BLOC D'EN MARC CANDELA

La joventut i la política local. Poder i voler es saber.

2008-05-11T13:19:00.004+02:00

Aquest escrit és la resposta a “L,independent” d’Units per Martorelles. Document distribuït la setmana passada per aquesta agrupació política.

Es cert que a Esquerra som majoritàriament joves, però es que el jovent som el futur. Tenim ganes i volem tirar endavant un projecte amb idees noves. Potser no tenim l’experiència en política local que tenen els nostres companys d’Units per Martorelles, companys que porten molts anys estant a l’ajuntament. Masses segurament. I això es el que produeix el desencís amb la política que té la nostra societat, potser seria hora de deixar pas a persones més joves i deixar endarrere antigues trifulgues locals.

Una de les crítiques que se’ns fa en el flaier d’UxM, es la nostra falta d’experiència, segurament la coneixen, però en mostren una realitat distorsionada per a confondre a la ciutadania. Els hi recordarem per a que no quedin dubtes: Roger Parera, 12 anys en la vida política: 10 dels quals a les JERC i 7 també a ERC; Marc Candela, 7 anys en política: 7 dels quals a les JERC i 4 també a ERC, dels quals els 3 últims a la Direcció Nacional de les JERC; Joan Marc Flores, 10 anys col·laborant amb ERC Santa Perpetua i 2 a Martorelles; i Sergi Gali, 9 anys a les JERC i 4 també a ERC. Si això en gent jove es poc, que deu ser molt? I per que estiguin més tranquils, recordar-los que en Pere Truyols continua amb nosaltres i ens està preparant perfectament.

Per altra banda, podem entendre el seu nerviosisme atacant a tot allò que fem des de l’oposició quan no estan fen la feina ben feta. Després d’un any al govern local, atribuir a la mala gestió de la recollida de residus, l’estat dels passos de les voreres, i d’altres que s’exposaven a la nostra campanya de foto-denuncia, al nostre pas pel govern i a la mala gestió del nostre regidor Pere Truyols, es una falta de respecte als ciutadans de Martorelles que necessiten un govern solvent i treballador, i no un govern que es dediqui als interessos de la seva gent.

Cal dir també, que si l’anterior equip de govern no va poder realitzar molts dels projectes previstos, que estan acabant actualment la gent d’UxM posant-se medalles, es per que durant el seu pas pel govern del 1995 al 2003, formant part de CiU i dels governs de Jaume Mompel, van deixar un dèficit escandalós a les arques municipals, que l’anterior equip de govern es va dedicar a eixugar.

L’alteració de la realitat continua amb l’afirmació que Coca-Cola paga el rebut de l’aigua per que ells ho han aconseguit, i dos dies més tard el diari Línia Vallès ho desmenteix corroborant la nostra denuncia i estenent-la. Tan es així, que Coca-Cola a part de no pagar el rebut de l’aigua pel desacord entre els ajuntaments de Martorelles i Montornès, produït per la prepotència de l’equip de govern de Martorelles, sinó que a més a més, la part de l’IAE que paga no és ni el 50% del que haurien de pagar. Tot això en detriment de les arques municipals.

Però el pamflet d’UxM, no acaba aquí i continua alterant la realitat, en aquest cas per atacar a les nostres joventuts, les JERC, l’única organització política juvenil de Martorelles, quan les titllen d’incíviques i les acusen d’enganxar cartells on és prohibit fixar-ne. Nosaltres els emplacem a trobar un cartell penjat a on no toca per part de les JERC i demostrar-ho. I sobre les pintades de les JERC, que en són set, ens hagués agradat veure com també denunciaven el centenar llarg de pintades que posa Vota PP a tot el poble, car aquestes ja els deuen anar bé. O la d’innumerables pintades de firmes i d’altres que també hi ha pel poble i que segurament fan més mal als ulls.

Finalment els volem recordar que estan al equip de govern per a governar, i no per a fer-ne d’oposició des d’aquest. Els ciutadans de Martorelles necessiten un govern cohesionat, treballador i solvent, i no un govern que es dedica més per la seva gent i pel que dirà l’oposició.

Avui com ahir! 20 anys de les JERC al Vallès Oriental

2008-04-18T18:43:00.004+02:00

En el IX Congrés Comarcal de les JERC del Vallès Oriental celebrat a Palau Solità i Plegamans (Vallès Occidental) el desembre del 2004 vaig sortir escollit portaveu comarcal. En aquells moments desconeixia que era el IX Congrés, i la història de les JERC a la meva comarca, ja que per motius que no venen al cas s’havia fet un reset. En aquells temps feia falta aixecar una comarca desanimada de militància i que segons es deia havia estat una de les grans.

Dimecres passat, tot mirant l’arxiu de les JERC, vaig començar a encaixar peces del trencaclosques i dibuixar la història de les JERC a la meva comarca, i resultava que enguany el 2008 les JERC del Vallès Oriental celebrem el vintè aniversari, concretament el 10 de desembre, i es per això que modèstia a part vull fer un homenatge aquells que van lluitar, lluitem i lluitarem al Vallès Oriental. A nivell anecdòtic, dir també que la nostra federació comarcal es de les més antigues de les JERC, i això m’omple d’orgull.

Les JERC al Vallès Oriental van començar en una assemblea comarcal el 10 de desembre del 1988 a la seu d’Esquerra de Granollers al carrer Roger de Flor. En aquell moment es va posar al capdavant en Lluís Noguera de Granollers com a cap comarcal. El febrer del 1992, el substituiria com a coordinador comarcal un persona prou important per les JERC, com ho va ser en Camil Ros de Vallromanes que el 1996 substituiria a en Joan Puigcercós com a Secretari General de les JERC. Tot i això, Camil Ros va ser coordinador comarcal poc més de mig any, ja que el novembre del 1992 els substituïa com a coordinador comarcal la molletana Carme Solà fins el 1995, on el mes de gener Jordi Escusa de Granollers es posava al capdavant de l’organització comarcal. Un any més tard, a Caldes de Montbui, el sant feliuenc Jordi Freixenet agafava la coordinació comarcal, càrreg que deixaria a un altre dels noms significatius de les JERC a la nostra comarca, en Pau Vericat, a l’octubre del 1997.

L’any 2001 amb el VII Congrés comarcal, es posava al capdavant de les JERC a la comarca, com a portaveu en Josep Lluís Òdena (Ode) de Sta. Maria de Palautordera fins el febrer del 2004, on la granollerina Anna Deumal passava a ser la portaveu comarcal poc més de mig any. A partir d’aquí, el 11 de desembre del 2004 jo mateix passava a ocupar el càrreg de Portaveu de les JERC del Vallès Oriental, càrreg que deixaria per a passar a ser portaveu regional del Vallès, a mans de l’actual portaveu, el garriguenc Bernat Ilari, que des del octubre del 2005 es el Portaveu comarcal, escollit en el X Congrés i re-escollit en el XI Congrés el març del 2007 a La Garriga.

Les JERC del Vallès Oriental, com a tota organització es defineix per les persones que n’han format part i pels projectes i lluites que ha dut a terme. Persones que han deixat petjada a la nostra organització com en Camil Ros, en Pau Vericat o en Gerard Piñero, però també militants com la Carme Solà, l’Esteve Trias, l’Eli Molina, l’Oscar Riu, l’Ode, En Jordi Urgell, en Francesc Feliu, els germans Freixenet, en Xavi Conesa, en Saulo Pujolàs o tots els que en formem part avui dia. Però també projectes i lluites, com les campanyes contra els Jocs Olímpics del 92, la Solidaritat amb Bòsnia i Palestina, amb les seleccions catalanes, amb murals arreu del territori, però sobretot una lluita que ha perdurat durant aquest 20 anys, l'oposició al 4rt Cinturó.

Avui com ahir, avui com fa 20 anys, continuem cridant No al 4rt Cinturó! Per la nostra terra i pel Vallès Oriental. Endavant les JERC del Vallès Oriental!.

Un país amb aigua

2008-03-31T12:35:00.004+02:00

Aquestes darreres setmanes s’està parlant del tema de la sequera que afecta tota la nostra nació, però que s’agreuja al Principat de Catalunya on la falta de plujes ha portat a una situació gairebé límit. Tothom dona la seva posició i els seus punts de vista de la situació, intentant solucionar el problema.

Personalment, crec que la problemàtica de l’aigua, al afectar a tota la ciutadania i estaments, es necessari arribar a un conscens nacional sobre la gestió d’aquest recurs al nostre país que miri més enllà del tacticisme polític, dels interessos de les administracions locals o de la industria i l’agrícultura. Cal que mirem el nostre país, amb com es sol dir, “visió d’Estat” per junts arribar a dissenyar unes polítiques d’aigües justes, coherents, efectives, universals, i sobretot que col·loquin el servei hidràulic al nostre país preparat per al futur.

Tot i això, crec que abans cal localitzar punts que la majoria, i personalment, crec que ha de tenir en compte i reflexionar-hi.

Vagi per endevant, que sempre he estat i sóc contrari als transvassaments, així ho vaig mostrar amb el Transvassament del Ebre i ho torno a manifestar amb el transvassament del Segre i, o del Roine. Crec que alhora de fer polítiques d’aigüa s’ha de tenir en compte la idosincràcia del nostre clima mediterràni, on les sequeres en formen part, i també i per això, que canvis no naturals d’aigües entre conques afecten directament sobre el curs lògic del medi.

També cal explicar que existeix un gran transvassament intern i ocult a Catalunya que porta aigua des del riu Ter fins a l’Area Metropolitana de Barcelona. Un transvassament que en periodes normals redueix el cabal del Ter fins al 30-40%, però en anys com l’actual on el Ter baixa al 70% del seu cabal l’arriba a assecar, provocant que el Ter no arrivi al mar ni a les planes agrícoles de Girona i l’Empordà, assecant així també les collites d’allà. Pel que fa a la possiblitat de fer un transvassament del Segre, de manera “puntual” com es proposa, crec que es una proposta ilògica, sense cap mena de coherència i que l’únic que evidència es l’ecologisme estètic i sense sentit de país d’ICV.

Es injust que per a satisfer d’aigüa l’area metropolitana, eixuguem d’aigua una part del país. Per altra banda es poc sostenible i alarmant que gairebe el 60% de la població de Catalunya visqui en una zona que ocupa unicament el 15% del territori català, on llogicament aquesta alta densitat de població no pot viure del propis recusos que genera el seu territori inmediat, per que s’esgoten ràpidament. Aquest es un fet que existeix i difícil de contrarestar, però que alhora s’ha de solucionar.

Per altra banda, l’alta demanda de recurosos (aigua) que té aquest territori de l’area metropolitana, comporta un altre problema que agreuja encara més el problema de la falta d’aigua i que ens dirigeix directament a les adminsitracions públiques. Aquest nou problema es amb el sistema de conduccions i abastament d’aigua, un sistema desfasat, antic i abandonat per les administracions que fa que es perdi a l’area metropolitana el 30% de l’aigua que es baixa del Ter, en filtracions pel mal estat de les canonades.

Finalment existeix la “solució” si se’n pot dir així, de les dessaladores. Instrument útil si se’n fa un ús adequat i racional de les seves implantacions. Cal tenir en compte la gran quantitat d’energia que consumeixen i de residus que generen, que de forma descontrolada poden provocar salmorra.

Sóc del parer de la idea que cada territori ha de consumir allò que es capaç de generar amb els seus propis recursos, i no portar-los de fora (cas Roine). Aquest sistema, poc capitalista, el que ve a dir principalemnt es que ens hem d’adaptar al lloc on vivim i no alterar-lo de forma anti-natural.

Fetes aquestes reflexions, refermo la meva convicció de la necessitat d’un pacte nacional de l’aigua on intervinguin tots els agents que influeixen, des de totes les administracions públiques, partíts polítics, cambres de comerç, sindicats agrícoles, entitats ecologístes i tècnics especialitzats, de forma urgent. Es necessàri acabar amb la política de “tiretes” que fa ICV des del departament de Medi Ambient de la Generalitat, per afrontar els problemes del país de cara i amb el convenciment de solucionar l’abastament d’aigua sostenible a tot el país, aquest es el millor pas que podem fer pel futur dels nostre medi i del nostre país.

Per acabar dibuixaré una mica, després d’unes quantes reflexions, en quin camí crec que hauría de caminar aquest pacte nacional. El primer que crec que cal fer es invertir en la millora de la xarxa d’abastament d’aigua de boca a l’area metropolitana i si pot ser a tot el país. També penalitzar l’ús abusiu d’aigua per part d’industries i particulars. Caldrà també aportar ajudes econòmiques a l’agrícultura per ajudar aquest camp a millorar els seus sistemes de rec. I pel que fa a les infraestructures grans, i rebutjant la idea del Roine, s’ha d’alliberar el Ter de la pressió al que està sotmes, i això es pot fer si conduïm el sobrant d’aigua, si fem més efectius els sitemes de rec, del canal Segarra-Garrigues fins a Barcelona. Aquesta proposta que ja es fa des la UPC a través d’estudis, assegura que amb el mateix cabal del Segarra-Garrigues si se’n millora el rendiment, es pot portar suficient cabal a Barcelona per afegint-li la dessaladora del Llobregat, alleugerir la pressió al Ter. Per tan, no es reduirià el cabal del Ebre, que continuaria sent el mateix

Malgrat tot, aquestes propostes quedaran obsoletes si no aconseguim regularitzar el creixement de població de l’Area Metropolitana, fins i tot arribant al punt de descongestionar-la i creant un creixement igual i sostingut arreu del territori.

Als companys als que rellevem en la lluita

2008-03-27T09:42:00.008+01:00

Fa pocs dies ens deixava el company Josep Benet, fa uns dies el company Fabra i al estiu en Xirinacs, tots ells parts important de la lluita per l'alliberament social i nacional dels Països Catalans. Els vui retre el meu sentit homenatge amb dues cançons, una del també company desaparegut i magnífica persona que m'encanta, el cantautor Ovidi Montllor.

Corrandes d'exili.

I l'altre del també cantant del País Valencià, Raimon, que parla de tots els d'abans els d'avui i els del demà que lluitem per aquesta terra.

Jo vinc d'un silenci

I si parlem d'idees de futur?

2008-03-26T11:32:00.001+01:00

Aquests últims dies s’esta parlant sobre el futur d’Esquerra, i tothom parla de persones i càrregs i ningú de projectes, estrategia i futur, i això es el que intentaré fer tot seguit. Ahir vespre es va marcar una mica, en el programa sobre en Josep Benet, de cap on crec que ha de caminar el nostre partit.

Abans de tot, dir que quan vaig saber de la mort d’en Josep Benet no n’era del tot conscient de qui era i que significava. N’havia sentit a parlar a casa de petit, sobretot a l’avi, i quan la mare va arribar em va comentar l’afecte que tenia l’avi amb en Josep Benet, amb qui havien estat companys i coneguts al front d’Aragó amb la quinta del biberó, i amb qui compartien molts aspectes de la visió politica i social del país. Es aquí quan veient el documental, vaig entendre d’on provenia tot el pensament i la meva visió politica i social del país.

Benet deia, que havia votat No al Estatut aprovat recentment, per que no aportava res i s’havia fet des de bon principi sense reflexar les necessitats del país, amb una visió del país com a Estat, i que això havia fet que no tingués cap força i que fos retallat a Madrid, fet que comparteixo. També deia, Benet, que des de la transició l’única viabilitat administrativa que té Catalunya i els Països Catalans es la d’un Estat Lliure associat o directament la d’un estat independent, altre aspecte que hi estic totalment d’acord.

Amb tot això vui expressar quins crec que han de ser els objectius a mig i llarg termini d’Esquerra. El procès de l’Estatut ha evidenciat que l’únic futur que té Catalunya i/o els Països Catalans dins l’Estat Espanyol, no n’es cap més que accedir a la sobirania administrativa amb un Estat associat o no a Espanya, i que aquesta ha de ser l’objectiu d’Esquerra a tots nivells, des del govern de la Generalitat, al Parlament, al partit, a tots els municipis. Cal doncs orientar els pactes i l’obra de govern en el sentit d’aconseguir aquest objectiu, cal aprovar una llei de referendums com a eina per accedir-hi, i cal conscenciar a la població que un estat propi es la millor solució per el dia a dia de la societat civil, que no del catalanisme.

Arribats en aquest punt, vui reflexionar sobre el catalanisme i l’independència. Fa anys que crec que el sentit de l’independentisme català es el de millorar les condicions socials de la ciutadania i el potencial econòmic català. Entenc que posar, com alguns han volgut, independentisme i catalanisme en un mateix sac perjudica ambdues opcions. El catalanisme es un moviment cultural popular que ha de vetllar per la persistència de la nostra cultura tinguem estat o no, en canvi l’independentisme es la visió pragmàtica de que Espanya perjudica els interessos com a persones de tota la societat i de l’economia catalana. En aquest sentit, tinc molt clar que es necessari fer independentisme català amb llengua castellana. Podriem diferenciar entre independentisme ètnic i independentisme social, del qual em sento unicament identificat amb el social, tot i que també soc catalanista, però crec que no s’han de barrejar els termes.

Crec que el sentit d’Esquerra en els propers anys ha de ser el de deixar l’independentisme en sí, i apostar per l’independentisme social cap a una majoria, catalana o no, a favor de l’assoliment d’un estat propi. Tenint en compte que l’assoliment d’un estat propi, es l’unica garantia de la persistència de la cultura, llengua i història catalana, i o és per que quan es tingui un estat propi serà quan millor podrem treballar per a la integració dels nouvinguts a la nostra cultura. Però també, per que l’assoliment d’un estat propi, millorant el nostre potencial empreserial i econòmic, farà que el nostre govern autònom (independent) tingui més recursos per acabar amb les problemàtiques socials que pateix la nostra societat, com per exemple; més d’un milió de pobres, persones sense un accès digne a la Seguretat social, estudiants sense recursos per a formra-se amb condicions, i tans d’altres.
Espero rebre aportacions i crítiques, però la meva intenció es començar a orientar el debat a Esquerra al voltant de les idees i del futur, i al meu entendre passa per l’independentisme social integrador com a unic objectiu, i com a finalitat de tots els pactes i moviments.

Necessitat de SUMAR, per avançar

2008-03-12T10:30:00.004+01:00

Les ultimes eleccions generals han portat a molts partits polítics haver de reflexionar sobre la seva estartegia, en el cas que em pertoca a mi i als meus companys sobre el futur d’Esquerra.

Una Esquerra que en la seva etapa moderna a passat de la marginalitat política, a sortir-ne, a fer de l’independentisme una opció política ferma, i des del 1996 a lligar-ho amb el misstage social. Tots aquests periodes han tingut un inci i un final que han suposat una avenç pel nostre partit. Ara, després del periode electoral comprés entre les eleccions al Parlament del 2006 i les Generals d’aquest mes de març, es evident que s’ha acabat el periode engegat el 1996.

Cal engegar un nou periode dins d’Esquerra un cop hem evidènciat que el camí a la independència no es el federalisme a l’Estat Espanyol. Ara el camí es directe, ja sabem i coneixem que no hi han, ni hi podran ser, passos intermedis. Per tant, cal que replantegem l’estrategia, l’organigrama, el lideratge i les cares publiques del nostre partit. Cal netejar-nos la cara i posar rumb a l’objectiu.

Es conegut els diferents sectors de que es composa el nostre partit, dos d’inicials personificats amb en Carod i en Puigcercós, i dos de més recents sorgits del sector d’en Puigcercós veient que no s’acavaba de fer el canvi necessari. Per raons de proximitat i per convenciment polític, no m’en amago que formo part del corrent Esquerra Independentista, del qual en vaig ser un dels primers signants del seu manifest. Tot i això, entenc que la voluntat d’aquell manifest sorgit de l’entorn de les JERC, encara no fa un any, ha aconseguit els seus objectius i que per tant aquella voluntat ha estat asolida.

Les intencions del sorgiment d’Esquerra Independentista com a sector d’Esquerra era forçar la sortida del Secretari General del partit del Govern de la Generalitat per dedicar-se al dia a dia del partit, que s’avances el Congrés Nacional per a redefinir l’estrategia del partit, i que hi hagués un canvi de lideratge al partit que fos encapçalat per Joan Puigercós. Tot això, a succeit ara, encara no fa un any de quan es va demanar. Potser no va anar tot tant de pressa com alguns ens hagués agradat, però crec que tampoc s’ha trigat tant, encara que segurament era l’últim tren que es podia agafar.

Crec que ara el que toca es sumar, per construïr al voltant del canvi de lideratge del partit, encapçalat per en Joan Puigcercós. Cal que la gent d’Esquerra Independentista arrivem acords amb la gent de Puigcercós, així com amb la gent de Reagrupament i reafundem Esquerra, sempre tenint en compte la naturalesa assamblearia i l’objectiu de l’independència i la justicia social del nostre partit.

Als meus avis

2008-02-25T18:38:00.005+01:00

Dissabte farà un any que vau començar a marxar, primer l'avi, de cop i volta, i després d'una llarga agonia de quatre anys el vas acompanyar. Avui, 9 anys més tard que comencessiu a marxar, continuo trovant-vos a faltar.

Avi, com ve saps he pres l'humil decisió de lluitar, de seguir la teva lluita per la justícia social i les llibertats que et van dur amb 16 anys al front d'Aragó, a estar amb 17 anys reclòs a un camp de concentració, a patir una dura repressió, i tot i així no rendir-te i lluitar sindicalment. Mai oblidaré quan hem recriminaves que parles únicament en català ( ara ho entenc), quan em parlaves de la duresa del front, i sobretot quan hem parlaves de la humilitat i l'esforç, però l'orgull que es ser de classe treballadora.

A l'avia, que m'aixecava i em curava tots els cops que hem fes falta, que hem mimava, que em cuidava amb les millors menges que recordo i que radiava felicitat i estima adojo. Si una cosa no oblidaré mai es la calidesa que transmeties i quan em parlaves de l'enterrament de l'Avi Macià.

Us vui dedicar uns trossos de dues cançons que em duen a vosaltres:

No hi ha dema.

Camí del front, hivern del 39:

avui t'escric callat potser per darrer cop.

He caigut pres de la nit i l'enyor

entre camins gelats, de neu i companys morts.

Fa tant de fred que no puc ni pensar,

se'm trenquen les paraules als papares mullats.

Tot s'ha acabat i tu ja no em veuràs

i espero que recordes el que vam parlar...

Ploro de ràbia i l'apreto amb les mans

i dic les paraules que em vas ensenyar...

No hi ha demà

si no és amb tu.

No hi ha demà

si no el fem junts.

Camí del front, hivern del 39:

avui t'escric callat potser per darrer cop.

He caigut fugint de l'últim front

entre camins gelats, de neu i companys morts.

Fa tant de fred que no puc ni pensar,

se'm trenquen les imatges als meus ulls cansats.

Tot s'ha acabat i tu ja no em veurà

si esper que recordes el que vam parlar...

11 de setembre:

Era l'11 de setembre de 1977,

el pare treia la senyera amb els ulls plorosos cap al cel,

em va dir: mira aquestes barres

represneten tot el que tu ets.

No li sortien les paraules

però no calia dir res més.

Temps era temps

quan jo era un vailet,

i el pare em va ensenyar d'on sóc.

I ara el guardaré,

agafaré aquest sentiment

i el tindré sempre

dins el meu cor.

Seré fort, seré fort,

dins del meu cor.

Avis, moltes gràcies per tot el que em vau donar i ensenyar. un petó molt gran, us estima el vostre net.

Kosovo, i Espanya tapant-se les vergonyes

2008-02-18T10:10:00.002+01:00

Ahir diumenge 17 de febrer, un nou Estat va sorgir a Europa, Kosovë. Aquest fet obre un precedent, que alguns creien tancat després del procés d’independència dels Països de l’Europa de l’est a principis dels anys 90, que aquelles nacions i països sota ocupació d’algun dels grans estats europeus no podem desaprofitar.

La independència de Kosovë, ha vingut precedida pels posicionaments en els darrers anys dels grans estats referent a la independència d’aquesta regió. Cal tenir en compte primer, que la sobirania i el dret de decidir si un país vol ser independent rau directament sobre la seva ciutadania, tot i això es molt important el suport que puguin donar i excercir grans potències mundials, en el cas de Kosovë dels Estats Units i de la majoria dels estats europeus. La majoria, per que n’hi han hagut que per raons diferents no donen suport ni reconeixament al nou estat, aquest són Rússia i Espanya.

El cas de Rússia es peculiar, ja que està en contra d’aquest nou sorgiment d’un estat, però alhora denúncia la incoherència d’alguns, principalment d’Espanya. La Russia de Putin fomenta principalment el seu rebuig, per la perdua de control polític que tindra Rússia sobre una regió dels països bàltics, un altre cop a mans dels EEUU, però també per que obre una altra onada de procès independentista a la bella europa, en el seu cas, obre la porta a Txetxènia a reclamar la seva independència. Com deia, però, Rússia alerta i demana que la comunitat internacional es centri en casos necessaris de debó de nacions que necessiten un estat propi, com els Països Catalans i Euskalherria. Aquest fet, malgrat venir de qui ve, demostra que la nostra causa continua sobre la taula, pel fet que Putin el reclami.

El fet de la negativa d’Espanya es tan ridicula i barruera, gens digna d’un Estat suposadament democràtic del segle XXI que es troba dins la Unió Europea. La negativa espanyola rau unicament en no crear un precedent dins la UE que obri les portes als Països Catalans i Euskalherria a independitzar-se també. A l’Estat Espanyol, i al partit que el governa PSOE, els es igual la voluntat i les raons de la ciutadania de Kosovë, l’únic que els interessa es la unitat d’Espanya.

La falta de democràcia o de sentit democràtic d’Espanya, per a tapar l’avenç independentista dins l’Estat Espanyol no es nou. Cal recordar, ara que s’acosten eleccions, quin es el modus operandi del Govern espanyol i dels seus principals inquilins; PP i PSOE, que il·legalitzen partits polítics completament democràtics, o que per mitja del Tribunal Constitucional volen anul·lar o retallar l’Estatut aprovat ampliament per la ciutadania de Catalunya. No es estrany que amb aquest enfrontament i abús d’autoritat espanyola, no tinguin el suficient valor d’admetre i reconèixer el nou Estat de Kosovë, per que saben que amb la crispació que estan provocant contra els Països Catalans i Euskalherria, el que ha passat a Iugoslàvia amb molts pocs anys pot passar a Espanya.

La ciutadania dels Països Catalans, ha de tenir clar que un cop passin les eleccions espanyoles, governi qui governi, l’Estatut de Catalunya serà ampliament retallat o anul·lat, i que com a societat democràtica no ho podem permetre. L’unica manera es amb previsió, i per radicalitat democràtica el 8 de març només hi ha un camí, apostar per partit independentistes com Esquerra.

Que la ideologia no perjudiqui el poble!

2008-02-03T16:10:00.000+01:00

La setmana passada tots els martorellencs vam tenir una sorpresa quan vam veure publicada, al Línia Vallès, la noticia que l’empresa Cobega SA, que produeix a la seva planta de Martorelles el producte Coca-cola i d’altres, no paga la taxa de l’aigua des del mes de juliol 2007.

M'ha sorpres que Cobega no pagui la taxa, atès de que quan Esquerra estavem a l'ajuntament nomes faltava firmar l'acord del cànon de l'aigua, on Cobega tenia la voluntat de pagar el que li exigia el regidor d'ERC Pere Truyols, 0,70 €/hectometre cúbic. Per tant el problema es la desídia del govern actual i sobretot d’ICV i el seu cap de llista, l’alcalde Miquel Àngel Soria. Ho entenc així, ja que Cobega es una empresa seriosa, i per que l’ajuntament l’únic que ha de fer es engegar el tràmits per demanar a l’empresa que pagui el cànon acordat, igual que paguem tots els contribuents i les empreses petites i grans de Martorelles.

A més, donat l’abast del consum de Cobega de 1.400 hectòmetres cúbics en dies de ple rendiment, entenc que la manca de voluntat de l’ajuntament per demanar que paguin es un greuge comparatiu pels ciutadans i sobretot un perjudici per les arques municipals, donat l’abast de la taxa a que hauria de fer front Cobega, i que representa milers d’euros mensuals.

Esquerra Republicana de Catalunya i la seva secció local de Martorelles, en el seu moment ens vam oposar a la implantació de la planta als terrenys de Can Fenosa, com també o va fer ICV, per l’agressió al paisatge i al territori que suposaven. Però a hores d'ara la planta ja està instal·lada i per tant es l'obligació del ajuntament i del seu equip de govern treure’n el màxim profit econòmic i social possible pel municipi.

Vui demanar a ICV i el seu equip de govern, que malgrat en el seu moment s’hi oposessin fèrriament, no facin que ara la seva ideologia perjudiqui al poble de Martorelles, obviant l’existència de la planta i el potencial de la mateixa.

Espero que en els propers dies l’alcalde de Martorelles aclareixi aquest assumpte, tot i que no ho farà per que per a ICV la planta es com si no existis, així com expliqui i faci públics els acords existents entre l’Ajuntament de Martorelles, Cobega i l’Ajuntament de Montornès. El poble té dret a saber el deute actual de Cobega amb l’Ajuntament de Martorelles, euro a euro, així com saber quins passos farà l’equip de govern per a cobrar aquest deute i regularitzar la situació.

També seria desitjable, que el govern local faci públic a que es destinaran aquest fons, car entenc que aquest ingrés no està pressupostat. Tanmateix, en aquest plec d’aclaracions s’hauria d’explicar, ara que l’empresa ja funciona, l’abast del efecte que ha tingut laboralment la implantació de la planta al nostre municipi, persona a persona.

Per la importància d’aquest fets, es necessàri que l’alcalde, Miquel Àngel Soria, utilitzi la premsa i sobretot el butlletí municipal oficial del ajuntament ( o d'ICV?), el Mirall, per aclarir aquestes preguntes i dubtes que comparteixo amb la resta de ciutadania de Martorelles, com he pogut comprovar aquests darrers dies.

El jovent volem decidir, volem la independència

2008-01-27T14:16:00.000+01:00

S’acosten les eleccions espanyoles,de fet ja estem en plena campanya des de fa setmanes, sobretot els dos partits que es juguen el poder de l’Estat espanyol. Alhora, no he vist cap proposta de cap d’aquests dos partits polítics destinada a solucionar i satisfer les demandes que es fan des de Catalunya per a millorar el nostre dia a dia i la nostra competitivitat econòmica. El PP continua decidit a acabar amb un minso Estatut d’autonomia, passant-se el resultat democràtic fet per sufragi universal pel folro i burlant-se dels catalans, mentre el PSOE continua fent promeses que excepte els 4 del PSOE convençuts no es creu ningú.

No es estrany així, que l’adhesió i la voluntat de cada cop més catalans a reclamar el nostre dret a decidir sobre el nostre futur augmenti, i que cada cop hi hagi més partidaris de la independència. No es estrany tampoc, que aquest sector independentista sigui més majoritari en la joventut i que vagi pujant i augmentant de forma piramidal. Cal que tinguem presents també, que l’Estat espanyol intentarà frenar de qualsevol manera el nostre avanç, com ho fa actualment al país basc prohibint partits polítics, donant arguments d’aquesta manera a una banda terrorista per a crispar l’ambient i mantenir un xoc que porta a l’independentisme a un carreró sense sortida.

En aquest moment d’augment de l’independentisme, sobretot en la joventut, cal recordar a joves independentistes catalans que han mort injustificadament i amb total impunitat a mans de l’Estat espanyol o la seva policia. Aquest es el cas del company de 19 anys de les JERC, Martí Marcó, que el dissabte passat dia 26 de gener va fer 29 anys que va ser assassinat per la Guardia Civil al centre de Barcelona a quarts de vuit del matí amb dotze trets de bala. En Martí va ser un dels refundadors de les JERC quan encara l’Estat espanyol tenia Esquerra i les JERC il·legalitzades per republicans i independentistes, a més va participar en diferents organitzacions entre elles en la fundació de Terra Lliure. S’ha de dir, que quan va ser assassinat en Martí, l’organització Terra Lliure no era més que una organització pancartista sense cap atemptat realitzat. Un assassinat gratuït i totalment injustificat a un jove independentista per part de les forces de l’Estat espanyol, que lògicament no va tenir cap mena d’investigació ni repercussió en els seus executors.

Avui dia, 29 anys després de l’assassinat d’en Martí, el jovent català continuem tossuts en reclamar el dret que tenim com a persones i com a poble a decidir sobre el nostre futur. Cada dia som més joves els que veiem que l’Estat espanyol no vol ni voldrà mai donar-nos o retornar-nos allò que ens pertoca com a ciutadans, com a poble i com a treballadors, i això ens porta a tenir més clar que volem un Estat propi, que volem la independència.

Animo a tots els joves catalans que vulguin decidir sobre el seu futur, que no caiguin en el parany continuista de la transició i de temps anteriors que promulguen PP, PSOE i CiU, i que apostin per a l’Esquerra que aposta per a les llibertats i el dret a decidir de les persones i dels pobles a decidir el seu futur. El 9 de març toca decidir més independència.

Doncs ja som aquí

2008-01-22T10:46:00.000+01:00

Divendres vem celebrar la VII Assemblea de la secció local d'Esquerra de Martorelles, i l'equip del que us parlava fa uns mesos ja estem al capdavant de la secció local.

L'assemblea, malgrat que no va anar exactament com voliem, vem sortir amb una secretaria més, la de vicepresidència que ocuparà en Pere Truyols a part de les relacions institucionals. Així doncs l'executiva queda de la següent manera;

President: Roger Parera

Secretaria d’Organització i Finances: Marc Candela (jo mateix)

Secretaria de Política Municipal: Joan Marc Flores

Secretaria de Vicepresidència i relacions institucionals: Pere Truyols

Secretaria d’imatge i comunicació: Sergi Galí

Representant de les JERC: Roger Candela

Aquesta nova executiva la vem presentar en roda de premsa ahir dia 21 de gener (foto). La nova executiva local es fruit d’una renovació generacional important, que té com a objectius la de dinamitzar la secció local per aconseguir línies de treball clares, i per això volem potenciar dues de les secretaries: Relacions institucionals i Política Municipal, que tindran un paper molt important dins del funcionament intern de la secció, per aconseguir els següents objectius;

- Adequació de l’espai del Sindicat com a Espai Jove del poble

- Remodelació de la Av. d’en Piera

- Potenciar la participació de la ciutadania

- Canvi de nom de la plaça Espanya i del C/Calvo Sotelo

- Aconseguir la construcció de pisos de protecció oficial per als joves

- Seguir demanant la recuperació de la Font de Can Camp com a espai verd del poble

- Inclusió dins del PEIN de la Serralada de Marina, dels boscos i vinyes del municipi

- Establiment de cursos de català per adults i immigrants al municipi.

Per cert, l'assemblea la vem acabar fent una botifarrada i bebent vi a la masia d'en Joan Marc, mentres deliberavem i feiem apostes si el govern local d' ICV-EUA i Independents (CiU), aguantaran junts fins a finals de legislatura. S'obren les apostes.

A treballar s'ha dit!

Tornem a cridar, Lo riu es vida, no al transvassament!

2008-01-03T10:24:00.000+01:00

Amb el retorn a les eleccions espanyoles, tornen a sortir i aparèixer antigues batalles que alguns pensaven olvidades i superades, però que la dreta rància, del Partit Popular, més preocupada per a potenciar els interessos personals dels seus, o d’aquells que els paguen les campanyes, enlloc de preocupar-se pel benestar de la ciutadania i medi ambient, han tornat a obrir. Aquest és el cas del Pla Hidrològic Nacional.

La proposta del PHN del PP, que va generar multiples de manifestacions encontra de la proposta arreu de la conca del Ebre, de Catalunya i de l’esquerra nacionalista valenciana, així com va identificar i agermanar tot el principat de Catalunya amb les Terres de l’Ebre, va ser aprovada per la majoria absoluta del PP al Congrés, més tard va ser un dels aspectes més discutits de les eleccions del 2004, i finalment amb l’entrada del PSOE al govern estatal i el suport d’Esquerra es va anular. Però avui, amb l’arrivada d’unes altres eleccions al Congrés espanyol, el PP torna a proposar reobrir el debat i tornar a aprovar la seva proposta de PHN.

Ja sabem tots que comporta el PHN del PP, però com que ellls tornen a obrir la possibilitat de tornar aprovar la seva proposta si guanyen les eleccions, crec que es un bon exercici recordar que comporta la seva proposta. Comporta entre d’altres mesures arreu de l’estat espanyol, principalment un transvassament del riu Ebre per a portar aigua al País Valencià, Murcia i Almeria, amb una quantitat de litres superior al permes per a la Directriu Marc d’Aigües de la Unió Europea, que afecta directament a l’habitat del riu i de tota la conca. Cal tindre en compte que a les Terres del Ebre tota la població, agrícultura, industria i oci viuen del riu, i que per tant, reduir-ne la capacitat i afectar-ne el seu medi, es destinar a les Terres del Ebre a la marginalitat i a l’emigració de la seva gent per aconseguir un futur digne.

Però a més a més, hi ha el Delta de l’Ebre, reserva de la biosfera per la Unesco, i que ja amb les condicions actuals del riu, bàsicament per culpa dels envassaments que retenen els sediments, s’està retrocedint el perimitre del delta, a part de salinitzant del sòl del delta i els conreus d’arròs. Si ara, hi sumem el transvassament de la proposta del PP, s’accelerarà el retrocediment i la salinització del delta de forma imparable, com es podrà veure si no tornem a mobilitzar i frenar la proposta del PP en pocs anys.

Cal mobilitzar-se per a donar un futur digne al habitants de les Terres del Ebre i del Delta, però sobretot també, per a garentir la riquesa natural de la conca del riu Ebre i del Delta del Ebre. Caldrà també fer un esforç per a solucionar el més ràpid possible la falta d’arribada de sediments al delta a través del riu, coneixent a hores d’ara que el problema rau en els envassaments i en algun mini transvassament.

Ara cal que tornem a cridar, Lo riu el vida, no al transvassament!

La pàgina web d'Esquerra de Martorelles, activa!

2007-12-20T12:40:00.000+01:00

Fa unes setmanes us anunciava que començavem una nova época a Esquerra de Martorelles, amb molta força, energies i entusiasme de treballar. Doncs ara us presentem els primers resultats, la pàgina web on podreu veure tota la feina que hem anat fent aquesta darrera tardor, i la que farem d'ara en endavant.

El silenci de la gent, la remor de la història

2007-12-17T14:18:00.000+01:00

Fa un parell de mesos, amb companys i companyes d’Esquerra i les JERC del Baix Vallès hem començat a fer un buidat d’informació, del que sabíem de la nostra organització política al Baix Vallès durant l’etapa republicana. Ens n’hem adonat que gairebé no en sabíem res, coneixíem els dos alcaldes d’ERC a Mollet i prou. Vam posar-nos a cercar informació farà un mes, i tot i que hem trobat informació, son illes al oceà, per què ningú sap, no coneix o no vol dir res referent a l’etapa republicana. Tot i així, a través de documents i fotografies del Arxiu Nacional de Catalunya i del que hi ha a Salamanca, hem pogut anar descobrint coses.

Això m’ha fet pensar, sobretot quan he buscat informació sobre Martorelles i en llibres de la historia de Martorelles, es salta l’etapa republicana com un període que algú a decidit esborrar-lo del imaginari de la ciutadania de Martorelles, tot i que aquests volums han tingut la col·laboració del Ajuntament.

Buscant hem trobat els noms dels alcaldes de l’etapa republicana a Martorelles, desconeixent a hores d’ara l’afiliació política d’alguns d’ells, però aquests són l’Albert Gimeno (Acció Catalana), en Jaume Cuní, en Francesc Xicola, en Joan Sentís (ERC) i en Carles Ayzar. Cap d’ells amb cap carrer o plaça dedicada a ells, al contrari del que passa a la majoria de municipis, tot i que van participar de fets destacats de la historia del nostre poble, com l’Albert Gimeno que va rebre una carta personal del president Francesc Macià demanant-li el suport de Martorelles al nou Estatut, en Joan Sentis que durant la guerra va construir el pont de la font de Can Camp que facilitava l’accés a la font, o en Carles Ayzar que també durant la guerra va fundar les Escoles unitàries de la Torre del gram, i que va haver de dissoldre l’ajuntament democràtic per l’avenç de les tropes feixistes.

També hem trobat, un altre cosa de la qual, o ningú en té constància, o no es vol que sigui conegut. Aquest fet es l’existència del “Centre Catalanista Republicà de Martorelles” adscrit a ERC i constituït el maig del 1931. Pel que sabem, el centre disposava d’un local propi, i suposem, que com tots aquests locals havia estat finançat per les quotes del seus socis. Segons, sabem, l’objectiu del centre era treballar per “un Estat Català dins d’una República Federal Espanyola”. Com deia, el centre disposava d’un local, que no hem trobat informació d’on era i que ningú recorda, i que amb l’entrada de les tropes franquistes va ser incautat als seus legítims propietaris.

No entenc com a Martorelles tenint un llegat republicà prou important, els diferents ajuntaments que hi han hagut d’ICV, exceptuant dues legislatures, no s’han dedicat a recuperar la memòria històrica del nostre poble, fet que destaca per com s’omplen la boca sobre el tema en els grans mitjans de comunicació. Potser, serà que quan els i les protagonistes històrics/ques són d’un altre partit ja no interessa. Els voldria demanar en l’aspecte de la memòria històrica per al proper any, més fets i menys paraules.

Finalment, vull fer una crida a la ciutadania de Martorelles que coneguin o sàpiguen qualsevol cosa sobre; l’etapa republicana a Martorelles, els alcaldes citats anteriorment o el Centre Catalanista Republicà de Martorelles, i que la vulguin compartir amb nosaltres per a que tots plegats coneguem millor el nostre passat, a posar-se en contacte amb nosaltres a martorelles@esquerra.org, o al telèfon 650923120.

Per que sense passat, no hi ha present ni futur.

Al Vallès les parets callaran quan la terra sigui lliure!

2007-12-12T11:46:00.000+01:00

Aquí us presento un video de la feina feta amb els companys de les JERC del Vallès, arreu del nostre territori durant els ultims 6 mesos per a difondre el missatge indpendentista i socialista. Ha estat un plaer compartir totes aquestes nits al vostre costat. Sou els i les millors.

Fem memòria de l'Esquerra Republicana a Martorelles

2007-12-09T19:56:00.000+01:00

A vegades, per a començar a construir cal mirar als origens, saber d'on vens per a saber cap a on has d'anar. Amb el context actual de redefinició del projecte i de la gent d'Esquerra a Martorelles, cal que coneguem el passat. Per això ara us presento els 2 alcaldes d'Esquerra que vem tenir a Martorelles durant l'epoca de la República, l'Albert Gimeno (el de l'esquerra de la foto) i en Joan Sentís (el de la dreta de la foto).

Albert Gimeno i Sorolla

(Vila de Gràcia, 1902 - Barcelona, 1963). Alcalde des del 5 de juny del 31 fins al 8 d'octubre del 35.
Impressor i avicultor. Va ser col·laborador, entre altres, del diari La Veu de Catalunya. Va viure uns anys a Martorelles, a can Tarròs, propietat de la família on s'havia traslladat la impremta familiar. A Martorelles també tenia la Granja Vallesana, una explotació dedicada a la cria d'aviram, que el 1928 va obtenir un premi en el Concurs Exposició Avícola organitzat pel IACSI. Membre d'Acció Catalana i postriorment d'ERC. Durant el seu mandat va rebre una carta personal del president Macià demanant-li el vot per l'Estatut de Catalunya. Després de la Guerra Civil va ser represaliat: detingut i empresonat primer a Granollers i després a la presó cel·lular de Barcelona, on ingressà el 14 d'octubre de 1939 i quedà a disposició del Consell Permanent de Guerra. El van posar en llibertat el 21 de desembre d'aquell mateix any i el març de 1940 es va sobreseure la causa. Posteriorment va fundar a Barcelona l'empresa "Gráficas Condal", col·laboradora de la Unió Catalana d'Avicultors i Cunicultors, i l'editorial GEA, especialitzada en obres de ramaderia.

Joan Sentís i Serra ( Barba-roig)
(Barcelona, 1899 - Montmeló, 1982) Alcalde des del 20 d'octubre del 36 fins al 13 de maig del 37.
Paleta. Nascut a Barcelona, però va viure gairebé tota la seva vida a Martorelles, fins que en els anys setanta va traslladar-se a viure a Montmeló, on va morir. Va ser un dels fundadors i president del Centre Catalanista Republicà de Martorelles, constituït el maig de 1931 amb l'objectiu de treballar per a "la consolidación del Estat Català dentro de la República Federal Española", segons deien els seus estatus. Regidor de l'Ajuntament de Martorelles des del juny de 1931, va ser militant d’ERC i de la CNT, i el juliol de 1936 fou el cap del comitè local de les milícies antifeixistes, fet que provocà per les sevs dures actuacions, que ERC el fes deixar el càrrec d'alcalde el maig del 37. Durant el seu mandat es construí el pont de la font de can Camp, que facilitava l’accés a la font, quan encara no hi havia aigua corrent a les cases. Era conegut amb el malnom de barba-roig, pel seu aspecte gras i barbut, un malnom que s’ha d’atribuir als seus enemics polítics. Després de la guerra fou condemnat a cadena perpètua. Va estar empresonat durant prop de tres anys, fins que es va escapar i va estar amagat durant un temps; però ell mateix es lliurà a les autoritats franquistes. Condemnat a mort, la pena va ser-li commutada per cadena perpètua i finalment fou posat en llibertat.

Per a ells dos, i la resta que formaven ERC de Martorelles i el Centre Catalanista Republicà de Martorelles, avui continuem lluitant. Per a la Independència i la justicia social als Països Catalans.

Tot està per fer i tot es possible

2007-12-04T14:23:00.000+01:00

Ahir, la gent d’Esquerra de Martorelles vam decidir fer un salt endavant, vam decidir fer allò que han de fer totes les organitzacions de tant en tan, renovar-se. En el nostre cas, tocava per diferents motius que ara ja no venen al cas, però aquesta renovació afecta en dos aspectes principalment; renovació d’energies i dinàmiques, i un relleu generacional en l’equip de treball.

Vam acordar presentar una candidatura que ens il·lusiona a tots plegats, però sobretot aquells que la formem i acceptem el repte amb moltes ganes de posar-nos a treballar a partir d’ara mateix, i oferir els millors anys de la nostra vida, al nostre poble, Martorelles. Per a mi, serà un orgull compartir equip de treball amb gent que hem treballat a les JERC del Baix Vallès en diferents etapes, i que ara ens retrobem per posar-nos al servei del nostre poble, així com en Pere Truyols que ara portarà la nostra relació amb entitats i associacions, com en Roger Parera que en serà el nostre president, el Joan Marc Flores que dinamitzarà la nostra vessant municipal, el Sergi Galí que continuarà fent una magnífica tasca d’imatge i comunicació, i jo mateix que seguiré portant l’organització i les finances. A ells i a la resta de companys d’Esquerra de Martorelles, els dic, que tot està per fer i tot es possible;
Per que la gent que formem actualment Esquerra de Martorelles, som majoritàriament gent jove, però també, gent que hi ha estat sempre, i que la força i l’empenta que portem i que no ens ha fet defallir, si la sabem conduir, ens ha de portar a aconseguir tots els objectius i projectes que ens proposem.

Som on som. No partim des de zero, però tenim molt per recórrer, però si som persistents en el dia a dia, coherents amb els nostres posicionaments i el nostre camí, si ens mostrem tal i com som i no abandonem l’objectiu que ens fixem, podem aconseguir-ho. Ens queden quatre anys per a fer feina des del poble i per el poble, per aconseguir la representació necessària per a començar a transformar el poble cap el poble que volem que sigui. Quatre anys, que en alguns moments semblaran llargs i amargs i que en d’altres ens farà l’efecte que es poc temps, però tenim clar que d’aquí quatre anys hem de tornar a l’ajuntament amb un o dos regidors.

Cal que tornem al ajuntament i construïm una majoria social a Martorelles que vulgui ser un poble, dinàmic, amb consonància amb l’entorn i que miri el futur amb garanties, però que alhora estigui a favor de l’autodeterminació de la nació catalana amb un estat propi. Per aconseguir aquest doble objectiu, som importants tots els homes, dones, joves, avis i infants que formem Esquerra Republicana de Catalunya a Martorelles. Cadascun de nosaltres en el seu lloc es imprescindible i necessari per aconseguir els objectius que tenim per davant. Cadascú de nosaltres treballarem i no descansarem amb el màxim de companyerisme per assolir l’objectiu final.

El 2011 l’esquerra independentista tornarem al ajuntament, amb més força, amb més gent i amb un projecte estes a tot el municipi, per què ho volem, per què ens ho creiem i per que Catalunya i Martorelles ho necessiten.

Urbanitzacions, desmentim tòpics

2007-11-26T18:16:00.000+01:00

Actualment està en tràmits parlamentaris la Llei que ha de regular les urbanitzacions a Catalunya. Aquesta llei, el que fa es regularitzar d’una vegada per totes un dels tabús urbanístics que encara quedaven de l’època de creixement urbanístic dels anys 70-80, i per que no dir-ho també del pujolisme, on la seva gent a nivell local en treia bons rèdits econòmics amb especulacions del terreny més que dubtoses.

Per a parlar d’urbanitzacions, el primer que ens cal es trencar certs tòpics, com són;

Que Catalunya té un teixit urbà, en les seves ciutats i pobles, basat en el teixit urbà de ciutat. Catalunya, des dels anys 20 i 30 va començar a experimentar un creixement de segones residències basades en cases amb jardí aïllades dels centres dels nuclis urba-ciutat, que en arribar als anys 70-80 es va multiplicar de forma exponencial i adulterar fins a finals dels anys 90, trobant i creant en aquesta època, urbanitzacions sense els serveis bàsics mínims, situades de forma il·legal i en llocs il·legals. Arribats en aquest punt, es va produir un estancament d’aquest model d’urbanitzacions, fruit de reclamacions ciutadanes de serveis basics, que va portar a “planificar” aquestes urbanitzacions. Aquestes reclamacions ciutadanes ens porten a desmentir un altre tòpic.

Actualment la majoria d’habitatges de les urbanitzacions són de segons residència. Aquesta afirmació no es certa a partir de quan la ciutadania que resideix, ara ja sí, a les urbanitzacions com a primera residència es mobilitza per a reclamar millores en els servis d’aquestes com son; l’accés a les xarxes d’electricitat, aigua, clavegueram o telèfon, i la pavimentació dels vials d’aquestes urbanitzacions. Aquests fets, porten als ajuntaments a preveure les urbanitzacions i els seus serveis dins el planejament urbanístic, i aquest fet desmenteix un altre tòpic.

Les urbanitzacions com a tals, no tenen cap planejament urbanístic propi. Aquest fonament no es real, quan avui dia, plans urbanístics municipals aprovats ens els darrers anys planifiquen noves urbanitzacions dins del seu terme municipal. Per tant, els sistemes de planejament urbanístic actual permeten la projecció d’urbanitzacions. Aquest fet, que actualment s’hagin de fer les promocions d’urbanitzacions a través de l’actual planejament urbanístic local, em porta a contradir un altre dels tòpics.

Les urbanitzacions les localitzem en municipis amb un teixit urbà-ciutat grans o mitjans de les àrees metropolitanes de Barcelona, Tarragona i Girona, per que són les que “en principi” gaudeixen de planejaments urbanístics. Aquesta afirmació no és certa, per que tots els municipis, sigui quina sigui la seva dimensió, tenen el seu abast els actuals planejaments urbanístics, i sinó tenen vigents els antics planejaments urbanístics, que eren més difosos i que permetien amb més impunitat la creació d’urbanitzacions. Per tant, i si es mira en un mapa, podem visualitzar com des dels darrers deu anys, son els pobles mitjans i petits els que estan experimentant més creixement d’urbanitzacions, sense tenir en compte que l’augment d’urbanitzacions i habitants porta implícit la necessitat d’un creixement de serveis que alguns ajuntaments que actualment no es poden permetre. Aquest aspecte, ens porta al darrer tòpic a desmentir.

La solució a les urbanitzacions es aturar el seu creixement i apostar per els teixits urba-ciutat, per que aquells que no ho són no poden garantir els serveis mínims a la població. Aquest raonament, no es cert per que podem veure en diferents llocs com el teixit urbà-ciutat no garanteix ni els serveis mínims ni la cohesió social. Es cert que hem de treballar per aturar el model de les urbanitzacions que agredeixen a gran escala el nostre territori, per tant el model urbanístic horitzontal de les urbanitzacions no és un bon model, com tampoc ho es el model urbanístic vertical de les ciutats.

Cal apostar per teixits urbans que fomentin la cohesió social, a traves de l’accés amb les mateixes oportunitats de tots els ciutadans als serveis, i no només els mínims, a través de la protecció de l’entorn territorial que forma i dona un valor afegit al teixit urbà, a través de teixits urbans racionals ens la seva ubicació i que assegurin els elements mínims de seguretat als seus residents. En definitiva, cal apostar per uns teixits urbans on el centre i el més principal siguin els ciutadans i l’entorn.

Les JERC cap a la defensa del territori

2007-11-12T13:33:00.000+01:00

Les JERC, per a diferents motius, els darrers anys ens hem dedicat a formar més el nostre discurs ideològic en diferents temàtiques, i hem deixat per a més endavant la nostra pròpia formació ideològica sobre medi ambient i defensa del territori, tot i això no vol dir que no tinguem discurs ambiental, ja que el moviment independentista va lligat al moviment ecoligista, per que ningú més que aquells que estimem la terra i la volem lliure, poden garantir que lluitaran amb tots els mitjans per la defensa del territori. Aquesta falta de discurs propi potent, ens ha portat a fer un seguidisme del ecologisme gris, o ecologisme de bicicleta que pràctica ICV, quan hem hagut de donar respostes a problemàtiques ambientals.

Ara ens toca articular el nostre propi discurs ideològic en aquest camp, durant el XXI Congrés Nacional hem posat les bases amb la ponència estratègica. Però cal anar més enllà, i obrir un debat intern dins la nostra organització per acabar articulant un discurs propi atrevit, rigorós, amb sentit de país i des del territori, que aprovi un document marc sobre el model de país que volem, respectuós amb el medi i el territori, a través d’una Conferència Nacional de Medi Ambient i Defensa del territori.

Caldrà doncs, la creació de la Sectorial de Medi Ambient i Defensa del Territori, que coordini el debat intern que tindrem arreu del territori els propers mesos, però que alhora, aporti i coordini aquelles respostes que com a organització hem donar en defensa del nostre entorn i medi ambient.

Les problemàtiques que ens trobarem properament són les que estan en l’ordre del dia actualment, i que com contempla la ponencia estrategica "Construïm l'alternativa independentista" podem agrupar en tres grans blocs:

Les Infraestructures energètiques i de transport: Com la MAT, la Xarxa de ferroviària o de rodalies, el Quart Cinturó, l’Autopista d’Eivissa o els dipòsits de gas a Les casa d’Alcanar.

La planificació urbanística: Amb teixits urbans insostenibles, amb l’expansió de grans polígons industrials com el nou CiM del Penedès o l’agressió brutal sobre les nostres costes que exerceix l’ urbanisme turístic i els ports esportius, mostrant-se amb la seva màxima potencia al País Valencia i les Illes Balears.

La Reducció, reutilització i reciclatge: Principal emblema del ecologisme gris i urbà, que mai ningú ha tingut la voluntat, ni aquells que la fan servir d’emblema, de ser valents i tirar-ho decdididament endavant i trencar tabús.

Però per a que puguem donar resposta a totes aquestes problemàtiques ens cal, a part d’un discurs propi valent i innovador, militants i militantes arreu del territori compromeses en desenvolupar a nivell local, comarcal i/o regional les tasques de la secretaria de medi ambient. Per tant hem d’aconseguint una xarxa de secretaries de medi ambient arreu del nostre territori.

Aquest discurs valent, innovador i rigorós que obtindrem, més la creació d’una xarxa de secretaris de medi ambient, ens ha de portar a participar activament de totes aquelles plataformes i organitzacions que comparteixin els mateixos valors ambientals que la nostra organització.

Però no només hem de participar d’altres plataformes i organitzacions, sinó que com a organització política que defensa el medi i el territori, hem d’engegar campanyes pròpies, segons els eixos estratègics de les JERC en Medi ambient.

Nomes organitzant-nos i movilitzant-nos aquells que volem defensar la terra, podrem acabar amb les agressions al territori, però també amb l'ecologisme gris o de bicicleta que fa ICV i que posa, també en perill el nostre entorn.

El darrer intent per colar el 4rt cinturó

2007-09-12T20:13:00.000+02:00

Darrerament tothom parla de la necessitat d’infraestructures que té Catalunya, una necessitat palpable per a la societat en general, però que no ens ha de fer perdre la consciencia.

Que hi hagi una necessitat imperant de solucionar els problemes d’infraestructures del Principat, no vol dir, n’hi ha de portar, a un desenvolupament de les infraestructures desmesurat ni a oblidar antigues, o no tan antigues, discussions i batalles sobre la conveniència d’algunes infraestructures que ara amb aquest boom d’infraestructures, aquells que no trobaven arguments sòlids per a convèncer la societat sobre aquella infraestructura, l’intentin passar. Aquest es el cas del quart cinturó que ha d’unir el Baix Llobregat, amb el Vallès i el Maresme.

El quart cinturó es una infraestructura, de la qual se’n va començar a parlar a finals dels anys 80 i que havia de servir per a potenciar l’àrea metropolitana de Barcelona. Ja aleshores, els únics partits que li donaven suport eren els que el promovien PSOE i CiU, ambdós al govern.

Vint anys més tard, el PSOE intenta colar any si any també als Pressupostos del Estat una partida per a la construcció del 4rt cinturó, que aprova amb el beneplàcit de CiU. El problema augmenta quan al govern de la Generalitat s’imposa la llei del president, del PSOE, i ICV accepta per omnisió el 4rt cinturó, i ERC no s’atreveix a posicionar-se totalment en contra.

La solució al 4rt cinturó, que es proposa des de la Plataforma en contra del 4rt Cinturó, i entitats adherides, com ERC i ICV, és la no construcció de l’autovia per la part nord del Vallès, que serviria per potenciar l’especulació urbanística, a canvi de l’ampliació a autovia de la carretera que uneix Sabadell amb Polinyà, Santa Perpetua i Mollet.
Però amb això no n’hi ha prou, cal una clara potenciació del transport intern del Vallès a través de la millora de la xarxa viaria, d’una clara potenciació del transport públic intern amb 2 cinturons ferroviaris i la eliminació total, d’una vegada per totes, dels peatges de La Roca, Mollet i Sant Cugat.

Ara es l’hora que fem la posada apunt de Catalunya per a poder tenir un país fort i competitiu per als propers anys, però fort i competitiu, també vol dir, sense malgastar aquells recursos com el nostre entorn, que ens defineixen i ens han fet forts i competitius.

Al companys Xirinacs

2007-08-23T15:46:00.000+02:00

Aviat fara 15 dies que vas decidir anar-t'en, abandonar-nos en aquest racó de terra, que havia estat lliure i alguns volem que ho torni a ser.

De fet, recordo des de molt petit parlar a casa sobre tu. A casa erets molt més que una persona lluitadora incansable.

En una de les teves ultimes paraules escrites, deies que marxaves d'aquest món per que el teu país esta dirigit per uns polítics que han abandonat els ideals i que no treballen per a la llibertat dels Països Catalans, i tornes a tenir tota la raó, però no comparteixo el teu final.

Company Xirinacs, el futur encara està per escriure. Jo com a jove, veig molts joves alguns polítics i altres no que volem despertar aquest país del seu malseny, del seu conformisme, i que per als quals independència i països catalans és més que una frase, es un objectiu a mig termini.

Company Xirinacs, per a tu i per a tots els que d'una forma o altre heu lluitat per a les llibertats democràtiques i nacionals d'aquest tros de terra, catalana, descanseu tranquils, que aquestes noves generacions d'independentistes o tenim molt clar, i de ven segur que guanyarem!

Torno a coemnçar!

2007-08-23T15:26:00.000+02:00

Aquests dies, per el Languedoc, m'ha vingut al cap una frase que em deia el meu avi quan era petit i queia al terra.

Si et caus a terra, per molt que no volguessis..., aixeca't! Espolsegat! Mira si t'has fet mal, i si t'en has fet, es igual...Posat a caminar. Camina! Camina! i si tens moltesties, aguantat, el temps les cura o t'hi adapta, però...Camina! per que nomès els que caminen arriven on volen arrivar, els que es miren el melic es queden al terra. CAMINA!

Moltes gràcies als que m'ajudeu a caminar: Francesc i Enric per distreure'm cada dia, Ari per ser-hi sempre que m'agafen super-neures, Gerard per ser-hi quan necessito algu que em guiï, Mare per trucar-me i escoltar-me quan estic perdut, Xavi per dir-me que el més important es que jo sigui feliç. A tots moltes gràcies.

Necessitat de canvi a Esquerra

2007-07-03T20:28:00.000+02:00

Veient com han anat els resultats electorals alguna cosa falla a Esquerra a Martorelles i a nivell general. No valoraré com han anat a nivell general més enllà de dir que l'estrategia d'ocupar amb un discurs social el cinturó roig ha fracassat per el catalanisme de pluja fina i poc convincent que s'ha aplicat. Es hora de que tornem allà d'on som, a l'esquerra independentista, positiva, aglotinadora i que encara a Espanya sense por.

Pel que fa a Martorelles, els resultats escènifiquen varies coses:

1r: La desdibuixada linia política d'Esquerra a Martorelles.

2n. El poc vot ideologicament d'Esquerra, que vota a nivell nacional i no a les muncipals.

3r: El desgast i poca connexió del cap de llista amb l'electorat.

4rt: Una mala gestió publicitaria de la feina feta a govern.

5é: El nul treball com a organització política durant 3 anys.

Per tot això, cal un canvi, amb la gent que s'ha incorporat en els darrers temps, amb sang nova amb un primer objectiu de dibuixar una linia política clara i identificable d'Esquerra a Martorelles. Una esquerra independentista i socialista que s'acosti a totes les entitats i veins, que participi de l'agenda social i cultural, que escolti al seu electorat.

Per a poder fer això hem de comptar amb tothom, gent gran, jove, amics, simpatitzants, col·laboradors, votants i militants, però ha de ser un canvi que posi la gent jove, amb idees i projecte nous al capdavant d'Esquerra i que la faci tornar d'aquí quatre anys a l'ajuntament de Martorelles amb la força i la representació que es mereix Esquerra.

4 notes de cara a l'estiu

2007-07-03T20:10:00.000+02:00

La protecció del medi natural és una de les fites més importants de la nostra societat, per damunt inclòs de la protecció en si mateix del medi ambient. Contaminació, sostenibilitat, destrucció urbanitzadora, etc., duen a la pèrdua del medi natural. Diríem que la finalitat de la protecció, és conservar la natura i els valors que la composen –flora, fauna, ecosistema, paisatge,...-. Això és el que la ciutadania en aquests moments està demanant als polítics i administradors del territori.

La societat industrialitzada actual, està basada en el desenvolupament de la ciutat com eix vertebrador de la vida i l’economia actual. El fet de viure de forma aglomerada, amb els avantatges que suposa en quan a serveis i estalvi econòmic, també genera l’allunyament de la ciutadania de la natura.
La natura és el referent vital de qualsevol espècie viva, inclosa la humana. La necessitem com a model per l’equilibri psicopersonal.

Però, el creixement de les ciutats a dut a l’artifialització del medi urbà, de tal manera que tenim el referent “natura”, massa allunyat de els persones, i d’aquí sorgeix la necessitat –en part -, de la búsqueda de nova residència més a prop del medi natural, en aquest cas del verd com a referent perdut en el medi urbà.

Inconscientment el ciutadà, amb aquest fenomen està generant una demanda de sol al medi rural i natural, que comporta la requalificació urbanística, amb el que suposa de pèrdua de territori no urbà. La demanda exponencial de sol urbanitzat, fora de la ciutat, genera l’extensió del medi urbà-ciutat, amb totes les seves conseqüències.
Quan la gent se’n va a viure a fora de la ciutat, el que primer li preocupa, és que no urbanitzin més. Que ho deixin com està, “jo seré l’últim en colonitzar aquest territori”, és el pensament de la majoria. Veure el bosc i el camp des de la finestra de casa, escoltar els ocellets, el silenci a la nit, etc., te un cost. Resumiríem la qüestió en veure i respirar verd. Però vist així, no deixa de ser una demanda urbanita.

Els Parcs Naturals van néixer fa més de cent anys, com una necessitat de la societat urbana, per conservar el medi natural de l’expansió desmesurada del turisme i la urbanització. El que veu la majoria de la ciutadania quan surt fora de la ciutat, és una postal de color verd, una espècie de parc urbà en gran, allunyada de la realitat rural i naturalista. En països més avançats, la ciutadania es preocupa de la qualitat del medi natural, exigint a les autoritats i entitats l’estudi i la conservació de la natura, com a principi bàsic del medi ambient en que vivim tots plegats, i com a garantia de qualitat de vida col·lectiva. Aquí al nostre país, reclamem, protestem, exigim, o sabent que aquesta postal verda estarà protegida de la destrucció urbanitzadora, ja en tenim prou, sense preocupar-nos de garantir el futur i el manteniment ecològic d’aquesta conservació.

Conservar no vol dir només, tenir un paisatge determinat per gaudi del nostre plaer personal a prop de la nostre residència, i evitar únicament que l’especulació urbanística en faci el seu camp de negoci. Vol dir molt més, medis econòmics i personals per conservar i mantenir el medi rural, l’agricultura, i el bosc. Vol dir qualitat, manteniment de l’equilibri ecològic per garantir-ne el futur i evitar la degradació que dur a l’incendi i la desertificació. Un camp que a la llarga és el que desemboca en la urbanització. Tot això sorgeix dels recursos que ha de destinar la societat que se’n beneficia, per evitar que el bosc es converteixi cada estiu en llenya per cremar. Amb un manteniment adequat, aquest risc es minimitzaria molt, o el manteniment del sol agrícola com a element equilibrador del territori, potenciant als pagesos com a gestors del paisatge i del nostre territori, i no com a figures de pessebre.

El verd que ara està tan de moda preservar –només de la febre urbanitzadora-, si no té una qualitat mínima, és llenya per cremar o erm per urbanitzar. Cal que tots plegats siguem més exigents i curosos, alhora de demanar la protecció de la natura. La natura no és l’extensió del parc d’una ciutat a on podem anar a esplaiar-nos, és molt més, és un medi natural que ha de funcionar i subsistir per ell mateix, amb la mínima intervenció de la ma de l’home, això és que realment dona qualitat de vida la nostra existència.

JERC Baix Vallès, feina ben feta

2007-04-23T09:38:00.000+02:00

Aquestes eleccions municipals són per mi especials, no nomes per anar de numero 2 a la llista del meu municipi, sinó per que reflecteixen el resultat de la feina feta durant els últims 5-6 anys en el sí de les JERC del Baix Vallès, tant si els resultats acompanyen com sinó.
Tot això ho dic, per que a vegades la feina diària, d’any rere any, encartellant, reunint-nos, creant seccions locals, muntant actes, redactant documents i programes i fent créixer els membres del nostre projecte juvenil d’esquerra independentista, dona resultats palpables que reflecteixen molt més del que es veu a primera vista.
Enguany, en aquestes eleccions, del JERC optem amb més o menys possibilitats a tindre regidor propi a tots els municipis del Baix Vallès, amb companys, ara candidats de luxe, amb qui hem treballat durant anys colze a colze i que ara volem fer el pas a la política en majúscules, a la de treballar directament per als ciutadans.
Aquests són per exemple en Xavi Conesa, numero 2 d’Esquerra a Sant Fost, per a qui em faria molta il·lusió que fos regidor de joventut. D’en Xavi, el primer militant de les JERC que vaig conèixer, només se’l pot definir com un company que es tot compromís i honestedat, i que si te la oportunitat ho donarà tot pels joves de Sant Fost.
A Parets, hi ha un company de 22 anys d’aquests que tothom estima, en Jaume Martorell, que es mou, que coneix tots els matisos i entitats de Parets. Malgrat que anant de numero 3 a parets es qui té menys possibilitats, Parets no el pot perdre, i es que en Jaume es un company que enganxa per la seva alegria però també, com es diu vulgarment per ser un “currante” d’aquest que a més a més no es posa medalles.
A La Llagosta, tenim el més recent dels companys del Baix Vallès, però ja a hores d’ara amb 23 anys un històric de les JERC al Vallès, en Ricard Fernàndez. Un dels motius més clars que han de tenir els ciutadans de la Llagosta si volen un regidor amb compromís i rigor, que no dubtin, el seu regidor es en Ricard.
A la capital del Baix Vallès, tenim dos companys, que malgrat actualment no són membres de les JERC ho han estat amb anterioritat i continuen molt vinculats. L’Oriol López i l’Arantxa Sànchez, que es coneixen Mollet com el palmell de la mà, i per a la qual porten treballant molts anys per a una alternativa per als governs socialistes de Mollet.
A Santa Maria, podem repetir regidor, ja que la que ha estat la regidora de les JERC al Baix Vallès durant aquesta ultima legislatura, tot i no anar de cap de llista, anant de segona a la llista, torna a tenir possibilitats d’entrar al consistori. La Marta Vilaret de 26 anys, es mereix tornar a entrar al consistori, per convicció i la força que va tenir en encapçalar el canvi i la renovació d’Esquerra a Santa Maria i haver aguantat estoicament durant la campanya i la legislatura. Ara li ha de tocar ser regidora i demostrar la gran qualitat professional i personal que té. Que tinguis sort.
I finalment jo, que amb 22 anys, espero aconseguir poder entrar al ajuntament de Martorelles, i treballar amb tots els companys, de la resta del Baix Vallès per a canviar i millorar el futur i la qualitat de vida dels joves del Baix Vallès.
Espero que tinguem sort, i sinó enguany, d’aquí quatre anys segur que podrem ser regidors per a transformar, per un únic motiu per que volem millorar el dia a dia del Baix Vallès.