00

La setmana passada tots els martorellencs vam tenir una sorpresa quan vam veure publicada, al Línia Vallès, la noticia que l’empresa Cobega SA, que produeix a la seva planta de Martorelles el producte Coca-cola i d’altres, no paga la taxa de l’aigua des del mes de juliol 2007.

M'ha sorpres que Cobega no pagui la taxa, atès de que quan Esquerra estavem a l'ajuntament nomes faltava firmar l'acord del cànon de l'aigua, on Cobega tenia la voluntat de pagar el que li exigia el regidor d'ERC Pere Truyols, 0,70 €/hectometre cúbic. Per tant el problema es la desídia del govern actual i sobretot d’ICV i el seu cap de llista, l’alcalde Miquel Àngel Soria. Ho entenc així, ja que Cobega es una empresa seriosa, i per que l’ajuntament l’únic que ha de fer es engegar el tràmits per demanar a l’empresa que pagui el cànon acordat, igual que paguem tots els contribuents i les empreses petites i grans de Martorelles.

A més, donat l’abast del consum de Cobega de 1.400 hectòmetres cúbics en dies de ple rendiment, entenc que la manca de voluntat de l’ajuntament per demanar que paguin es un greuge comparatiu pels ciutadans i sobretot un perjudici per les arques municipals, donat l’abast de la taxa a que hauria de fer front Cobega, i que representa milers d’euros mensuals.

Esquerra Republicana de Catalunya i la seva secció local de Martorelles, en el seu moment ens vam oposar a la implantació de la planta als terrenys de Can Fenosa, com també o va fer ICV, per l’agressió al paisatge i al territori que suposaven. Però a hores d'ara la planta ja està instal·lada i per tant es l'obligació del ajuntament i del seu equip de govern treure’n el màxim profit econòmic i social possible pel municipi.

Vui demanar a ICV i el seu equip de govern, que malgrat en el seu moment s’hi oposessin fèrriament, no facin que ara la seva ideologia perjudiqui al poble de Martorelles, obviant l’existència de la planta i el potencial de la mateixa.

Espero que en els propers dies l’alcalde de Martorelles aclareixi aquest assumpte, tot i que no ho farà per que per a ICV la planta es com si no existis, així com expliqui i faci públics els acords existents entre l’Ajuntament de Martorelles, Cobega i l’Ajuntament de Montornès. El poble té dret a saber el deute actual de Cobega amb l’Ajuntament de Martorelles, euro a euro, així com saber quins passos farà l’equip de govern per a cobrar aquest deute i regularitzar la situació.

També seria desitjable, que el govern local faci públic a que es destinaran aquest fons, car entenc que aquest ingrés no està pressupostat. Tanmateix, en aquest plec d’aclaracions s’hauria d’explicar, ara que l’empresa ja funciona, l’abast del efecte que ha tingut laboralment la implantació de la planta al nostre municipi, persona a persona.

Per la importància d’aquest fets, es necessàri que l’alcalde, Miquel Àngel Soria, utilitzi la premsa i sobretot el butlletí municipal oficial del ajuntament ( o d'ICV?), el Mirall, per aclarir aquestes preguntes i dubtes que comparteixo amb la resta de ciutadania de Martorelles, com he pogut comprovar aquests darrers dies.

El jovent volem decidir, volem la independència

2008-01-27T14:16:00.000+01:00

S’acosten les eleccions espanyoles,de fet ja estem en plena campanya des de fa setmanes, sobretot els dos partits que es juguen el poder de l’Estat espanyol. Alhora, no he vist cap proposta de cap d’aquests dos partits polítics destinada a solucionar i satisfer les demandes que es fan des de Catalunya per a millorar el nostre dia a dia i la nostra competitivitat econòmica. El PP continua decidit a acabar amb un minso Estatut d’autonomia, passant-se el resultat democràtic fet per sufragi universal pel folro i burlant-se dels catalans, mentre el PSOE continua fent promeses que excepte els 4 del PSOE convençuts no es creu ningú.

No es estrany així, que l’adhesió i la voluntat de cada cop més catalans a reclamar el nostre dret a decidir sobre el nostre futur augmenti, i que cada cop hi hagi més partidaris de la independència. No es estrany tampoc, que aquest sector independentista sigui més majoritari en la joventut i que vagi pujant i augmentant de forma piramidal. Cal que tinguem presents també, que l’Estat espanyol intentarà frenar de qualsevol manera el nostre avanç, com ho fa actualment al país basc prohibint partits polítics, donant arguments d’aquesta manera a una banda terrorista per a crispar l’ambient i mantenir un xoc que porta a l’independentisme a un carreró sense sortida.

En aquest moment d’augment de l’independentisme, sobretot en la joventut, cal recordar a joves independentistes catalans que han mort injustificadament i amb total impunitat a mans de l’Estat espanyol o la seva policia. Aquest es el cas del company de 19 anys de les JERC, Martí Marcó, que el dissabte passat dia 26 de gener va fer 29 anys que va ser assassinat per la Guardia Civil al centre de Barcelona a quarts de vuit del matí amb dotze trets de bala. En Martí va ser un dels refundadors de les JERC quan encara l’Estat espanyol tenia Esquerra i les JERC il·legalitzades per republicans i independentistes, a més va participar en diferents organitzacions entre elles en la fundació de Terra Lliure. S’ha de dir, que quan va ser assassinat en Martí, l’organització Terra Lliure no era més que una organització pancartista sense cap atemptat realitzat. Un assassinat gratuït i totalment injustificat a un jove independentista per part de les forces de l’Estat espanyol, que lògicament no va tenir cap mena d’investigació ni repercussió en els seus executors.

Avui dia, 29 anys després de l’assassinat d’en Martí, el jovent català continuem tossuts en reclamar el dret que tenim com a persones i com a poble a decidir sobre el nostre futur. Cada dia som més joves els que veiem que l’Estat espanyol no vol ni voldrà mai donar-nos o retornar-nos allò que ens pertoca com a ciutadans, com a poble i com a treballadors, i això ens porta a tenir més clar que volem un Estat propi, que volem la independència.

Animo a tots els joves catalans que vulguin decidir sobre el seu futur, que no caiguin en el parany continuista de la transició i de temps anteriors que promulguen PP, PSOE i CiU, i que apostin per a l’Esquerra que aposta per a les llibertats i el dret a decidir de les persones i dels pobles a decidir el seu futur. El 9 de març toca decidir més independència.

Doncs ja som aquí

2008-01-22T10:46:00.000+01:00

Divendres vem celebrar la VII Assemblea de la secció local d'Esquerra de Martorelles, i l'equip del que us parlava fa uns mesos ja estem al capdavant de la secció local.

L'assemblea, malgrat que no va anar exactament com voliem, vem sortir amb una secretaria més, la de vicepresidència que ocuparà en Pere Truyols a part de les relacions institucionals. Així doncs l'executiva queda de la següent manera;

President: Roger Parera

Secretaria d’Organització i Finances: Marc Candela (jo mateix)

Secretaria de Política Municipal: Joan Marc Flores

Secretaria de Vicepresidència i relacions institucionals: Pere Truyols

Secretaria d’imatge i comunicació: Sergi Galí

Representant de les JERC: Roger Candela

Aquesta nova executiva la vem presentar en roda de premsa ahir dia 21 de gener (foto). La nova executiva local es fruit d’una renovació generacional important, que té com a objectius la de dinamitzar la secció local per aconseguir línies de treball clares, i per això volem potenciar dues de les secretaries: Relacions institucionals i Política Municipal, que tindran un paper molt important dins del funcionament intern de la secció, per aconseguir els següents objectius;

- Adequació de l’espai del Sindicat com a Espai Jove del poble

- Remodelació de la Av. d’en Piera

- Potenciar la participació de la ciutadania

- Canvi de nom de la plaça Espanya i del C/Calvo Sotelo

- Aconseguir la construcció de pisos de protecció oficial per als joves

- Seguir demanant la recuperació de la Font de Can Camp com a espai verd del poble

- Inclusió dins del PEIN de la Serralada de Marina, dels boscos i vinyes del municipi

- Establiment de cursos de català per adults i immigrants al municipi.

Per cert, l'assemblea la vem acabar fent una botifarrada i bebent vi a la masia d'en Joan Marc, mentres deliberavem i feiem apostes si el govern local d' ICV-EUA i Independents (CiU), aguantaran junts fins a finals de legislatura. S'obren les apostes.

A treballar s'ha dit!

Tornem a cridar, Lo riu es vida, no al transvassament!

2008-01-03T10:24:00.000+01:00

Amb el retorn a les eleccions espanyoles, tornen a sortir i aparèixer antigues batalles que alguns pensaven olvidades i superades, però que la dreta rància, del Partit Popular, més preocupada per a potenciar els interessos personals dels seus, o d’aquells que els paguen les campanyes, enlloc de preocupar-se pel benestar de la ciutadania i medi ambient, han tornat a obrir. Aquest és el cas del Pla Hidrològic Nacional.

La proposta del PHN del PP, que va generar multiples de manifestacions encontra de la proposta arreu de la conca del Ebre, de Catalunya i de l’esquerra nacionalista valenciana, així com va identificar i agermanar tot el principat de Catalunya amb les Terres de l’Ebre, va ser aprovada per la majoria absoluta del PP al Congrés, més tard va ser un dels aspectes més discutits de les eleccions del 2004, i finalment amb l’entrada del PSOE al govern estatal i el suport d’Esquerra es va anular. Però avui, amb l’arrivada d’unes altres eleccions al Congrés espanyol, el PP torna a proposar reobrir el debat i tornar a aprovar la seva proposta de PHN.

Ja sabem tots que comporta el PHN del PP, però com que ellls tornen a obrir la possibilitat de tornar aprovar la seva proposta si guanyen les eleccions, crec que es un bon exercici recordar que comporta la seva proposta. Comporta entre d’altres mesures arreu de l’estat espanyol, principalment un transvassament del riu Ebre per a portar aigua al País Valencià, Murcia i Almeria, amb una quantitat de litres superior al permes per a la Directriu Marc d’Aigües de la Unió Europea, que afecta directament a l’habitat del riu i de tota la conca. Cal tindre en compte que a les Terres del Ebre tota la població, agrícultura, industria i oci viuen del riu, i que per tant, reduir-ne la capacitat i afectar-ne el seu medi, es destinar a les Terres del Ebre a la marginalitat i a l’emigració de la seva gent per aconseguir un futur digne.

Però a més a més, hi ha el Delta de l’Ebre, reserva de la biosfera per la Unesco, i que ja amb les condicions actuals del riu, bàsicament per culpa dels envassaments que retenen els sediments, s’està retrocedint el perimitre del delta, a part de salinitzant del sòl del delta i els conreus d’arròs. Si ara, hi sumem el transvassament de la proposta del PP, s’accelerarà el retrocediment i la salinització del delta de forma imparable, com es podrà veure si no tornem a mobilitzar i frenar la proposta del PP en pocs anys.

Cal mobilitzar-se per a donar un futur digne al habitants de les Terres del Ebre i del Delta, però sobretot també, per a garentir la riquesa natural de la conca del riu Ebre i del Delta del Ebre. Caldrà també fer un esforç per a solucionar el més ràpid possible la falta d’arribada de sediments al delta a través del riu, coneixent a hores d’ara que el problema rau en els envassaments i en algun mini transvassament.

Ara cal que tornem a cridar, Lo riu el vida, no al transvassament!

La pàgina web d'Esquerra de Martorelles, activa!

2007-12-20T12:40:00.000+01:00

Fa unes setmanes us anunciava que començavem una nova época a Esquerra de Martorelles, amb molta força, energies i entusiasme de treballar. Doncs ara us presentem els primers resultats, la pàgina web on podreu veure tota la feina que hem anat fent aquesta darrera tardor, i la que farem d'ara en endavant.

El silenci de la gent, la remor de la història

2007-12-17T14:18:00.000+01:00

Fa un parell de mesos, amb companys i companyes d’Esquerra i les JERC del Baix Vallès hem començat a fer un buidat d’informació, del que sabíem de la nostra organització política al Baix Vallès durant l’etapa republicana. Ens n’hem adonat que gairebé no en sabíem res, coneixíem els dos alcaldes d’ERC a Mollet i prou. Vam posar-nos a cercar informació farà un mes, i tot i que hem trobat informació, son illes al oceà, per què ningú sap, no coneix o no vol dir res referent a l’etapa republicana. Tot i així, a través de documents i fotografies del Arxiu Nacional de Catalunya i del que hi ha a Salamanca, hem pogut anar descobrint coses.

Això m’ha fet pensar, sobretot quan he buscat informació sobre Martorelles i en llibres de la historia de Martorelles, es salta l’etapa republicana com un període que algú a decidit esborrar-lo del imaginari de la ciutadania de Martorelles, tot i que aquests volums han tingut la col·laboració del Ajuntament.

Buscant hem trobat els noms dels alcaldes de l’etapa republicana a Martorelles, desconeixent a hores d’ara l’afiliació política d’alguns d’ells, però aquests són l’Albert Gimeno (Acció Catalana), en Jaume Cuní, en Francesc Xicola, en Joan Sentís (ERC) i en Carles Ayzar. Cap d’ells amb cap carrer o plaça dedicada a ells, al contrari del que passa a la majoria de municipis, tot i que van participar de fets destacats de la historia del nostre poble, com l’Albert Gimeno que va rebre una carta personal del president Francesc Macià demanant-li el suport de Martorelles al nou Estatut, en Joan Sentis que durant la guerra va construir el pont de la font de Can Camp que facilitava l’accés a la font, o en Carles Ayzar que també durant la guerra va fundar les Escoles unitàries de la Torre del gram, i que va haver de dissoldre l’ajuntament democràtic per l’avenç de les tropes feixistes.

També hem trobat, un altre cosa de la qual, o ningú en té constància, o no es vol que sigui conegut. Aquest fet es l’existència del “Centre Catalanista Republicà de Martorelles” adscrit a ERC i constituït el maig del 1931. Pel que sabem, el centre disposava d’un local propi, i suposem, que com tots aquests locals havia estat finançat per les quotes del seus socis. Segons, sabem, l’objectiu del centre era treballar per “un Estat Català dins d’una República Federal Espanyola”. Com deia, el centre disposava d’un local, que no hem trobat informació d’on era i que ningú recorda, i que amb l’entrada de les tropes franquistes va ser incautat als seus legítims propietaris.

No entenc com a Martorelles tenint un llegat republicà prou important, els diferents ajuntaments que hi han hagut d’ICV, exceptuant dues legislatures, no s’han dedicat a recuperar la memòria històrica del nostre poble, fet que destaca per com s’omplen la boca sobre el tema en els grans mitjans de comunicació. Potser, serà que quan els i les protagonistes històrics/ques són d’un altre partit ja no interessa. Els voldria demanar en l’aspecte de la memòria històrica per al proper any, més fets i menys paraules.

Finalment, vull fer una crida a la ciutadania de Martorelles que coneguin o sàpiguen qualsevol cosa sobre; l’etapa republicana a Martorelles, els alcaldes citats anteriorment o el Centre Catalanista Republicà de Martorelles, i que la vulguin compartir amb nosaltres per a que tots plegats coneguem millor el nostre passat, a posar-se en contacte amb nosaltres a martorelles@esquerra.org, o al telèfon 650923120.

Per que sense passat, no hi ha present ni futur.

Al Vallès les parets callaran quan la terra sigui lliure!

2007-12-12T11:46:00.000+01:00

Aquí us presento un video de la feina feta amb els companys de les JERC del Vallès, arreu del nostre territori durant els ultims 6 mesos per a difondre el missatge indpendentista i socialista. Ha estat un plaer compartir totes aquestes nits al vostre costat. Sou els i les millors.

Fem memòria de l'Esquerra Republicana a Martorelles

2007-12-09T19:56:00.000+01:00

A vegades, per a començar a construir cal mirar als origens, saber d'on vens per a saber cap a on has d'anar. Amb el context actual de redefinició del projecte i de la gent d'Esquerra a Martorelles, cal que coneguem el passat. Per això ara us presento els 2 alcaldes d'Esquerra que vem tenir a Martorelles durant l'epoca de la República, l'Albert Gimeno (el de l'esquerra de la foto) i en Joan Sentís (el de la dreta de la foto).

Albert Gimeno i Sorolla

(Vila de Gràcia, 1902 - Barcelona, 1963). Alcalde des del 5 de juny del 31 fins al 8 d'octubre del 35.
Impressor i avicultor. Va ser col·laborador, entre altres, del diari La Veu de Catalunya. Va viure uns anys a Martorelles, a can Tarròs, propietat de la família on s'havia traslladat la impremta familiar. A Martorelles també tenia la Granja Vallesana, una explotació dedicada a la cria d'aviram, que el 1928 va obtenir un premi en el Concurs Exposició Avícola organitzat pel IACSI. Membre d'Acció Catalana i postriorment d'ERC. Durant el seu mandat va rebre una carta personal del president Macià demanant-li el vot per l'Estatut de Catalunya. Després de la Guerra Civil va ser represaliat: detingut i empresonat primer a Granollers i després a la presó cel·lular de Barcelona, on ingressà el 14 d'octubre de 1939 i quedà a disposició del Consell Permanent de Guerra. El van posar en llibertat el 21 de desembre d'aquell mateix any i el març de 1940 es va sobreseure la causa. Posteriorment va fundar a Barcelona l'empresa "Gráficas Condal", col·laboradora de la Unió Catalana d'Avicultors i Cunicultors, i l'editorial GEA, especialitzada en obres de ramaderia.

Joan Sentís i Serra ( Barba-roig)
(Barcelona, 1899 - Montmeló, 1982) Alcalde des del 20 d'octubre del 36 fins al 13 de maig del 37.
Paleta. Nascut a Barcelona, però va viure gairebé tota la seva vida a Martorelles, fins que en els anys setanta va traslladar-se a viure a Montmeló, on va morir. Va ser un dels fundadors i president del Centre Catalanista Republicà de Martorelles, constituït el maig de 1931 amb l'objectiu de treballar per a "la consolidación del Estat Català dentro de la República Federal Española", segons deien els seus estatus. Regidor de l'Ajuntament de Martorelles des del juny de 1931, va ser militant d’ERC i de la CNT, i el juliol de 1936 fou el cap del comitè local de les milícies antifeixistes, fet que provocà per les sevs dures actuacions, que ERC el fes deixar el càrrec d'alcalde el maig del 37. Durant el seu mandat es construí el pont de la font de can Camp, que facilitava l’accés a la font, quan encara no hi havia aigua corrent a les cases. Era conegut amb el malnom de barba-roig, pel seu aspecte gras i barbut, un malnom que s’ha d’atribuir als seus enemics polítics. Després de la guerra fou condemnat a cadena perpètua. Va estar empresonat durant prop de tres anys, fins que es va escapar i va estar amagat durant un temps; però ell mateix es lliurà a les autoritats franquistes. Condemnat a mort, la pena va ser-li commutada per cadena perpètua i finalment fou posat en llibertat.

Per a ells dos, i la resta que formaven ERC de Martorelles i el Centre Catalanista Republicà de Martorelles, avui continuem lluitant. Per a la Independència i la justicia social als Països Catalans.

Tot està per fer i tot es possible

2007-12-04T14:23:00.000+01:00

Ahir, la gent d’Esquerra de Martorelles vam decidir fer un salt endavant, vam decidir fer allò que han de fer totes les organitzacions de tant en tan, renovar-se. En el nostre cas, tocava per diferents motius que ara ja no venen al cas, però aquesta renovació afecta en dos aspectes principalment; renovació d’energies i dinàmiques, i un relleu generacional en l’equip de treball.

Vam acordar presentar una candidatura que ens il·lusiona a tots plegats, però sobretot aquells que la formem i acceptem el repte amb moltes ganes de posar-nos a treballar a partir d’ara mateix, i oferir els millors anys de la nostra vida, al nostre poble, Martorelles. Per a mi, serà un orgull compartir equip de treball amb gent que hem treballat a les JERC del Baix Vallès en diferents etapes, i que ara ens retrobem per posar-nos al servei del nostre poble, així com en Pere Truyols que ara portarà la nostra relació amb entitats i associacions, com en Roger Parera que en serà el nostre president, el Joan Marc Flores que dinamitzarà la nostra vessant municipal, el Sergi Galí que continuarà fent una magnífica tasca d’imatge i comunicació, i jo mateix que seguiré portant l’organització i les finances. A ells i a la resta de companys d’Esquerra de Martorelles, els dic, que tot està per fer i tot es possible;
Per que la gent que formem actualment Esquerra de Martorelles, som majoritàriament gent jove, però també, gent que hi ha estat sempre, i que la força i l’empenta que portem i que no ens ha fet defallir, si la sabem conduir, ens ha de portar a aconseguir tots els objectius i projectes que ens proposem.

Som on som. No partim des de zero, però tenim molt per recórrer, però si som persistents en el dia a dia, coherents amb els nostres posicionaments i el nostre camí, si ens mostrem tal i com som i no abandonem l’objectiu que ens fixem, podem aconseguir-ho. Ens queden quatre anys per a fer feina des del poble i per el poble, per aconseguir la representació necessària per a començar a transformar el poble cap el poble que volem que sigui. Quatre anys, que en alguns moments semblaran llargs i amargs i que en d’altres ens farà l’efecte que es poc temps, però tenim clar que d’aquí quatre anys hem de tornar a l’ajuntament amb un o dos regidors.

Cal que tornem al ajuntament i construïm una majoria social a Martorelles que vulgui ser un poble, dinàmic, amb consonància amb l’entorn i que miri el futur amb garanties, però que alhora estigui a favor de l’autodeterminació de la nació catalana amb un estat propi. Per aconseguir aquest doble objectiu, som importants tots els homes, dones, joves, avis i infants que formem Esquerra Republicana de Catalunya a Martorelles. Cadascun de nosaltres en el seu lloc es imprescindible i necessari per aconseguir els objectius que tenim per davant. Cadascú de nosaltres treballarem i no descansarem amb el màxim de companyerisme per assolir l’objectiu final.

El 2011 l’esquerra independentista tornarem al ajuntament, amb més força, amb més gent i amb un projecte estes a tot el municipi, per què ho volem, per què ens ho creiem i per que Catalunya i Martorelles ho necessiten.

Urbanitzacions, desmentim tòpics

2007-11-26T18:16:00.000+01:00

Actualment està en tràmits parlamentaris la Llei que ha de regular les urbanitzacions a Catalunya. Aquesta llei, el que fa es regularitzar d’una vegada per totes un dels tabús urbanístics que encara quedaven de l’època de creixement urbanístic dels anys 70-80, i per que no dir-ho també del pujolisme, on la seva gent a nivell local en treia bons rèdits econòmics amb especulacions del terreny més que dubtoses.

Per a parlar d’urbanitzacions, el primer que ens cal es trencar certs tòpics, com són;

Que Catalunya té un teixit urbà, en les seves ciutats i pobles, basat en el teixit urbà de ciutat. Catalunya, des dels anys 20 i 30 va començar a experimentar un creixement de segones residències basades en cases amb jardí aïllades dels centres dels nuclis urba-ciutat, que en arribar als anys 70-80 es va multiplicar de forma exponencial i adulterar fins a finals dels anys 90, trobant i creant en aquesta època, urbanitzacions sense els serveis bàsics mínims, situades de forma il·legal i en llocs il·legals. Arribats en aquest punt, es va produir un estancament d’aquest model d’urbanitzacions, fruit de reclamacions ciutadanes de serveis basics, que va portar a “planificar” aquestes urbanitzacions. Aquestes reclamacions ciutadanes ens porten a desmentir un altre tòpic.

Actualment la majoria d’habitatges de les urbanitzacions són de segons residència. Aquesta afirmació no es certa a partir de quan la ciutadania que resideix, ara ja sí, a les urbanitzacions com a primera residència es mobilitza per a reclamar millores en els servis d’aquestes com son; l’accés a les xarxes d’electricitat, aigua, clavegueram o telèfon, i la pavimentació dels vials d’aquestes urbanitzacions. Aquests fets, porten als ajuntaments a preveure les urbanitzacions i els seus serveis dins el planejament urbanístic, i aquest fet desmenteix un altre tòpic.

Les urbanitzacions com a tals, no tenen cap planejament urbanístic propi. Aquest fonament no es real, quan avui dia, plans urbanístics municipals aprovats ens els darrers anys planifiquen noves urbanitzacions dins del seu terme municipal. Per tant, els sistemes de planejament urbanístic actual permeten la projecció d’urbanitzacions. Aquest fet, que actualment s’hagin de fer les promocions d’urbanitzacions a través de l’actual planejament urbanístic local, em porta a contradir un altre dels tòpics.

Les urbanitzacions les localitzem en municipis amb un teixit urbà-ciutat grans o mitjans de les àrees metropolitanes de Barcelona, Tarragona i Girona, per que són les que “en principi” gaudeixen de planejaments urbanístics. Aquesta afirmació no és certa, per que tots els municipis, sigui quina sigui la seva dimensió, tenen el seu abast els actuals planejaments urbanístics, i sinó tenen vigents els antics planejaments urbanístics, que eren més difosos i que permetien amb més impunitat la creació d’urbanitzacions. Per tant, i si es mira en un mapa, podem visualitzar com des dels darrers deu anys, son els pobles mitjans i petits els que estan experimentant més creixement d’urbanitzacions, sense tenir en compte que l’augment d’urbanitzacions i habitants porta implícit la necessitat d’un creixement de serveis que alguns ajuntaments que actualment no es poden permetre. Aquest aspecte, ens porta al darrer tòpic a desmentir.

La solució a les urbanitzacions es aturar el seu creixement i apostar per els teixits urba-ciutat, per que aquells que no ho són no poden garantir els serveis mínims a la població. Aquest raonament, no es cert per que podem veure en diferents llocs com el teixit urbà-ciutat no garanteix ni els serveis mínims ni la cohesió social. Es cert que hem de treballar per aturar el model de les urbanitzacions que agredeixen a gran escala el nostre territori, per tant el model urbanístic horitzontal de les urbanitzacions no és un bon model, com tampoc ho es el model urbanístic vertical de les ciutats.

Cal apostar per teixits urbans que fomentin la cohesió social, a traves de l’accés amb les mateixes oportunitats de tots els ciutadans als serveis, i no només els mínims, a través de la protecció de l’entorn territorial que forma i dona un valor afegit al teixit urbà, a través de teixits urbans racionals ens la seva ubicació i que assegurin els elements mínims de seguretat als seus residents. En definitiva, cal apostar per uns teixits urbans on el centre i el més principal siguin els ciutadans i l’entorn.

Les JERC cap a la defensa del territori

2007-11-12T13:33:00.000+01:00

Les JERC, per a diferents motius, els darrers anys ens hem dedicat a formar més el nostre discurs ideològic en diferents temàtiques, i hem deixat per a més endavant la nostra pròpia formació ideològica sobre medi ambient i defensa del territori, tot i això no vol dir que no tinguem discurs ambiental, ja que el moviment independentista va lligat al moviment ecoligista, per que ningú més que aquells que estimem la terra i la volem lliure, poden garantir que lluitaran amb tots els mitjans per la defensa del territori. Aquesta falta de discurs propi potent, ens ha portat a fer un seguidisme del ecologisme gris, o ecologisme de bicicleta que pràctica ICV, quan hem hagut de donar respostes a problemàtiques ambientals.

Ara ens toca articular el nostre propi discurs ideològic en aquest camp, durant el XXI Congrés Nacional hem posat les bases amb la ponència estratègica. Però cal anar més enllà, i obrir un debat intern dins la nostra organització per acabar articulant un discurs propi atrevit, rigorós, amb sentit de país i des del territori, que aprovi un document marc sobre el model de país que volem, respectuós amb el medi i el territori, a través d’una Conferència Nacional de Medi Ambient i Defensa del territori.

Caldrà doncs, la creació de la Sectorial de Medi Ambient i Defensa del Territori, que coordini el debat intern que tindrem arreu del territori els propers mesos, però que alhora, aporti i coordini aquelles respostes que com a organització hem donar en defensa del nostre entorn i medi ambient.

Les problemàtiques que ens trobarem properament són les que estan en l’ordre del dia actualment, i que com contempla la ponencia estrategica "Construïm l'alternativa independentista" podem agrupar en tres grans blocs:

Les Infraestructures energètiques i de transport: Com la MAT, la Xarxa de ferroviària o de rodalies, el Quart Cinturó, l’Autopista d’Eivissa o els dipòsits de gas a Les casa d’Alcanar.

La planificació urbanística: Amb teixits urbans insostenibles, amb l’expansió de grans polígons industrials com el nou CiM del Penedès o l’agressió brutal sobre les nostres costes que exerceix l’ urbanisme turístic i els ports esportius, mostrant-se amb la seva màxima potencia al País Valencia i les Illes Balears.

La Reducció, reutilització i reciclatge: Principal emblema del ecologisme gris i urbà, que mai ningú ha tingut la voluntat, ni aquells que la fan servir d’emblema, de ser valents i tirar-ho decdididament endavant i trencar tabús.

Però per a que puguem donar resposta a totes aquestes problemàtiques ens cal, a part d’un discurs propi valent i innovador, militants i militantes arreu del territori compromeses en desenvolupar a nivell local, comarcal i/o regional les tasques de la secretaria de medi ambient. Per tant hem d’aconseguint una xarxa de secretaries de medi ambient arreu del nostre territori.

Aquest discurs valent, innovador i rigorós que obtindrem, més la creació d’una xarxa de secretaris de medi ambient, ens ha de portar a participar activament de totes aquelles plataformes i organitzacions que comparteixin els mateixos valors ambientals que la nostra organització.

Però no només hem de participar d’altres plataformes i organitzacions, sinó que com a organització política que defensa el medi i el territori, hem d’engegar campanyes pròpies, segons els eixos estratègics de les JERC en Medi ambient.

Nomes organitzant-nos i movilitzant-nos aquells que volem defensar la terra, podrem acabar amb les agressions al territori, però també amb l'ecologisme gris o de bicicleta que fa ICV i que posa, també en perill el nostre entorn.

El darrer intent per colar el 4rt cinturó

2007-09-12T20:13:00.000+02:00

Darrerament tothom parla de la necessitat d’infraestructures que té Catalunya, una necessitat palpable per a la societat en general, però que no ens ha de fer perdre la consciencia.

Que hi hagi una necessitat imperant de solucionar els problemes d’infraestructures del Principat, no vol dir, n’hi ha de portar, a un desenvolupament de les infraestructures desmesurat ni a oblidar antigues, o no tan antigues, discussions i batalles sobre la conveniència d’algunes infraestructures que ara amb aquest boom d’infraestructures, aquells que no trobaven arguments sòlids per a convèncer la societat sobre aquella infraestructura, l’intentin passar. Aquest es el cas del quart cinturó que ha d’unir el Baix Llobregat, amb el Vallès i el Maresme.

El quart cinturó es una infraestructura, de la qual se’n va començar a parlar a finals dels anys 80 i que havia de servir per a potenciar l’àrea metropolitana de Barcelona. Ja aleshores, els únics partits que li donaven suport eren els que el promovien PSOE i CiU, ambdós al govern.

Vint anys més tard, el PSOE intenta colar any si any també als Pressupostos del Estat una partida per a la construcció del 4rt cinturó, que aprova amb el beneplàcit de CiU. El problema augmenta quan al govern de la Generalitat s’imposa la llei del president, del PSOE, i ICV accepta per omnisió el 4rt cinturó, i ERC no s’atreveix a posicionar-se totalment en contra.

La solució al 4rt cinturó, que es proposa des de la Plataforma en contra del 4rt Cinturó, i entitats adherides, com ERC i ICV, és la no construcció de l’autovia per la part nord del Vallès, que serviria per potenciar l’especulació urbanística, a canvi de l’ampliació a autovia de la carretera que uneix Sabadell amb Polinyà, Santa Perpetua i Mollet.
Però amb això no n’hi ha prou, cal una clara potenciació del transport intern del Vallès a través de la millora de la xarxa viaria, d’una clara potenciació del transport públic intern amb 2 cinturons ferroviaris i la eliminació total, d’una vegada per totes, dels peatges de La Roca, Mollet i Sant Cugat.

Ara es l’hora que fem la posada apunt de Catalunya per a poder tenir un país fort i competitiu per als propers anys, però fort i competitiu, també vol dir, sense malgastar aquells recursos com el nostre entorn, que ens defineixen i ens han fet forts i competitius.

Al companys Xirinacs

2007-08-23T15:46:00.000+02:00

Aviat fara 15 dies que vas decidir anar-t'en, abandonar-nos en aquest racó de terra, que havia estat lliure i alguns volem que ho torni a ser.

De fet, recordo des de molt petit parlar a casa sobre tu. A casa erets molt més que una persona lluitadora incansable.

En una de les teves ultimes paraules escrites, deies que marxaves d'aquest món per que el teu país esta dirigit per uns polítics que han abandonat els ideals i que no treballen per a la llibertat dels Països Catalans, i tornes a tenir tota la raó, però no comparteixo el teu final.

Company Xirinacs, el futur encara està per escriure. Jo com a jove, veig molts joves alguns polítics i altres no que volem despertar aquest país del seu malseny, del seu conformisme, i que per als quals independència i països catalans és més que una frase, es un objectiu a mig termini.

Company Xirinacs, per a tu i per a tots els que d'una forma o altre heu lluitat per a les llibertats democràtiques i nacionals d'aquest tros de terra, catalana, descanseu tranquils, que aquestes noves generacions d'independentistes o tenim molt clar, i de ven segur que guanyarem!

Torno a coemnçar!

2007-08-23T15:26:00.000+02:00

Aquests dies, per el Languedoc, m'ha vingut al cap una frase que em deia el meu avi quan era petit i queia al terra.

Si et caus a terra, per molt que no volguessis..., aixeca't! Espolsegat! Mira si t'has fet mal, i si t'en has fet, es igual...Posat a caminar. Camina! Camina! i si tens moltesties, aguantat, el temps les cura o t'hi adapta, però...Camina! per que nomès els que caminen arriven on volen arrivar, els que es miren el melic es queden al terra. CAMINA!

Moltes gràcies als que m'ajudeu a caminar: Francesc i Enric per distreure'm cada dia, Ari per ser-hi sempre que m'agafen super-neures, Gerard per ser-hi quan necessito algu que em guiï, Mare per trucar-me i escoltar-me quan estic perdut, Xavi per dir-me que el més important es que jo sigui feliç. A tots moltes gràcies.

Necessitat de canvi a Esquerra

2007-07-03T20:28:00.000+02:00

Veient com han anat els resultats electorals alguna cosa falla a Esquerra a Martorelles i a nivell general. No valoraré com han anat a nivell general més enllà de dir que l'estrategia d'ocupar amb un discurs social el cinturó roig ha fracassat per el catalanisme de pluja fina i poc convincent que s'ha aplicat. Es hora de que tornem allà d'on som, a l'esquerra independentista, positiva, aglotinadora i que encara a Espanya sense por.

Pel que fa a Martorelles, els resultats escènifiquen varies coses:

1r: La desdibuixada linia política d'Esquerra a Martorelles.

2n. El poc vot ideologicament d'Esquerra, que vota a nivell nacional i no a les muncipals.

3r: El desgast i poca connexió del cap de llista amb l'electorat.

4rt: Una mala gestió publicitaria de la feina feta a govern.

5é: El nul treball com a organització política durant 3 anys.

Per tot això, cal un canvi, amb la gent que s'ha incorporat en els darrers temps, amb sang nova amb un primer objectiu de dibuixar una linia política clara i identificable d'Esquerra a Martorelles. Una esquerra independentista i socialista que s'acosti a totes les entitats i veins, que participi de l'agenda social i cultural, que escolti al seu electorat.

Per a poder fer això hem de comptar amb tothom, gent gran, jove, amics, simpatitzants, col·laboradors, votants i militants, però ha de ser un canvi que posi la gent jove, amb idees i projecte nous al capdavant d'Esquerra i que la faci tornar d'aquí quatre anys a l'ajuntament de Martorelles amb la força i la representació que es mereix Esquerra.

4 notes de cara a l'estiu

2007-07-03T20:10:00.000+02:00

La protecció del medi natural és una de les fites més importants de la nostra societat, per damunt inclòs de la protecció en si mateix del medi ambient. Contaminació, sostenibilitat, destrucció urbanitzadora, etc., duen a la pèrdua del medi natural. Diríem que la finalitat de la protecció, és conservar la natura i els valors que la composen –flora, fauna, ecosistema, paisatge,...-. Això és el que la ciutadania en aquests moments està demanant als polítics i administradors del territori.

La societat industrialitzada actual, està basada en el desenvolupament de la ciutat com eix vertebrador de la vida i l’economia actual. El fet de viure de forma aglomerada, amb els avantatges que suposa en quan a serveis i estalvi econòmic, també genera l’allunyament de la ciutadania de la natura.
La natura és el referent vital de qualsevol espècie viva, inclosa la humana. La necessitem com a model per l’equilibri psicopersonal.

Però, el creixement de les ciutats a dut a l’artifialització del medi urbà, de tal manera que tenim el referent “natura”, massa allunyat de els persones, i d’aquí sorgeix la necessitat –en part -, de la búsqueda de nova residència més a prop del medi natural, en aquest cas del verd com a referent perdut en el medi urbà.

Inconscientment el ciutadà, amb aquest fenomen està generant una demanda de sol al medi rural i natural, que comporta la requalificació urbanística, amb el que suposa de pèrdua de territori no urbà. La demanda exponencial de sol urbanitzat, fora de la ciutat, genera l’extensió del medi urbà-ciutat, amb totes les seves conseqüències.
Quan la gent se’n va a viure a fora de la ciutat, el que primer li preocupa, és que no urbanitzin més. Que ho deixin com està, “jo seré l’últim en colonitzar aquest territori”, és el pensament de la majoria. Veure el bosc i el camp des de la finestra de casa, escoltar els ocellets, el silenci a la nit, etc., te un cost. Resumiríem la qüestió en veure i respirar verd. Però vist així, no deixa de ser una demanda urbanita.

Els Parcs Naturals van néixer fa més de cent anys, com una necessitat de la societat urbana, per conservar el medi natural de l’expansió desmesurada del turisme i la urbanització. El que veu la majoria de la ciutadania quan surt fora de la ciutat, és una postal de color verd, una espècie de parc urbà en gran, allunyada de la realitat rural i naturalista. En països més avançats, la ciutadania es preocupa de la qualitat del medi natural, exigint a les autoritats i entitats l’estudi i la conservació de la natura, com a principi bàsic del medi ambient en que vivim tots plegats, i com a garantia de qualitat de vida col·lectiva. Aquí al nostre país, reclamem, protestem, exigim, o sabent que aquesta postal verda estarà protegida de la destrucció urbanitzadora, ja en tenim prou, sense preocupar-nos de garantir el futur i el manteniment ecològic d’aquesta conservació.

Conservar no vol dir només, tenir un paisatge determinat per gaudi del nostre plaer personal a prop de la nostre residència, i evitar únicament que l’especulació urbanística en faci el seu camp de negoci. Vol dir molt més, medis econòmics i personals per conservar i mantenir el medi rural, l’agricultura, i el bosc. Vol dir qualitat, manteniment de l’equilibri ecològic per garantir-ne el futur i evitar la degradació que dur a l’incendi i la desertificació. Un camp que a la llarga és el que desemboca en la urbanització. Tot això sorgeix dels recursos que ha de destinar la societat que se’n beneficia, per evitar que el bosc es converteixi cada estiu en llenya per cremar. Amb un manteniment adequat, aquest risc es minimitzaria molt, o el manteniment del sol agrícola com a element equilibrador del territori, potenciant als pagesos com a gestors del paisatge i del nostre territori, i no com a figures de pessebre.

El verd que ara està tan de moda preservar –només de la febre urbanitzadora-, si no té una qualitat mínima, és llenya per cremar o erm per urbanitzar. Cal que tots plegats siguem més exigents i curosos, alhora de demanar la protecció de la natura. La natura no és l’extensió del parc d’una ciutat a on podem anar a esplaiar-nos, és molt més, és un medi natural que ha de funcionar i subsistir per ell mateix, amb la mínima intervenció de la ma de l’home, això és que realment dona qualitat de vida la nostra existència.

JERC Baix Vallès, feina ben feta

2007-04-23T09:38:00.000+02:00

Aquestes eleccions municipals són per mi especials, no nomes per anar de numero 2 a la llista del meu municipi, sinó per que reflecteixen el resultat de la feina feta durant els últims 5-6 anys en el sí de les JERC del Baix Vallès, tant si els resultats acompanyen com sinó.
Tot això ho dic, per que a vegades la feina diària, d’any rere any, encartellant, reunint-nos, creant seccions locals, muntant actes, redactant documents i programes i fent créixer els membres del nostre projecte juvenil d’esquerra independentista, dona resultats palpables que reflecteixen molt més del que es veu a primera vista.
Enguany, en aquestes eleccions, del JERC optem amb més o menys possibilitats a tindre regidor propi a tots els municipis del Baix Vallès, amb companys, ara candidats de luxe, amb qui hem treballat durant anys colze a colze i que ara volem fer el pas a la política en majúscules, a la de treballar directament per als ciutadans.
Aquests són per exemple en Xavi Conesa, numero 2 d’Esquerra a Sant Fost, per a qui em faria molta il·lusió que fos regidor de joventut. D’en Xavi, el primer militant de les JERC que vaig conèixer, només se’l pot definir com un company que es tot compromís i honestedat, i que si te la oportunitat ho donarà tot pels joves de Sant Fost.
A Parets, hi ha un company de 22 anys d’aquests que tothom estima, en Jaume Martorell, que es mou, que coneix tots els matisos i entitats de Parets. Malgrat que anant de numero 3 a parets es qui té menys possibilitats, Parets no el pot perdre, i es que en Jaume es un company que enganxa per la seva alegria però també, com es diu vulgarment per ser un “currante” d’aquest que a més a més no es posa medalles.
A La Llagosta, tenim el més recent dels companys del Baix Vallès, però ja a hores d’ara amb 23 anys un històric de les JERC al Vallès, en Ricard Fernàndez. Un dels motius més clars que han de tenir els ciutadans de la Llagosta si volen un regidor amb compromís i rigor, que no dubtin, el seu regidor es en Ricard.
A la capital del Baix Vallès, tenim dos companys, que malgrat actualment no són membres de les JERC ho han estat amb anterioritat i continuen molt vinculats. L’Oriol López i l’Arantxa Sànchez, que es coneixen Mollet com el palmell de la mà, i per a la qual porten treballant molts anys per a una alternativa per als governs socialistes de Mollet.
A Santa Maria, podem repetir regidor, ja que la que ha estat la regidora de les JERC al Baix Vallès durant aquesta ultima legislatura, tot i no anar de cap de llista, anant de segona a la llista, torna a tenir possibilitats d’entrar al consistori. La Marta Vilaret de 26 anys, es mereix tornar a entrar al consistori, per convicció i la força que va tenir en encapçalar el canvi i la renovació d’Esquerra a Santa Maria i haver aguantat estoicament durant la campanya i la legislatura. Ara li ha de tocar ser regidora i demostrar la gran qualitat professional i personal que té. Que tinguis sort.
I finalment jo, que amb 22 anys, espero aconseguir poder entrar al ajuntament de Martorelles, i treballar amb tots els companys, de la resta del Baix Vallès per a canviar i millorar el futur i la qualitat de vida dels joves del Baix Vallès.
Espero que tinguem sort, i sinó enguany, d’aquí quatre anys segur que podrem ser regidors per a transformar, per un únic motiu per que volem millorar el dia a dia del Baix Vallès.

Entrevista a la Murta de Martorelles

2007-02-08T13:16:00.000+01:00

Us passo l'entrevista que m'ahn fet i sortirà publicada en la propera edició de la revista La Murtra de Martorelles.

Nom i cognoms: Marc Candela i Callado
Edat: 22 anys.
Feina: Delineant en un despatx de delineació i topografia
Estudis: CFGS en projectes urbanístics i operacions topogràfiques. Actualment cursa 2n d’arquitectura tècnica a la UPF.
Vida Política: Militant de les JERC des del 2001. Portaveu de les JERC al Baix Vallès els anys 2003 i 2004. Fundador i portaveu de les JERC-Martorelles els anys 2005 i 2006. Portaveu de les JERC del Vallès Oriental l’any 2005. Portaveu Regional de les JERC del Vallès i membre de la Direcció Nacional de les JERC des de finals de l’any 2005. Militant d’ERC des del 2004. Actualment secretari d’Organització i finances d’Esquerra a Martorelles.
Vida associativa: Juga a handbol al HC Sant Fost i li agrada caminar per la muntanya.
Bloc: http://mcandela.blogspot.com

Com valora la gestió del govern actual de Martorelles? Realment molt positiva. Jo he entrat a ERC-Martorelles a mitja legislatura i he pogut veure que s’ha fet molta feina fosca que no s’ha vist però molt necessària. S’ha de tenir en compte que amb els governs anteriors a Martorelles només s’havien fet coses de cara a la galeria i això ha fet que haguem de regularitzar la situació economica de l’ajuntament, igualment s’han hagut d’iniciar molts projectes que estaven totalment aturats i que en aquesta següent legislatura es començaran a veure: la Font de Can Camp, pont de St.Fost a Martorelles, remodelació de l’avinguda d’en Piera, retornar del CAP a Martorelles, entre d’altres.

Com veu la política local de Martorelles? El que esta clar es que la política local a Martorelles es molt difícil, i això és perquè hi ha molts vicis heretats, bàsicament perquè no hi ha hagut renovació pel que fa a les persones, això provoca que hi hagi massa rancúnies. Per això des d’ERC ens estem renovant, amb molta gent nova, gent jove.

Què creu que li falta a Martorelles? El més important és fer-lo un poble atractiu, rentar-li la cara, promoure el petit i mitja comerç, promoure l’habitatge per a que els joves no marxin del poble i promoure l’activitat social.

Es el numero 2 d’Esquerra a les llistes municipals. Per què un jove decideix dedicar-se a la política des de tant jove? Des de petit he viscut en un ambient en el que es parlava de la política, a casa meva mai hi ha hagut tabús per parlar de política. Per altra banda, quan tenia 16 anys vaig escoltar una frase d’en Joan Fuster que comentava: “La política o te la fas, o te la fan”, en aquell moment vaig decidir fer-me-la i vaig decidir entrar a les JERC.

Com espera les eleccions municipals, i quins són els seus objectius i els d’Esquerra? Espero que la bona feina que em fet a govern, es reflecteixi amb un augment del nostre suport electoral. També a nivell personal, m’agradaria obtenir i treballar en la regidoria de joventut.

Què volen fer des de la regidoria de joventut? Tots els aspectes i objectius s’estan reflectint en el programa electoral que estem enllestint, però sobretot m’agradaria treballar en la transversalitat de les polítiques de joventut a Martorelles. Volem que els joves es sentin de Martorelles i s’impliquin activament, i per això es necessari el convenciment i suport del ajuntament.

L’eslògan d’Esquerra a Martorelles serà “El futur de Martorelles som nosaltres”, per què? Per què el futur de Martorelles l’hem de fer entre tots nosaltres, els ciutadans de Martorelles. Des de la secció local estàvem buscant un eslògan que pogués fer veure a la població que som joves amb ganes de treballar per un futur millor per a Martorelles, i que creiem que som la gent d’Esquerra qui ho podem fer. Amb tot això un dia dinant amb els companys va sortir aquesta proposta i a tots ens va agradar.

A la llista d’Esquerra volen fer una aposta per la gent jove. A què es deu? Abans he comentat que la vida política a Martorelles esta molt rovellada, i per això em fet una aposta per la gent jove. Creiem que ho podem fer bé i demanem al poble que ens dongui un vot de confiança per a intentar-ho.

Creu que està preparat per a ser regidor? No tothom neix ensenyat, això esta clar; i espero fer-ho bé en el cas de que surti; però el que si que tinc clar, es que tinc moltes ganes i que els anys que porto en política m’han ensenyat el bo i el dolent que té, així com aquelles coses que no es poden fer.

Què ens pot dir del cap de llista d’Esquerra, en Pere Truyols? Els seus anys en política i a ERC l’avalen, és una de les persones que conec de Martorelles que més s’estimen al seu poble i que a més treballa per a millorar-lo, en el dia a dia des de l’ajuntament o des de qualsevol àmbit de la seva vida privada. Un martorellenc de cap a peus.

La necessitat d'un centre per Joves a Martorelles

2007-02-08T13:14:00.000+01:00

El joves de Martorelles, estan faltats i necessitats de polítiques juvenils que els facin més còmode i útil la seva etapa de vida a Martorelles. La falta d’aquestes polítiques fa que els joves de Martorelles emigrin a d’altres viles per a buscar oportunitats o un habitatge.
A Esquerra, veiem necessari fer una aposta pel jovent, i la propera legislatura serà un dels nostres objectius. Per això veiem necessari i realitzable, una proposta que s’ha gestat en els ambients juvenils del municipi per a crear un centre lúdic i cultural per als i les joves, però que des de la regidoria de joventut no s’ha sabut conduir a bon port. Aquest centre, des del nostre punt de vista, ha de solucionar la falta d’oci i de punt d’interrelació de tots els joves de la vila, que han de sortir de Martorelles per a accedir al oci, o per accedir a espais on puguin desenvolupar les seves inquietuds socials, culturals i esportives.
Per això, volem reformar l’espai de l’edifici del antic Sindicat agrícola de Martorelles que es troba al carrer Can Puig, i situar-hi allà aquest centre juvenil.
El Centre juvenil el Sindicat de Martorelles, ha de ser un centre dirigit i coordinat des del Consell de Joves de Martorelles, ens que també es necessari crear, i que estaria format pels joves de Martorelles, les entitats juvenils locals i l’ajuntament de Martorelles.
El Consell de joves de Martorelles, ha de ser un espai on els joves puguin engegar les dinàmiques socials, culturals, d’oci, educatives, ...que creguin convenients pels joves de Martorelles, i també dirigir tot l’espai del Centre juvenil del Sindicat.
Creiem que el centre juvenil, ha de ser un espai on els joves s’hi sentin còmodes i s’ho passin bé. Per això, veiem necessari que estigui obert totes les tardes i les nits del divendres, dissabte i diumenge amb un servei de bar on es pugui anar a perdre el temps, veure partits de futbol, fer cinefòrums o ser un bar musical de nit. També veiem adient, col·locar-hi un Punt d’Informació Juvenil, una sala d’estudi i internet gratuït, i una sala de reunions i xerrades. La sala de reunions i xerrades, des del nostre punt de vista, es un espai necessari per a que les entitats, organitzacions i partits polítics de Martorelles tinguin un espai físic on reunir-se.
Aquesta proposta serà una de les més importants del nostre programa electoral i la volíem fer extensiva en aquest moments a tots els ciutadans de Martorelles, per que creiem que el Centre juvenil, és una eina molt important i potent, no només per als joves sinó per a fer una societat a Martorelles unida i que com a poble miri al futur.

Reflexió sobre el procés de pau

2007-01-10T00:40:00.000+01:00

Vull fer una reflexió sobre el que s’ha desencadenat des de l’atemptat d’ETA al Aeroport de Madrid.
Cada dia hem sorprèn més la irresponsabilitat d’alguns líders polítics. Sobretot aquells, que voluntària o involuntàriament, lliguen els moviments independentistes amb el terrorisme. Sóc independentista i socialista. Per alguns, jo i aquella gent que pensen com jo, devem ser alguna cosa similar al dimoni. Primer de tot, vull aclarir que no crec que la violència, i menys la gratuïta, sigui un bon mitjà per aconseguir objectius polítics. Per tant, condemno de forma rotunda l’atemptat de Barajas creat per la formació ETA. Però també vull condemnar, la utilització política que n’han volgut treure el govern espanyol, el PP i el seu entorn, que ha desencadenat directament en aquesta situació.
Un procés de pau, entre dues ideologies oposades i una organització armada, es un procés lent, d’anys, i difícil, però no impossible. Creure que aquest procés de pau es desenvoluparia sense cap atemptat i aplacant el moviment independentista basc, es una irresponsabilitat d’una curtesa de mira molt gran. El procés de pau a Irlanda, es va desenvolupar amb anys, i amb faccions minoritàries de l’IRA que s’anaven penjant durant el procés i que anaven cometent atemptats, i el procés va continuar fins aconseguir la pau.
Però que ha fet el govern espanyol per no apagar la flama del procés? Res. Tothom sap que nomes li demanaven dues coses, en les quals el govern espanyol incompleix els Drets humans, com són l’acostament dels presos a Euskalherria i la legalització de Batasuna com a partit polític, deixant així una via democràtica de sortida al moviment d’alliberació basc. El govern espanyol, ha estat més pendent de satisfer al PP que de treballar per la pau.
Per altra banda, s’ha de tenir en compte, sobretot que es el que es diu a Euskalherria. Des d’Euskalherria, no es vol donar per trencat el procés de pau. No o diu, només, el lehndekari, sinó que ho diu el líder de Batasuna, Arnaldo Otegui, i exigeix a ETA que torni a la treva. Crec que no ho pot dir més clar que la violència no es el mitjà. Ara que se’n han adonat, i que volen rectificar, els hi barraran el pas?
Ara bé, entenc que hi haurà gent que creu que amb ETA no es pot negociar fins que no entregui les armes. Els que creuen això, creuen sincerament que ETA es retirarà tant fàcilment? Sincerament, banalitzen la realitat.
Aquesta posició que defensa la majoria de vencedors i vençuts no porta enlloc. Es una idea poc realista, bàrbara i violenta, més acord amb altres temps passats.
Si ens ho mirem de forma objectiva, amb aquest raonament, porta anys vencent i continuarà vencent ETA a Espanya.
M’agradaria que la meva reflexió servis per acabar amb les barbaritats que s’han dit els últims dies, i s’iniciés de nou, amb la voluntat d’arribar al final el procés de pau. Les parts implicades han de saber que si ho aconsegueixen no guanyaran cap redit polític. El PSOE ha de deixar de tenir por del que el PP vulgui, i buscar consens entre tots els partits polítics espanyols, batasuna inclosa. El moviment d’alliberació basc, ha de saber, i crec que ho sap, que no aconseguirà del procés la independència ni la reunificació d’immediata d’Euskalherria, però que si que ho deixarà ben encaminat.
Parlant la gent s’entén

L'hora de la veritat

2007-01-09T23:48:00.000+01:00

Aquest 2007 que encetem, l’encetem amb molta feina a fer. Feina que hem de partir sobre el que ens ha deixat el 2006.
El principal repte per aquest any serà les eleccions municipals. Personalment, crec, que hi tinc bastant a dir. La meva elecció com a numero 2 de la llista d’Esquerra al meu municipi es un fet que m’il·lusiona, per què ser representant a la vila on he crescut i m’he format com a persona, dels meus veïns i de l’esquerra nacional, es una responsabilitat amb la que tinc ganes de treballar-hi. No se’m escapa, que si entro al ajuntament i aconseguim la segona acta de regidor serà un dia molt important per Esquerra a Martorelles. Per primera vegada, després de la República, deixarem de ser una minoria electoral per ser un partit més.
Es cert, que Esquerra de Martorelles estem ven posicionats per aconseguir el segon regidor, però ens l’hem de guanyar, treballar i tenir sort. L’altre dia, l’Anna, hem deia que no aconseguirem l’acta per que si, la sort no es troba, es busca. Doncs a treballar.
Val la pena treballar, no només per aconseguir la segona acta de regidor, sinó per a canviar i fer més agradable el benestar dels ciutadans i aconseguir a mig termini, a Martorelles una majoria social per a la independència.
No se’m escapa, que hi han persones que estan dipositant molta esperança amb mi, i no els vull decebre. Encapçalo el relleu generacional de l’esquerra nacional a la meva vila, amb nova gent amb altres inquietuds, ideologies i maneres de fer política diferents a les actuals, però que sorgeixen i agafen el punt de partida d’aquelles persones com en Pere Truyols, en Joan Vives i en Pere Ruiz, que durant vint anys han mantingut la flama encesa.
Ara, Esquerra de Martorelles, presentem un equip amb la voluntat de governar al consistori local. Per aquest repte comptem amb l’experiència municipal d’en Pere Truyols, la perseverança d’en Roger Parera, fidel company a les JERC des del primer dia, i totes les meves ganes de treballar.
Treballar per transformar, transformar per viure millor.

Guanyem l'esquerra nacional!

2006-11-09T14:29:00.000+01:00

Aquestes ultimes setmanes, he intentat des d’aquestes línies exposar els meus punts de vista sobre quin posicionament, a parer meu, havia de prendre Esquerra a l’hora de pactar. Com haureu pogut llegir, la meva opció era la oposició. Una oposició en positiu, intentant desgastar al PSOE i a CiU. Malgrat que continuo pensant que era la millor posició a mig termini per Esquerra, no em desagrada la posició que s’ha pres de reeditar el pacte d’esquerres, l’acord d’Entesa Nacional pel progrés.

Primer de tot, crec, que cal analitzar com queda l’arc parlamentari català amb aquest acord. Així, veiem com es diferencien 2 blocs, el de l’esquerra i la dreta.

A la dreta i trobem un PP que tot i que es manté estable en diputats, no té el suport del partit des de Madrid. Trobem els Ciutadans de Catalunya, que han robat vots al PP, però majoritàriament al PSOE, i que són el partit unionista-radical, que existeix en qualsevol procés d’alliberació nacional amb cara i ulls. I per acabar, a Convergència i Unió, el centre-dreta nacional, segons ells, però a l’hora de la veritat la dreta regionalista.

Per la banda de les esquerres, ens trobem amb un PSOE fluix, per que no ha estat capaç de guanyar les eleccions per enèsima vegada, i que va a la baixa. Trobem, la marca blanca dels socialistes, ICV que augmenten de vot fruit de la conjuntura política i del missatge buit que han portat fins al extrem. I Finalment, Esquerra, que ha parat en l’augment de vots, demostrant que ha assentat un gruix important d’aquests, i que està en condicions de prendre nous reptes.

L’estratègia d’Esquerra que es va aprovar al Congrés de Lleida, deixava ven clara, que el camí que duria a terme Esquerra en els propers anys, era conquerir l’esquerra i passar-ne a ser el partit hegemònic. Està clar que per dur a bon port aquesta estratègia, era imprescindible el pacte d’Entesa Nacional pel progrés, per conquerir espai electoral al PSOE i a ICV. Amb CiU, no s’hauria conquerit.

Ara bé, amb anterioritat apuntava el fet de l’existència d’un partit unionista al Parlament, Ciutadans de Catalunya. Això és una bona notícia per Esquerra, per que assegura que el procés d’alliberament nacional va per bon camí. Amb Ciutadans de Catalunya al Parlament, Esquerra ha de fer un joc que no sens pot escapar, provocant les queixes anti-catalanistes d’aquests, per des del govern, la gent d’Esquerra, rebatre’ls amb rigor i amb sentit de país. L’auto odi, que pot generar això a la societat civil, són electors cap Esquerra, que no es poden desaprofitar. Però per altra banda, el Partit Socialista, es veurà en una cruïlla molt important alhora de decidir si vol recuperar l’electorat que ha anat a parar a Ciutadans, o vol seguir en l’estratègia adoptada pel pacte d’Entesa. Al meu parer, tant un com l’altre els duen en un carreró sense fons per a les properes eleccions al Parlament.

Pel que fa a ICV, i no es sentin exclosos del meu article, felicitar i agrair-los el gest agafant la Conselleria d’Interior. Ara hauran d’actuar i fer alguna cosa, ja que no ho han fet durant els tres anys de tripartit, i coneixent al senyor Saura els problemes que resultaran d’aquesta conselleria faran tornar a guanyar més espai a Esquerra en l’electorat d’esquerres i jove.

Crec, que ara toca a Esquerra, com a màxim exponent de l’esquerra independentista, ser seriosos. Demostrar que no som el partit freak i desgavell que tothom ha volgut vendre de nosaltres. Ara hem de treballar de valent per demostrar a tots els racons del país, que tenim un projecte de social i nacional del país, aquests és el fet diferenciador d’Esquerra amb la resta de partits de l’arc parlamentari català. Ara toca, acabar de guanyar l’esquerra, ser el partit hegemònic de l’esquerra a Catalunya, i després arrossegar als a la dreta nacional-regionalista de CiU cap a la independència.

Queda una opció, la oposició.

2006-11-02T12:47:00.000+01:00

Ahir, durant l’estona que em trobava al Hotel on ERC seguia el resultats de les eleccions vaig tenir una sensació molt estranya. No puc entendre, com es pot considerar uns bons resultats haver perdut 2 escons, 130.257 vots i 2’40 punts, i més si veiem que CiU ha fet una lleugera crescuda i el PSOE ha perdut 5 escons.

El meu estrany sentiment s’aguditzava quan a més a més de dir que havien estat uns bons resultats, ja es donava quasi lligat la repetició d’un pacte que ens havia fet parar en el nostre viatge, i que per si no fos poc, el nostre electorat i militància no l’hi vol donar suport.

Entenc, que quan es llepa el caramel del govern un s’hi pot tornar addicte, i qui el té a prop, el vol tastar. Tot i això, no esperava que això passes d’una forma tant clara a Esquerra. Mantenia l’esperança cega que això no seria així.

Després de xerrar entre avui i ahir, amb els meus cercles més propers, he vist la unanimitat que hi ha entre l’electorat i la militància de bases i del territori amb el mateix que jo sentia i penso. Queda encara una opció molt digne, coherent i bona per la nostra estratègia de partit, la oposició. No faré ara cap explicació del per què, ni el com, amb anterioritat ja he exposat aquesta posició.

Arribats en aquest punt, i veient que la direcció no llegeix correctament el sentiment de les bases, cal reflexionar i mirar el nostre entorn. El PSOE, fruit del acord de la Moncloa, no vol sentir-ne a parlar de tripartit. El PSOE de Catalunya, vol el tripartit però no vol veure ni en pintura en Carod. CiU, ha guanyat 2 escons i farà l’impossible per entrar a govern. Aguantarà i seran capaços els barons del PSOE de l’àrea Metropolitana de dir que no al Zapatero i pactar amb Esquerra un acord que pugui satisfer i ajudar al projecte de l’esquerra Independentista?

Siguem clars, a Esquerra, després d’aquesta bufetada electoral, el que li cal, es refermar la seva estratègia política. Reagrupar-se i enfortir-se, deixar que es desgastin la resta de forces polítiques i augmentar d’escons a les properes eleccions. Llavors podem veure si tornem a entrar a govern.

Es per això que animo a tothom a fer sentir la nostra veu i el nostre posicionament. Entrar a govern és un error estratègic. Ara oposició, demà independència.

Projectes...

2006-10-26T14:56:00.000+02:00

Un poble en la total anarquia, un poble en la misèria, es encara un poble i té dret a tota esperança. Però un poble sense ideals, no és ni serà res i per tant no té dret a res.
Joan Maragall.

Aquesta frase de Joan Maragall, de principis del segle XX reflexa la situació d’aquells temps on Barcelona i Catalunya bullien en la lluita per les llibertats de classe i de país.

Aquesta frase m’ha fet pensar en el moment actual que viu la política catalana, i del punt d’impàs que estem en aquests moments. Per terra, mar i aire, cada dia ens bombardegen amb quina de les dues opcions (PSOE o CiU) es faran amb la generalitat, esbombant, de passada, als quatre vents les grans diferències que hi ha entre els programes dels dos partits i dels seus líders, ja que segons ells, Catalunya necessita un gran líder com a president.

Ara bé, si ens fixem en els programes dels dos partits veurem que no disten gaire un del altre, que volen continuar amb l’status quo, que tenen certs sectors en aquest país. Si ens fixem en els seus líders, si se’n pot dir així, veurem que cap dels dos no requereix les condicions de líders. Un líder es forja amb el temps, el treball i la coneixença de la societat. Un líder, es aquella persona que es capaç de dirigir la societat, còmplice o no, fins a un punt determinat, un objectiu, amb el respecte de la resta. Permeteu-me la grolleria, però ni Mas ni Montilla fan trempar a ningú en aquest país.

Tant el PSOE de Montilla, com Artur Mas de CiU, han deixat ven clar que el seu objectiu en els propers 15 anys es desplegar l’estatut de la Moncloa, i afegint a la cua, que amb aquest estatut Catalunya ja ha assolit el seu sostre autonòmic, no li cal més autonomia. Resumint, en el seu discurs no hi ha cap projecte per al futur del país.

En aquest punt, recordo la frase de J.Maragall: Un poble sense ideals, no és ni serà res i per tant no té dret a res. Aquesta és la clau. Si el nostre poble no té un projecte de futur, no és ni serà res i per tant no té dret a res. I aquest es l’únic objectiu i projecte de la sociovergència que Catalunya no sigui ni tingui dret a res més que la resta de comunitats autònomes espanyoles.

Esquerra, molesta, els hi molesta per que Esquerra té un projecte pel país, més enllà de mantenir l’status quo d’alguna gent. El projecte d’Esquerra, és un projecte transversal a la societat i al país, que afecta a tots nivells. El punt fort d’Esquerra és el seu projecte de país i això fa perillar l’objectiu de la sociovergència de mantenir-ho tot igual. Per això, s’intenta marginar a Esquerra dels grans debats del país, com a una opció immadura, i s’intenta desanimar al seu electoral preveient una baixada electoral.

Personalment, crec que Esquerra, com a màxim reflex de l’esquerra nacional i independentsista pujarà, estant a peu de carrer es nota. Ara bé, si tant CiU com PSOE estan faltats de projecte de país, no ha de ser una excusa per que ERC entri a govern, per introduir-hi el nostre projecte, o més vent dit, descafeïnar-lo.

Esta prou clar, que la sociovergència no pactarà explícitament per formar govern. El que veurem es com el PSOE, li posa fàcil a CiU per a governar amb minoria. Arribats en aquest punt, l’Esquerra nacional, la d’ERC, s’ha de posar al servei de la societat i del país per explicar el que passa, donar guerra des de l’oposició i estendre que la solució és el projecte d’Esquerra, és l’emancipació del país per a ser estat el mitjà per a la millora del benestar social català.

Construïm país des de l'oposició?

2006-10-09T20:48:00.000+02:00

Es sabut, i fins a cert punt lògic, que els partits que es presenten a les eleccions, s’hi presenten per a guanyar-les i governar aplicant les seves propostes. Tot i així, moltes vegades no s’aconsegueix un suport suficient per governar amb majoria i s’han de buscar pactes i aliances, el problema es quan les aliances que es poden formar no interessen, en aquest moment, la única opció digne, és l’oposició. Intentar plasmar les teves propostes des d’un altre punt de vista.

Aquests últims dies, i veient que el panorama polític català continua donant la possibilitat a molts pactes, i on sembla que l’independentisme podria tornar al govern de la Generalitat, s’obren les apostes.

Apostes per saber amb qui i com governaran o el PSOE o CiU. Aquest debat, el que intenta és marginar l’independentisme de la centralitat política aconseguida en les ultimes eleccions catalanes. Als poders fàctics espanyols i catalans, no els interessa que l’independentisme dirigeixi el govern català.

Personalment, crec, i veient com quedarà probablement l’arc parlamentari català, i el desenvolupament en augment d’espai polític que s’ha tingut estan al govern i a l’oposició, que una bona sortida és tornar a l’oposició, però no a les trinxeres. M’explico. És l’hora de provocar a la sociovergència més pura, evidenciar a la societat el mal endèmic del nostre país, i des de l’oposició, com a principal partit d’aquesta, crear una alternativa.

Per altra banda, en qüestions importants de país, no hem de dubtar a consensuar-les i donar-hi suport. Sempre, però, provocant la contraposició dels aliats sociovergents, invertint el sentit de les nostres aliances segons ens convingui, i poc a poc, anar construint una alternativa de país en tots els seus aspectes, que arribi a tota la societat i trenqui els models de la sociovergència, per en un termini no gaire llarg treure’n millors resultats i una majoria social favorable a la independència del Principat de Catalunya, en primer terme.

Una alternativa única de país, al marge de l’opció que formen la sociovergència amb la complicitat d’ICV, del PP i dels poders fàctics catalans ( La Caixa, diàris, ..), que gota a gota, com una gota malaia, vagi penetrant a la societat, és la única manera de trencar pel mig el règim actual i ampliar la majoria social i electoral de l’esquerra independentista, fet que ha quedat palès que des del govern no podia ser. Per tant, primer ser el primer partit i opció a la oposició, per acte seguit governar com a principal força política.

Tot i això, un cop siguem al govern, no hem de deixar d’adoptar immediatament certes polítiques que han usat els nostres contrincants. Dominar el mitjans de comunicació, i les principals empreses del país serà una qüestió d’Estat.

Fets, no paraules.

2006-10-02T21:10:00.000+02:00

Aquesta es un dels eslògans de la campanya del PSOE. Més enllà de les paraules, els fets demostren que no hi ha gaire distància entre ells i el regionalisme català, CyU. El programa d’infraestructures d’ambdós partits, és bastant semblant, en el cas del IV cinturó sembla calcat. I es que la sociovergència, té com a únic objectiu en infraestructures el IV cinturo, més enllà de millorar la xarxa de rodalies, la xarxa comarcal de carreteres, treure els peatges o fer arribar l’alta velocitat ferroviària.
Queda clar doncs, que si no s’ha dut a terme el IV cinturó durant el govern tripartit, ha estat per que Esquerra, ho ha parat sistemàticament. No cal dir, que l’esquerra intel·ligent, com diuen que són, es feien els intel·ligents i per no perdre la cadira callaven i deixaven fer.
No faré ara, cap explicació del problema medi ambiental i de sostenibilitat per al Vallès que suposa el IV cinturo. Ja està bastament explicat. El que queda clar, un cop més, es que Esquerra és la única opció política que aposta per un desenvolupament del territori d’una forma ordenada, sostenible, i sobretot d’acord amb els interessos dels ciutadans i l’economia catalana, i no dels empresaris.
Escric aquestes línies, per alertar a tota aquella gent que ens hem mobilitza’t en algun moment contra aquesta infraestructura que vol acabar amb el Vallès, a sortir el dia 1 de Novembre ha efectuar l’únic vot útil que es pot fer des del Vallès. Votar a Esquerra, és la única opció de compromís amb el territori i de fermesa política, per que no s’executi el IV cinturó, i si altres alternatives. Esquerra és el vot útil, per que no depèn dels empresaris catalans, i per que pot decidir, qui i com, ha de governar i gestionar aquest país. En el cas, provable, que Esquerra es quedi a l’oposició, lluitarem amb la força que ens hagin donat els electors per frenar el IV cinturó.
El dia 1 de novembre, la opció de frenar el IV cinturó, és Esquerra.

El tornar del estiu

2006-10-02T20:20:00.000+02:00

He estat, per problemes logístics, una mica deconnectat aquest últims 2 mesos. Mes endavant ja explicaré com ha anat l'estiu per Euskal herria i per l'Empordà, descansant i agafant força idees, amb l'Anna al costat, per afrontar un nou curs que pot marcar, tant el meu futur personal, com sobretot el del país, amb les eleccions al parlament del principat i les eleccions municipals.

Salut! i endavant amb la Independència i el socialisme aquest curs!

La importància de les infrestructures nacionals

2006-07-30T13:19:00.000+02:00

Aquesta setmana hem pogut veure la grandesa del aeroport de la nostra capital, o més ben dit, el rídicul que ha fet el nostre aeroport i de rebot nosaltres i els nostres interessos econòmics (turisme, industria, ...).

Primer de tot vui deixar ben clar, que donc tot el suport als treballadors de terra d'Iberia en la seva lluita per reclamar els seus llocs de treball. Tot i això, trobo que una protesta tan justa com aquesta, no pot posar travès a la dignitat de la societat com ha passat aquest cop. Però la culpa del caos, que va viure l'aeroport, no és només dels treballadors, sino del propietari i el gestor dels aeroports, l'Estat espanyol i l'empresa Aena, respectivament.

L'arrel del problema es que l'aeroport de Barcelona, és per l'empresa que el gestiona (des de Madrid) un aeroport de segona categoria, i per tant, segons ells, no són necessàris vols internacionals, ni una bona qualitat pels viatjants, ni infreastructures en condicions per les empreses de vol. El fet que Iberia deixi de fer vols internacionals des de Barcelona i Aena no faci ni digui res, és un bon exemple.

Es per això que cal que el propietari del aeroport deixi de ser l'Estat espanyol i ho sigui la Generalitat. D'aquesta manera, es podrà intervenir quan l'empresa gestora no posi les condicions per satisfer les necessitats econòmiques, turístiques, empresarials, etc, de Catalunya.

Si actualment moltes empreses-multinacionals, marxen de casa nostra és per una manca d'infraestructures de qualitat, com un Aeroport internacional i de qualitat, aeroports pel territori amb condicions, una xarxa ferroviaria d'alta velocitat i una xarxa rodadada en condicions i fluida. Les infrastructures són la clau de l'econòmia mundial. Es per això que no ens podem quedar a la cuneta, per que això influeix al mon empreserial català, a la nostra econòmia i de forma directa a totes les famílies catalanes. Cal doncs, l'entrada i el controal de la Generalitat sobre totes les infrastructures de Catalunya, així com un plà de desenvolupament d'aquestes.

Malgrat tot, i després d'haver aprovat l'Estatut de la Moncloa, continuem lligats a la voluntat del Estat espanyol. Això vol dir que s'ha d'anar a Madrid amb força a reclamar totes les competències i de forma exclusiva sobre infrestructures. Per ser un país modern i actiu, ens calen infrestructures en condicions, i quan poguem proclamar la independència ens serà necessàri controlar les infraestructures per que en primer moment la nostra econòmia no es vegi tocada.

Sense infrestructures de qualitat, el nostre país no té futur, i sense futur no hi ha independència possible.

L'acampada ja torna a ser aquí

2006-07-12T09:26:00.000+02:00

L'Acampada Jove un any més ha arribat, per onzena vegada consequtiva i la segona a Sant Celoni ( Vallès Oriental ).

L'Acampada Jove és molt més que un festival de musica catalana per a joves, és un espai de reivindicació nacional, cultural. Un espai on es posa de manifest el model de societat que volem els joves de l'esquerra independentsita, sense diferències de genere o classe, amb igualtat de condicions, respecte al medi ambient, una atenció social universal. A més a més, l'Acampada és el 1r festival que no pertany a cap empresa privada que es fa al sud d'europa.

Enguany, des de l'Espai Llibertat a la vila de Sant Celoni, intentaré posar el meu granet de sorra per que els acampats puguin disfrutar un any més de l'Acampada i sobretot de les activitats que es facin al poble. A la vila hi trobaran tallers de cultura popular, xerrades d'actualitat, concerts de grups novells, l'acte polític central de l'Acampada, els diferents comerços, la piscina i les zones esportives, i cada dia l'Infoacampada.

Tot esperant que la meterologia, ens acompanyi, ens veiem tots a l'Acampada i intentem superar les 37 mil visitants de l'any passat. Cal el màxim de participació per demostrar a la Catalunya socioconvergent i a Espanya, que ens imposaran estatuts que no volem, però mai ens treuran les nostres ganes de llibertat.

Anims als 400 i llargs militants de les JERC i els 100 del Vallès que estarem al peu del canó per que l'Acampada sigui un èxit.

Procés de pau, o no.

2006-07-05T08:56:00.000+02:00

Escric sobre els processos de pau, que en teoria s’estan duent a terme actualment, per que crec que alguns dels interlocutors en els processos de pau, així com la opinió pública no entenen ven bé que és un procés de pau.

Un procés de pau, és un marc polític, on durant un temps les parts implicades es van posant d’acord i acostant les seves posicions. Això vol dir, que ambdues posicions han de cedir aspectes que fins a les hores no havien cedit, però igualment han de cedir per un igual. D’un procés de pau, no n’han de sortir ni vencedors ni vençuts, i s’ha de deixar la força ( de les armes o de la població) de banda.

És horrible, veure el genocidi que està duent a terme Israel amb el poble Palestí. Un poble que habita aquelles terres des de temps ancestrals, que no té cap mena de riquesa i que l’únic que volen és poder viure tranquils i conreant els camps que sempre han conreat.
És totalment vergonyós, i diguem-ho clar, d’una actitud totalment feixista, com Israel amb l’excusa del holocaust nazi ara actuen igual, en teoria buscant la pau, amb un poble que només es pot defensar amb rocs, i que es busca mitjans per defensar-se, com auto immolant-se.

Es esgarrifós, el silenci de la comunitat internacional, quan Israel no respecte la democràcia i la voluntat de Palestina, quan mata infants, joves, mares, avies, homes innocents a cabassos i captura la majoria de diputats, ministres i càrrecs polítics Palestins, per aconseguir la seva pau.

Cal recordar que l’Estat d’Israel, ha estat imposat en aquell territori per EUA. Que fa unes setmanes, el Parlament Palestí deia que ells reconeixerien l’Estat d’Isarel, quan Israel reconegués l’Estat Palestí i les seves fronteres, Per que no ho reconeix Isarel? Que el senyor Bush no els hi permet?

L’altre procés de pau actual, això diuen, és a Euskalherria. Però altra vegada veiem qui s’ho pren en serio i amb ganes de fer-la realitat ( ETA, Batasuna, Eusko Alkartasuna i PNV ) , els que sempre estan a l’expectativa ( PSOE i EUA ) i els que no els interessa ( PP, i la caverna mediàtica).

Un altre cop veiem, com la dreta formada pel PP i la seva caverna, i el que és més preocupant, la justícia, pressionen al govern per que el procés de pau no es dugui a terme apel·lant a la unitat d’Espanya i la memòria dels morts. Mentrestant al PSOE li fa por continuar decidit amb el procés de pau, malgrat que sap que aquest cop es bastant ferma la posició de l’esquerra abertzale.

A Euskadi, no hi ha d’haver vencedors ni vençuts, com vol el PP. Cal primer de tot, que l’esquerra abertzale tingui la representació política legal que li correspon. Cal que l’esquerra abertzale sigui a les meses polítiques de resolució del conflicte. Cal un gest del govern espanyol apropant els presos bascos a Euskadi, cal que la justícia no posi través a la pau.

La posició del PP, es pot entendre bastant bé, ja que respon a que veuen com es pot acabar l’argument que donava consistència a la seva estratègia política, per això intenten com sigui aturar el procés de pau a Euskadi, com van fer amb l’Estatut del 30 de setembre català, amb pressió social per a baixar-ne el contingut i el fons. Ara sense terrorisme i amb la força de la democràcia els hi serà encara més difícil evitar la seva gran catàstrofe, la destrucció de l’Espanya totalitària i centralista, l’Espanya que heretada de l’època imperial que ells s’han inventat.

Cal que el govern socialista actuí amb valentia i no escolti els cants de sirena del PP, com van fer amb l’estatut català. L’oportunitat que hi ha, requereix un esforç per part espanyola, i es ven sabut, que el preu que haurà de pagar Espanya ha de ser el reconeixement de les diferents nacions que hi ha Espanya, les seves cultures i llengües i del seu dret a autodeterminació amb llibertat, així com un major autogovern, no només a Euskadi, sinó també a Catalunya i Galícia.

Demagogia i deixalles

2006-06-30T13:24:00.000+02:00

Les contradiccions i sobretot la manipulació en la política, no són bons companys de trajecte, i menys quan del que es tracta es d’un fet important a nivell social i medi ambiental com el que està succeint a Martorelles.

La recollida selectiva porta a porta, que fa anys que en sentim a parlar, i que consisteix en que cada dia el camió de les deixalles recull casa per casa la deixalla orgànica i un dia a la setmana aquelles deixalles que no es poden reciclar, és una bona eina, no només per classificar millor les deixalles i reutilitzar-ne la part que es pugui, sinó per a abaixar, a la llarga el cost i els impostos dels ciutadans sobre deixalles. Per tant, cal aplaudir i felicitar el equip de govern de Martorelles ( PSC-ERC-ICV ) per aquesta aposta.

Les dades, després d’unes setmanes de l’ús d’aquest mètode son un bon exemple de la seva eficàcia. En la zona de Martorelles, on s’està fent la recollida porta a porta el seguiment de la iniciativa arriba fins al 90% de les cases, recollint més de 350 grams de deixalla per persona al dia. A més a més, la recollida de vidres, plàstics i paper-cartró, en els seus cubells, ha augmentat un 300%. Això deriva, que en tot Martorelles, i faltant encara algun barri per introduir-se al mètode, s’han reduït les tones de deixalla de gairebé 3000 Tones a 1000T.

Vistes les dades hem pregunto, per que CiU, manipula un sector de Martorelles, molt minoritari, tot sigui dit, per deslegitimar aquest projecte. Però encara és més lleig, que el senyor Jaume Mompel, cap de llista de CiU de Martorelles, es dediqui ha anar amb 4 avis manipulats a tirar deixalles a la casa de l'alcalde de Martorelles, cosa que va provocar els insults i algun tipus d’agressió física a familiars de l'alcalde.

Malauradament, no és al primera vegada que em dirigeixo a la societat per denunciar el tarannà poc democràtic de CiU de Martorelles, una secció local apadrinada per Felip Puig, i segurament que tampoc en serà l’ultima. Tot i així, crec que aquesta falta de democràcia i pluralisme d’aquesta gent, els passarà factura ven aviat.

Per acabar, vull animar al govern municipal en aquest projecte, felicitar els veïns de Martorelles per l’empenta i coratge amb aquest mètode sense deixar-se manipular, i fent una crida a la resta de viles del Vallès Oriental per que es sumin ha aquest mètode.

Les millores ambientals porten les millores socials i de benestar. Que la demagògia d’uns quants personatges no aturi les millores a la societat.

Montilla cap de llista del PSOE al Parlament. La defunció de Mas

2006-06-26T13:05:00.000+02:00

La cosa va en serio
Fa un mesos ningú es creia que José Montilla pogués ser candidat al Parlament, fins i tot, des de les files del PSOE deien que era "xarnego" i que per això no era l'hora de presnetar-lo, però ja tenien en ment qui tenia que ser el substitut de Maragall el ninot.
La col·laboració d'Artur Mas
Quan alguns deiem i diem que darrera l'acord de la Moncloa i havia alguna cosa més, la gent ens prenia per il·lusos, doncs aquí comencem a entreveure les peces del trencaclosques, que està muntant el senyor Jose Luis Rodriguez Zapatero amb el venaplàcid del senyor Mas.
Que el senyor Montilla es presenti a President de la Generalitat, es fruit del pacte de la Moncloa. Després de les eleccions al parlament veurem com els dos senyors que governin el país seràn el senyor Mas i el senyor Montilla.
I a Madrid, governarà amb placidesa Zapatero i el minsitre Duran-lleida
I el futur?
L'estrategia del PSOE es molt clara, amb l'ajuda de CiU, volen integrar, amb talante, per suposat, encara més Catalunya a Espanya. El senyor Montilla, arriba com a candidat, per que tots els votants de les urbs de Barcelona que no anaven a votar a les eleccions catalanes, por que eso és de los catalanes, ara aniràn a votar. El senyor Mas, sense adonar-se'n a servit la Generalitat en safata al PSOE, i ell es quedarà amb un pam de nas.
Que ha de fer l'esquerra nacional ara?
Aquest fet, pot provocar que sectors "catalanistes" dels socialistes, els sectors dels PSC originari d'en Pallach, decidieixin abandonar el PSOE per integrar-se a una opció socialista i catalanista com és ERC. Malgrat, tot, l'esquerra nacional catalana pot sortir-ne afeblida en les eleccions properes eleccions.

Artur Mas, has creat la teva pròpia tomba

Benviguts al meu nou bloc

2006-06-26T12:43:00.000+02:00

Després d'uns mesos sense bloc personal, torno a obrir un nou bloc, amb la intenció d'actualitzar-lo sovint.

Des d'aquí exposaré a la trama la meva opinió sobre els fets i successos que marquen el dia a dia de Martorelles, del Vallès i dels Països Catalans.

Aquest estiu, encet-ho nous projectes, amb el denominador comú de l'assoliment de la independència i el socialisme, conduint ERC de Martorelles cap a les eleccions municipals amb força i estructurant i reforçant el projecte de l'esquerra independentista juvenil al Vallès.

Així doncs, ens anem veient per aquí.