tag:blogger.com,1999:blog-30277394.post-20773809157054032002007-08-23T15:26:00.000+02:002007-08-23T15:41:33.932+02:00<span style="font-family:arial;font-size:85%;">Aquests dies, per el Languedoc, m'ha vingut al cap una frase que em deia el meu avi quan era petit i queia al terra.</span><br /><span style="font-family:Arial;font-size:85%;"></span><br /><span style="font-family:Arial;font-size:85%;"><em>Si et caus a terra, per molt que no volguessis..., aixeca't! Espolsegat! Mira si t'has fet mal, i si t'en has fet, es igual...Posat a caminar. Camina! Camina! i si tens moltesties, aguantat, el temps les cura o t'hi adapta, però...Camina! per que nomès els que caminen arriven on volen arrivar, els que es miren el melic es queden al terra. CAMINA!</em></span><br /><br /><span style="font-family:Arial;font-size:85%;">Moltes gràcies als que m'ajudeu a caminar: Francesc i Enric per distreure'm cada dia, Ari per ser-hi sempre que m'agafen super-neures, Gerard per ser-hi quan necessito algu que em guiï, Mare per trucar-me i escoltar-me quan estic perdut, Xavi per dir-me que el més important es que jo sigui feliç. A tots moltes gràcies.</span>Marc Candelahttp://www.blogger.com/profile/04485455111148702216noreply@blogger.com